PATRIMONI

La Carta arqueològica subaquàtica recull 20 jaciments a Pollença

El Consell presenta els resultats de la primera campanya a la zona nord, que ajudaran a investigar el passat marítim i els assentaments a la costa

Els vestigis que constaten el pas de les civilitzacions també es troben a la mar i no perquè siguin menys explorats són menys interessants. D’ací que el departament de Patrimoni del Consell hagi posat en marxa la redacció de la Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca, que ha de servir per estudiar el passat marítim i de retruc el poblament de la costa.

En la primera campanya, les prospeccions fetes durant el 2018 han permès localitzar una vintena de jaciments en el tram que va de Cala Castell al Port de Pollença, en una franja de 20 milles nàutiques. Entre els descobriments, destaca la troballa d’un vaixell de l’època de l’alt Imperi romà (27 aC - 284 dC), que transportava teules, i una nau d’època moderna.

Al llarg de 2019, s’ha de dur a terme la segona campanya entre el Port de Pollença i Can Picafort, al litoral d’Alcúdia i, el 2020, quan acabarà la primera fase de les quatre planificades al voltant de Mallorca, es completarà la costa nord amb el tram entre Can Picafort i el cap del Freu (Cala Rajada).

El vicepresident del Consell i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, ha presentat el balanç de la primera campanya al Club Nàutic de Pollença, amb la directora insular, Kika Coll; Carlos Rodríguez, representant del GEAS de la Guàrdia Civil; Xavier Ramis, director general de Ports; Joan Toni Suau, president de la confraria de pescadors del Port de Pollença; el batle de Pollença, Miquel À. March; el batle d’Alcúdia, Antoni Mir; representants del Sector Naval de les Balears i l’historiador i arqueòleg Sebastià Munar.

L’equip científic que ha treballat en aquesta primera campanya està format per quatre arqueòlegs subaquàtics i un patró professional, coordinats pel departament de Cultura i Patrimoni, i comptant sempre amb el suport logístic del GEAS de la Guàrdia Civil i de Ports de les Illes Balears.

A l’hora de localitzar els jaciments és elemental l’aportació de testimonis orals, bussejadors aficionats i pescadors. A més, Francesc Miralles ha destacat la col·laboració entre els organismes que treballen per dur a bon port aquesta tasca d’investigació.

El perill de l’espoli

Miralles també destaca la necessitat de posar damunt la taula i analitzar tots els riscos d’espoli que sempre són una amenaça per a l’estudi d’èpoques passades. Per això, es posa en valor la feina de control i prevenció que du a terme el GEAS, grup que subratlla la seva darrera acció contra l’espoli del patrimoni arqueològic marítim amb la recent detenció d’un bussejador al jaciment romà de Portocristo.

L’historiador i arqueòleg Sebastià Munar recorda que la Unesco dona suport als estudis del patrimoni subaquàtic i que destaca la necessitat de preservar in situ les restes localitzades. En aquest sentit, els investigadors tenen molta cura a no divulgar els punts de les troballes.

Material fragmentat

Després de la localització d’un jaciment, segueix una fase de documentació i valoració, abans de concretar les propostes d’actuació entorn de les troballes “que majoritàriament són de materials fragmentats”. Segons Munar, a la zona nord el descobriment, el 2004, d’un vaixell del segle VI aC a la Cala Sant Vicenç marca una fita important i d’impuls a l’arqueologia subaquàtica, ja que és la nau més antiga trobada fins ara a les Balears. A curt termini, hi ha esperances d’incrementar els coneixements amb la prospecció del fons marí d’Alcúdia, en una propera campanya. En aquest punt de la badia s’establiren dos ports amb un enorme tràfic de mercaderies i s’hi espera trobar restes importants que posaran més llum sobre el passat marítim de l’illa.

El projecte de la Carta arqueològica subaquàtica pretén localitzar el major nombre de jaciments, analitzar-ne l’estat de conservació i definir les actuacions destinades a garantir-ne la protecció, la conservació, la investigació i la difusió del patrimoni.

Per la seva part, tant el batle de Pollença, Miquel À. March, com el d’Alcúdia, Antoni Mir, remarquen la importància del projecte. Per a March, “el gran repte de l’arqueologia mallorquina és al fons marí”, i així ho ha subratllat en tancar la presentació de la primera campanya que impulsa el Consell de Mallorca amb el suport de diversos organismes estatals i autonòmics.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF