Publicitat
Publicitat

TEATRE

Lluís Homar dirigeix i protagonitza amb Eduard Fernández 'Adreça desconeguda'

Cartes d'un jueu al seu amic nazi

Lluís Homar torna al teatre català per dirigir i interpretar, amb Eduard Fernández, Adreça desconeguda. La relació epistolar de dos amics es veu marcada per l'ascens al poder de Hitler a Alemanya.

Era impossible que, després del xoc que va suposar la mort d'Anna Lizaran, les estrenes teatrals d'aquesta intensa rentrée postnadalenca no estiguessin impregnades de certa tristesa. I més si qui presenta obra nova és un antic company de batalla de l'actriu al vell Lliure de Gràcia com Lluís Homar. Ell i Eduard Fernández van dedicar la seva nova funció a Lizaran.

Homar aterra de nou al teatre català, després d'un parèntesi de sis anys, per dirigir i interpretar un text complex i commovedor. Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor, descriu l'amistat de dos amics a través de les cartes que s'envien al llarg de dos anys des d'Alemanya als Estats Units i viceversa. Són just els anys en què Hitler ascendeix al poder. El feixisme va traspuant a les cartes amb la mateixa mesura que va anar amarant i convencent la societat alemanya. El públic és testimoni de la transformació d'un ric professional liberal en un home afí al règim del Führer. "L'obra explica la gènesi d'una guerra, d'un enfrontament. Com una escalada en la violència pot acabar en el pitjor", pronostica el director.

La Villarroel estrena avui aquest espectacle, que estarà dos mesos en cartell i que permet el retrobament de dos dels actors de teatre catalans més brillants. Eduard Fernández i Lluís Homar només havien coincidit a Lear o el somni d'una actriu al Teatre Lliure el 1996 i, més recentment, al cinema, a The Pelayos . "És un actor que admiro", li va reconèixer Homar. "És un home amb intel·ligència i bon gust", va fer broma Fernández.

Separats per l'oceà i la història

Amb aquesta complicitat els dos actors han encarat els personatges de Martin Schulse (Homar) i Max Eisenstein (Fernández). Interpreten dos amics d'origen alemany que van emigrar a San Francisco a principis dels anys 20, hi van obrir una galeria i es van fer d'or venent Picassos i Cézannes. Al cap de més d'una dècada, Schulse decideix tornar amb els seus tres fills a Alemanya. Eisenstein es queda a Amèrica enyorant la pàtria, però els dos amics acorden que seguiran la seva relació, tan íntima com la de dos germans, per carta. Corren els anys 1932, 33 i 34. El 30 de gener del 1933 Hitler és nomenat canceller d'Alemanya.

"D'un relació tan important, de tant valor que dóna sentit a la vida, en pot sortir el millor i el pitjor de nosaltres mateixos. Es pot descarrilar amb molta facilitat -lamenta Homar-. I l'únic responsable del que fas o deixes de fer és un mateix", afirma contundent. De la tendresa inicial, les cartes passen a destil·lar ràbia i horror. El gir de la història mundial irromp en les seves vides i transforma la seva amistat fins al punt que el quart fill de Schulse s'acabarà dient Adolf. "El que és interessant és veure com ell justifica i entén el que va passant a Alemanya. Devia ser així, perquè si tants s'hi van afegir és que devia ser justificable. Avui és increïble, però la clau és que l'espectador no jutgi el personatge", apunta Fernández. Per això Homar diu que ha intentat defugir els prototips de bons i dolents, tot i que reconeix que li ha sigut difícil posar-se en la pell d'un feixista: "No és el mateix fer un dolent que un nazi, perquè tenim prejudicis i el rebuig a una cosa reprovable fa que et costi empatitzar-hi, com a actor".

Una novel·la visionària

Escrita el 1938, l'obra va ser publicada aquell any per una revista de Nova York. Era tan impactant que l'editor la va publicar amb el nom masculí de Kressmann Taylor, que l'autora va adoptar com a propi la resta de la seva carrera. El text va tenir una gran repercussió immediatament, fins i tot la traducció alemanya va ser prohibida al país. No s'hi va publicar fins al 2001, després que als anys 90 l'obra tingués una segona vida; es va tornar a reimprimir i a posar en escena en diverses ciutats. A Barcelona es va fer al Teatre Borràs el 2003, interpretada per Ramon Madaula i Jordi Bosch.

Adreça desconeguda ha passat a la història per ser una novel·la de denúncia visionària. "És un text preventiu. Davant la ignorància del món, Taylor escriu per avisar que el que estava passant a Alemanya era molt greu. Però no s'imaginava el que vindria després. Descriu els assalts de les SS, la crema de llibres, els camps de concentració", explica Borja Sitjà, nou director de La Villarroel i responsable que aquest muntatge s'estreni.

"L'obra té molt a veure amb el poder de la paraula. Pot construir una amistat o pot destruir una persona amb la força d'una bomba", diu Fernández. O parafrasejant l'escriptora i activista Margaret Atwood, la guerra és el que passa quan el llenguatge fracassa.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF