Catalunya reclama els diners del ministeri de Cultura

BARCELONALa fusió tres en un del nou ministeri d'Educació, Cultura i Esports va desfermar les crítiques de part de la intel·lectualitat espanyola. El més radical va ser l'escriptor Javier Marías. L'autor de Todas las almas estava indignat: "Hi haurà 17 ministeris, cadascun més interessat, més corrupte i provincià, i no hi haurà un ministeri que representi la cultura de l'estat espanyol", criticava.

El nou ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, a més, va deixar clar que prioritzarà l'educació. Però per a tranquil·litat de Marías, també va afirmar que el seu objectiu és solidificar "la marca Espanya". No és la primera vegada que la cultura deixa de tenir ministeri propi a Madrid i es queda en una secretaria d'estat, que dirigirà José María Lassalle. El 1996 l'expresident José María Aznar ja va fusionar Educació amb Cultura, un ministeri que van dirigir, successivament, Esperanza Aguirre, Mariano Rajoy i Pilar del Castillo.

El fet que Cultura deixi de tenir un ministeri propi no aixeca el mateix alarmisme a Catalunya que a Madrid. Més aviat al contrari. La pèrdua de presència de la cultura reobre un debat: què aporta el govern espanyol a Catalunya en matèria cultural? El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, considera que un ministeri de Cultura és del tot "prescindible" i advoca perquè la cultura sigui administrada íntegrament des de Catalunya. Diferents directors d'equipaments culturals catalans, que reben ajudes del ministeri, opinen sobre la conveniència o no de continuar lligats a Madrid.

És útil per a Catalunya un ministeri de Cultura?

Catalunya té les competències de Cultura, però no el finançament

Les declaracions de Wert sobre la defensa de la "marca Espanya" no són noves. Diferents governs espanyols, independentment del seu color polític, han prioritzat la projecció internacional d'aquest eslògan. La despesa de l'Institut Cervantes, el vaixell insígnia de l'acció cultural exterior de l'Estat, per si sola, és superior als diners rebuts per Catalunya en matèria de Cultura. I el Cervantes, tal com anuncia a la seva pàgina web, "és la institució pública creada per Espanya el 1991 per a la promoció i l'ensenyament de la llengua espanyola i per a la difusió de la cultura espanyola i hispanoamericana". Les altres llengües de l'Estat hi tenen un paper més que secundari.

"La identificació que fa la cultura espanyola amb la llengua espanyola ens fa arribar a la conclusió que la cultura catalana no és espanyola, i en aquest sentit mereixem estructures de promoció pròpies", afirma el director del Macba, Bartomeu Marí.

"Per a Catalunya no té cap sentit un ministeri de Cultura, no és necessari", opina Mascarell. El 1980 es va pactar que les competències de cultura fossin exclusives de la Generalitat de Catalunya. El traspàs de competències havia d'anar acompanyat del finançament, però aquest traspàs de recursos mai es va produir. "Si Catalunya tingués el finançament que li pertoca segons l'esperit i la lletra de l'Estatut, podria pagar íntegrament els costos del seu sistema cultural", assegura Mascarell. El director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, en canvi, és un ferm defensor de la supervivència d'un ministeri de Cultura: "La desaparició de Cultura en qualsevol país, i a Espanya en particular, em produeix un profund malestar, perquè em sembla que no ens ho podem permetre".

Què aporta Madrid a Catalunya?

Un repartiment "poc equitatiu" dels recursos

El primer lloc del rànquing en qüestions d'inversions del ministeri de Cultura l'ocupa sempre la Comunitat de Madrid, amb uns percentatges que es mouen entre el 30% i el 44% en els últims anys. Catalunya manté la segona posició, amb un volum de diners que van des del 9,5% fins al 14,2% segons l'any. Aquesta segona posició de Catalunya es converteix en novena quan es compara la despesa per habitant. "El percentatge que tocaria a Catalunya per nombre d'habitants seria d'uns 200 milions d'euros", afirma Mascarell. "El dèficit fiscal històric que pateix Catalunya -continua el conseller- ha anat pervertint el sistema i, de mica en mica, l'Estat ha anat fent aportacions allà on les administracions catalanes no arribaven". Tot i així, aquestes aportacions estan lluny dels 200 milions d'euros. El ministeri de Cultura injecta, segons el conseller, "uns 73 milions d'euros a Catalunya, mentre que a Madrid la xifra és de 212 milions".

"Objectivament hi ha un greuge", opina el director del Liceu, Joan Francesc Marco. "¿Amb quin criteri el ministeri aporta molts més diners al Teatro Real que al Liceu?". Per Marco, un pas previ seria aclarir amb exactitud els diners que pertoquen a Catalunya: "Si el que es transfereixen són els diners que ara destinen als diferents equipaments culturals catalans, no seria just", afegeix el director del Liceu.

Institucions catalanes amb vocació estatal?

Els equipaments qüestionen el model radial de l'Estat

Mentre Catalunya no aconsegueixi solucionar un dèficit fiscal que han arrossegat diferents governs -Mascarell no perd l'esperança- la supervivència de molts dels grans equipaments culturals catalans depèn en part de les aportacions del ministeri. "L'aportació del ministeri de Cultura és essencial per al nostre projecte, que és únic a l'Estat. El que hauríem d'intentar és que no tots els centres estatals fossin a Madrid", defensa el director del Mercat de les Flors, Francesc Casadesús. Ell aposta per intentar canviar "el model radial" de l'Estat. "Hauríem de poder col·laborar i treballar en xarxa amb altres centres. Jo sempre he tingut un braç i una cama a Madrid, el problema amb el ministeri és decidir qui fa què", continua Casadesús.

La capital de l'Estat concentra la majoria de museus, teatres i companyies estatals. I sovint costa molt que aquestes companyies amb seu a Madrid facin gires. "La Compañía Nacional de Danza podria fer moltes més actuacions fora de la capital espanyola", reivindica Casadesús. Contractar-la, però, és car: "El ministeri l'hauria d'alliberar d'una càrrega burocràtica molt important que li dificulta la mobilitat", assegura el responsable del Mercat.

Com s'invertirien aquests nous recursos? Mascarell apostaria pel patrimoni i la creativitat

"Revaloritzaríem increïblement el patrimoni", assegura Mascarell. El conseller també invertiria en creativitat i en la projecció industrial de Catalunya. Independentment de l'arribada de nous recursos, però, la majoria de directors d'equipaments culturals tenen clar que en època de vaques magres cal un canvi de mentalitat en temes de gestió: cal buscar més ingressos propis.