Catalunya aixeca el teló amb ganes de sumar públic i arriscar

BarcelonaEl vestíbul del Teatre Coliseum mai havia semblat tan petit com ahir al vespre. Vestits de gala (alguns de grocs), somriures i abraçades omplien a vessar l’entrada de la sala just abans d’arrencar la galaCatalunya Aixeca el Teló, que organitza l’Associació d’Empreses Culturals de Catalunya (Adetca) per donar el tret de sortida a la temporada teatral. Entre els artistes sobrevolaven l’optimisme i les ganes de deixar enrere les dades de balanç de la temporada passada. “És el primer any que venim. El setembre passat encara no existíem, així que nosaltres no ho podem comparar!”, afirmava riallera Bárbara Granados del Teatre La Gleva. El seu entusiasme era premonitori; la petita sala del barri del Farró va ser, precisament, una de les protagonistes de la nit.

Encara desfilaven alguns espectadors a la recerca de la seva butaca quan Guillem Albà, amfitrió de la gala, llançava la primera broma des de l’escenari. “Quin silenci, que això no és una obra d’en Broggi, eh? Podeu riure!”, exclamava el clown, que va repetir com a presentador de la cerimònia després de fer-ho també el 2016. Amb un pastís de nata a les mans, Albà va temptar la sort i es va acostar a la fila de les autoritats, formada pel president de la Generalitat, Quim Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, la consellera de Cultura, Laura Borràs, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Finalment, el pastís no va esquitxar els polítics i va servir per donar pas a l’entrega dels primers Premis Catalunya de Teatre. La directora Sílvia Munt va endur-se el primer guardó. “El teatre és com una família amb qui gestiones el talent de tots”, va dir Munt en un vídeo des de Madrid.

La necessitat d’impulsar una programació diversa va aparèixer doblement a la gala. En recollir el premi a millor sala privada, El Maldà va insistir en la voluntat d’impulsar “teatre suggerent per a qualsevol tipus de públic”, mentre que des del Kursaal, reconegut amb el guardó a la millor sala pública, van subratllar la importància de crear una cartellera variada i per a tothom. Quan ja semblava que la gala passaria de puntetes per un dels temes més candents de l’actualitat teatral -la dimissió del director del Teatre Lliure Lluís Pasqual després de ser acusat de males praxis-, Albà va dedicar un espai “a la gent que aquest any ha marxat” i va entonar Que tinguem sort amb la imatge de Pasqual projectada. El president del Grup Focus, Daniel Martínez, va ser premiat per la seva contribució i trajectòria a les arts escèniques i va desitjar “una tardor una mica menys calenta que la de l’any passat”. Més enllà de la necessitat d’eixamplar el públic, que no va desaparèixer en tota la gala, les reivindicacions van irrompre de sobte. La necessitat de donar visibilitat al circ, al teatre infantil i a la dansa, com també la importància d’eliminar el tap generacional i sobretot d’arriscar van ser avalades per un seguit d’aplaudiments. L’equip de La Gleva s’hi sumava en recollir el premi a la sala més prometedora i es mostrava “a favor dels que estan a favor de les llibertats” en un final de festa que va acabar amb un clam comú: que la gent vagi al teatre.

Patacada al sector teatral: perd un 10% de recaptació i un 7% d'espectadors