OBSERVATORI

Canvi de prioritats

Resulta que el Consell de Govern va aprovar ahir el Pla de Cultura (PC) per al període 2017-2027. No es presentarà fins d’aquí a dues setmanes. En temps de la participació, de l’exposició pública, de la transparència, o han canviat les prioritats o aquest ordre d’aprovació i després presentació sona estrany, per dir-ho suau. Una diria que del Pla de Cultura primer se n’hauria d’haver fet una presentació davant tota la ciutadania, perquè tothom hi pogués dir la seva, i sumar-hi les aportacions o al·legacions que es considerassin importants i enriquidores. Una vegada això s’hagués fet, seria el moment de dur-lo a l’aprovació, no només del Consell de Govern, sinó sobretot del Parlament, en el qual el millor seria gaudir del màxim consens.

No s’ha fet així, sinó a l’inrevés. D’aquí a dues setmanes ens serviran el plat del PC cuinat i ben cuinat, i ens l’hauríem de menjar sí o sí tal com l’han decidit si no fos perquè la legislatura s’acaba i els que vinguin, els mateixos o uns altres, decidiran segurament també tots solets si el volen executar de principi a fi, si només el volen seguir de manera parcial, si el volen canviar de cap a peus, si el volen arraconar dins un calaix o si se’l fumen amb pipa.

Si bé és cert que, en distintes fases de l’elaboració del Pla de Cultura per part d’un equip tan petit que es redueix a una, dues o tres persones, se n’ha anat presentant l’evolució -presentat no vol dir discutit ni consensuat, perquè les taules de discussió que es varen organitzar ja sabem per a què varen servir-, també ho és, ben cert, que el PC ha oblidat una de les màximes d’aquest Govern, que era, almenys al principi de la legislatura, la participació de la ciutadania en els processos d’anàlisi i de presa de decisions.

És vera que els canvis de responsables i dels equips que ha patit la Conselleria de Cultura en aquests quatre anys, amb tres conselleres diferents, han entorpit enormement aquests processos de participació que, per força, s’allarguen més que un “hágase”. També és veritat que l’entrada de l’actual consellera, l’eivissenca Fanny Tur, ha estat l’única vegada de les tres que s’ha afrontat la feina, la necessitat de fer un Pla de Cultura. Anteriorment, s’havia promès o, directament, s’havia mentit afirmant que s’hi estava treballant i que es presentaria amb la màxima brevetat possible. No hi havia res de res.

Però, així i tot, en l’actual etapa el mètode no ha estat el correcte, des del meu humil punt de vista. S’ha donat prioritat a les presses, a salvar un temps que no es tenia, i a aprovar-lo sense debat i sense consens social ni polític. Amb les eleccions a tombar de la cantonada, una es demana si és millor deixar totes les mesures aprovades del PC en mans de qui sigui o si hagués convingut més discutir-les i acordar-les, tot i que la seva aprovació no hauria arribat abans del canvi de Govern. Em deman què té més, si tanmateix qui governi disposarà, com quasi sempre.

El Pla de Cultura era, és, una necessitat i una urgència, si més no per detectar totes quantes mancances i endarreriments sumam pel que fa a la gestió cultural. I no són poques les mancances. Però també era i és una necessitat per posar fites, per fer planificació temporal i pressupostària de les prioritats, saber com podem i com volem afrontar la gestió de la cultura, les polítiques culturals, i per evitar que aquestes estiguin només a l’arbitri dels polítics de torn. I aquests “podem i volem” només tindran continuïtat si els hem conjugat en plural, amb el plural més ampli possible. No ha estat el cas i la feina realitzada té moltes possibilitats de no servir per a res.

No el podem valorar

El fet és, però, que ara per ara no podem valorar el Pla de Cultura, ni la seva utilitat, ni les anunciades i aprovades però no especificades 145 mesures de cultura general, 90 de referents a patrimoni, 40 per al foment del llibre i la lectura i 35 de dedicades a la inclusió social. Tampoc podem valorar si són o no són factibles abans que expiri la darrera data que es fixa el PC, que és l’any 2027. No sabem si estam o no d’acord amb totes, amb part o amb cap de les 235 mesures que inclou el Pla. No el podem valorar perquè no el coneixem. En podrem fer una lectura crítica d’aquí a dues setmanes, quan es faci públic el document que ha estat prèviament aprovat.

Mentrestant, esperarem i desitjarem que els pocs mesos que resten d’aquí a la dissolució del Parlament prèvia a l’arribada de les eleccions es facin servir per treballar en un altre sentit. El PC, tal com es va dir fa ja mesos, ha de ser un document obert i capaç d’estar en contínua transformació. La prioritat, que no ho ha estat fins ara, és consensuar-lo. És potser l’única manera d’evitar que la feina hagi estat debades.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF