Catalunya desembarca al Saló de París

Barcelona"Barcelona, ville des prodiges". Amb aquest eslògan es presenta a partir d'aquesta tarda la cultura catalana al Saló del Llibre de París, una de les tres grans fires d'abast internacional -en què assisteixen 19.000 visitants- i la cita més important per al sector editorial des de la participació a la de Frankfurt el 2007. L'Institut Ramon Llull és l'organisme que va presentar la candidatura al saló gal fa un parell d'anys i qui aportarà 268.000 euros dels 304.000 total que costa el pressupost. Aquest cap de setmana 24 autors -13 que escriuen en català, 7 en castellà i 4 autors de còmic i novel·la gràfica- participaran en taules rodones amb autors francesos i presentaran, amb les seves editorials i agents, traduccions recents dels seus llibres al francès. Un d'aquests autors serà Albert Sánchez Piñol, de qui l'editorial Actes Sud publicarà Victus. Abans de marxar a París ha valorat la presència catalana al saló amb Àlex Susanna, director adjunt de l'Institut Ramon Llull.

Construir una marca

"Abans Catalunya era una marca de bicicletes", diu Sánchez Piñol

"En aquests anys hem construït una marca que, abans de Frankfurt, era més desconeguda -afirma Sánchez Piñol-. Jo havia arribat a anar de promoció amb els meus llibres a collibè i, en molts moments, estaves fent de cònsol honorari. La gent es pensava que Catalunya era una bicicleta... i era així. Érem una marca de bicicletes", il·lustra. "Ara a França saben que som una altra cosa. Hi hem guanyat, si més no en països més pròxims, no en latituds com Corea".

En un context de crisi, i dins un sector que l'està patint de valent, Barcelona ha aconseguit fer-se un lloc en un mercat tan madur com el francès, amb 24 autors, la majoria dels quals són novetat al saló. Segons Susanna, en els últims 5 anys una seixantena d'obres han estat traduïdes al francès, la qual cosa l'ha convertit en la segona llengua receptora de cultura catalana. "Això diu molt sobre la capacitat d'internacionalització dels nostres autors, tot i escriure en una llengua demogràficament petita com el català". Fer diplomàcia cultural

Des del Llull no es vol "cap supervisió, ni control, ni fre"

Tot i que el govern de Mariano Rajoy ha anunciat que té previst aprovar una llei que controli tota l'acció exterior, el director adjunt de l'Institut Ramon Llull no hi veu perill: "No m'entra al cap que això pugui passar. Nosaltres ens movem en la diplomàcia cultural i aquest és un camp en el qual no hi ha d'haver cap mena de supervisió, ni de control, ni de fre, al contrari", diu Susanna.

Tot i les retallades en cultura, assegura que el Llull s'està "defensant bé". "El mèrit no és nostre. El mèrit és del producte, i el producte és molt bo. Del 2007 cap aquí, en època de crisi, el grau d'internacionalització dels nostres autors ha anat a l'alça. Som competitius", conclou. El sector editorial, però, sembla que fa aigües. "Sens dubte, és un sector amenaçat, però no perilla. És fort. Potser hi ha editorials una mica sobredimensionades, però estan apareixent i consolidant-se editorials més petites que estan fent una gran feina", opina Susanna, que va ser editor de Columna durant 15 anys.

La perversió del Cervantes

Per S. Piñol, "ells venen la llengua, nosaltres la multiculturalitat"

Fins ara el paper de l'Institut Cervantes en la promoció de la cultura catalana ha sigut escàs i, sens dubte, molt car. "Val la pena no pecar d'il·lusos: cada vegada que el Cervantes fa un acte d'algun creador català, demana ajut al Llull, amb la qual cosa la gent d'aquest país estem pagant dues vegades. Això és una realitat com un temple", exposa el codirector del Llull. L'altra opció, però, és que s'obviï la cultura catalana: "A Brussel·les ara hi ha el Saló del Llibre i hi van autors de llengua castellana, cap de llengua catalana", mostra d'exemple. "Jo em sento content, en canvi, de poder dir que nosaltres sí que ens presentem al món mostrant les dues tradicions literàries del nostre país. Evidentment, fent una discriminació positiva cap al català".

"L'Institut Cervantes el que ven al món és un principi poderós: la llengua. Nosaltres venem un principi superior que és universal: la multiculturalitat. Que en un país mitjà com Catalunya poden conviure-hi cultures i llengües com el català i el castellà i no passa res". Sánchez Piñol no es mossega la llengua en un tema espinós: "No diria que de manera malintencionada, però al Cervantes tenen una concepció residual de llengües que no siguin el castellà. Jo m'he trobat en seus de l'Institut Cervantes de tot el món que tenen llibres en castellà i un armariet amb quatres prestatgeries amb llibres de lenguas cooficiales". Més que veure-hi una estratègia "perversíssima", l'escriptor troba "normal" que un funcionari natural de Segòvia, si no rep unes directrius clares, faci "el que correspon a la seva realitat sociolingüística, que és una altra que la que hi ha aquí, i punt final". Intentar combatre això? "És inútil, és una causa perduda".

Les ferides de la llengua

"Frankfurt va generar una ferida que encara supura", diu Susanna

Els autors triats per anar a París, a més d'escriure gèneres i temàtiques diverses i ser de generacions diferents, tenen al mercat o hi tindran aviat una novetat editorial traduïda al francès. Són Sebastià Alzamora, Javier Calvo, Jaume Cabré, Maite Carranza, Javier Cercas, Miguel Gallardo, Eduardo Mendoza, Sergi Pàmies, Jordi Puntí, Juan Goytisolo i Francesc Serés, entre d'altres. Hi ha autors que escriuen en català i en castellà. "S'hauria pogut convidar un país o una literatura. Es convida una ciutat i jo crec que el que s'ha de fer és mostrar les coses tal com són. La Fira de Frankfurt va generar una ferida que encara supura i m'agradaria que París fos un punt d'inflexió. És l'oportunitat de sumar. Perquè si no sumes, restes", afirma Susanna.

La necessitat de promoció

S. Piñol: "En lloc de fer teatre escric, perquè tinc fòbia social!"

Els pròxims tres dies els autors catalans i l'Institut Ramon Llull tenen un nodrit programa d'activitats. Sánchez Piñol confessa que la promoció li fa "mandra", però que és "necessària i convenient". "Ara: no em facis fer coses més frívoles… només coses normals -demana als editors-. Jo en lloc de dedicar-me al teatre em vaig dedicar a escriure, perquè tinc fòbia social, i després resulta que t'has de passar més temps promocionant els llibres que escrivint-los!", es queixa.

Sovint li toca vendre els seus llibres davant de periodistes estrangers. "Si no et promociones a fora, no tens visibilitat. A nivell de país passa el mateix. La gent no acaba d'adonar-se com n'és d'important per a un país sense estat". I confessa una debilitat: "Les traduccions russes a mi em fan molt feliç, perquè és que hi ha molta gent! Victus , a més, tracta un fet històric que per a nosaltres és molt important, però quants russos han anat a un seminari que expliqui el 1714? La literatura té la capacitat d'expandir imaginaris particulars a escala universal", reconeix.

A la caça de l'autor català

Es tradueixen més de 100 llibres d'autors catalans cada any

Després del gran aparador que va significar Frankfurt, fa sis anys que es tradueixen més de 100 obres catalanes a l'any, cada vegada amb editorials més importants. Un dels actes claus de París serà la presentació de Le cahier gris de Josep Pla que ha fet l'editorial Gallimard. I Actes Sud ha apostat per l'últim llibre de Jaume Cabré, que es titularà Confiteor . Una aposta segura: l'última de les cinc traduccions publicades fins ara de Jo confesso , la polonesa, ha venut 15.000 exemplars en només cinc dies a les llibreries.

"Vaig ser a les fires de Frankfurt, el 2003 i el 2004 -diu Àlex Susanna-, quan va començar a córrer la veu amb La pell freda , i les corredisses que vèiem dels editors amunt i avall demanant «Qui és l'autor d'aquesta novel·la?» les havíem vist només amb autors d'altres cultures. En aquests moments, en canvi, tenim sis o set autors que cada vegada que treuen una obra al mercat català són traduïts al cap d'un o dos anys. Això és la normalitat plena".

El cas 'Victus'

"Els mitjans de Madrid tenen idees una mica rares"

La repercussió a l'Estat de Victus , tot i estar escrita en castellà, ha sigut menor que a Catalunya. Però és que l'autor tampoc s'ha prodigat en presentacions. Sí que l'ha encuriosit un fet: "Als mitjans de Madrid els ha sorprès que jo no tingués cap problema pel fet que el llibre fos en castellà. Això em fa adonar de la imatge que tenen de nosaltres!", diu rient. Els ha "destarotat", afegeix.

Un altre tòpic que ha trencat Sánchez Piñol publicant primer Victus en castellà -apareixerà en català el 4 d'abril- és la idea que el mercat internacional es fixa més en les novel·les espanyoles o en llibres catalans que hagin triomfat abans al mercat castellà. "No és veritat. La pell freda es va escriure primer en català i té 37 traduccions. No és que hi hagi idiomes que facin universals certes històries, és que hi ha certes històries que fan universal l'idioma en què s'han escrit -defensa-. Els editors són empresaris i compren productes, encara que nosaltres escriguem literatura i cultura. Quan adquireixen els drets d'un llibre és perquè creuen que funcionarà. I als lectors d'Holanda o Dinamarca els és igual si Victus ha estat escrita en català o en castellà o el que sigui. Llegiran una història que no els havia arribat fins ara, que és la lluita dels catalans pels seus drets i llibertats, per cert, molt actual.