Cultura 27/02/2011

Els César premien Polanski i Beauvois

Després d'un any complicat, Polanski ha rebut el suport del cinema francès amb quatre premis. De dioses y hombres va patir una derrota relativa: va ser la millor pel·lícula, però poca cosa més.

Ricard Martín
3 min

Barcelona.No hi va haver cap gran triomfador en l'entrega de premis del cinema francès, els César, però sí que cal parlar de dos vencedors: el realitzador Xavier Beauvois es va emportar el premi a la millor pel·lícula per De dioses y hombres i Roman Polanski va aconseguir el premi al millor director per El escritor .

De dioses y hombres , la història dels monjos cistercencs que van plantar cara a la violència del jihadisme islàmic a Algèria a finals dels noranta, partia com a gran favorit de les travesses: així ho acreditaven onze nominacions i el Gran Premi del Festival de Cannes. Al final, el regust per a Beauvois va ser agredolç. Seu va ser el guardó més important, però el César a la millor fotografia i al millor actor secundari -el veterà Michael Lonsdale- van ser una minsa compensació per a una pel·lícula que ha tingut més de tres milions d'espectadors a França.

Polanski, reverenciat

Als seus 77 anys, Roman Polanski va ser el vencedor moral de la nit. Com si el cinema francès li volgués donar un cop de mà -va finalitzar el muntatge d' El escritor en arrest domiciliari a Suïssa per un delicte d'abús sexual comès l'any 1977-, a més d'aconseguir el seu tercer César com a millor director, es va endur tres estatuetes tècniques: les de millor guió adaptat, música i muntatge. Quatre de vuit. Pels mals temps que semblen haver passat ja, va dedicar el guardó a la seva dona: "I a tots aquells que m'han donat suport". I encara que la seva cinta no fos escollida com la millor, va rebre constants referències de respecte a la seva persona tota la nit.

Els francesos es prenen molt seriosament la seva indústria del còmic i potser això va ajudar perquè l'autor de còmics Joann Sfar fos l'altre gran triomfador de la nit, amb la seva visió de l'heroi nacional, Gainsbourg (Vida de un héroe), que va aconseguir tres premis, entre els quals el de la millor opera prima i el de millor actor, que va recaure en Eric Elmosnino. L'extraordinària caracterització del cantant el va fer prevaler per damunt d'actors consagrats com Romain Duris i Gérard Depardieu. El premi a la millor actriu també va fer aixecar celles de sorpresa: Catherine Deneuve, gran favorita per Pitoche , va marxar amb les mans buides a favor de Sara Forestier, protagonista de Le nom des gens .

La indústria de Hollywood també va tenir el seu pes específic: Quentin Tarantino va rebre el César d'honor. Tarantino, que va assegurar que "no li pujaria al cap", va agrair el guardó "del país que més respecta el cinema al món".

L'accent llatí va arribar per la banda del veneçolà Edgar Ramírez, millor actor revelació per la seva interpretació del terrorista també de Veneçuela Ilich Ramírez, Carlos el Chacal , en la pel·lícula Carlos . En la categoria de millor pel·lícula estrangera, el guardó va ser per La xarxa social, de David Fincher, una de les grans favorites avui en la nit dels Oscars. La pel·lícula del Facebook va deixar enrere El secreto de sus ojos , de l'argentí Juan José Campanella; Origen , de Christopher Nolan; Bright Star, de Jane Campion; Les amours imaginaires , de Xavier Dolan, i Invictus de Clint Eastwood.

La gala va transcórrer amb constants referències als conflictes del món àrab, amb un homenatge en forma de cadira buida al cineasta iranià Jafar Panahi, condemnat a sis anys de presó.

stats