Els refugiats, Valtonyc i el feminisme, entre les proclames del Canet Rock

El festival, que l'any vinent es celebrarà el 6 de juliol, posa les primeres entrades a la venda

Sorgit de la protesta i per la conquesta de llibertats, el Canet Rock ha fet aflorar, en la seva cinquena edició del segle XXI, el seu esperit més reivindicatiu i combatiu, que el va portar a néixer el 1975, encara sota la dictadura de Francisco Franco. I més de 40 anys després, el públic va tornar a reclamar l'alliberament dels polítics presos i exiliats, en una nit festiva i combativa en què la música de les bandes més punteres dels Països Catalans es va barrejar amb proclames a favor de la llibertat.

"La següent cançó la volem dedicar als presos polítics i exiliats", van anunciar Els Catarres abans de començar a tocar les primeres notes d' El setge, que van acompanyar amb crits de "Visca la terra lliure!" I després de repassar grans èxits com  Vull estar amb tu i Jennifer, van acabar l'actuació amb l'himne del festival, que van escollir els seus seguidors per votació popular: Fins que arribi l'alba.

La majoria de les 23.000 persones que van omplir el Pla d'en Sala de Canet de Mar eren joves adolescents que se sabien de dalt a baix la majoria de temes que van sonar. I van demostrar-ho especialment amb la cançó  Lousiana d'Els Amics de les Arts, que van passar el micròfon al públic, que la va cantar sencera 'a cappella' davant d'uns membres de la banda bocabadats que van baixar de l'escenari fins a la primera fila per rendir-se als peus dels seguidors.

Macaco, La Raíz i Zoo van ser els grups que més van fer ballar i embogir el públic, i Les Pupil·les, que actuaven al Canet Rock per primera vegada, van despertar l'esperit més feminista del festival amb el seu rap electrònic: "Les dones no ens vestim per agradar als homes, i si diem que no és que no", van deixar clar.

I, ja de matinada, el mestissatge de Sra. Tomasa va fer moure els malucs dels més troneres, que van acomiadar la foscor al ritme dels Txarango: per tercer any consecutiu, van ser els encarregats de tancar les més de dotze hores de música amb els temes que els han portat a ser un dels grups amb més seguidors del país. Així, no hi van faltar Músic de carrer, Agafant l'horitzó i Compta amb mi, que va ser l'escollida per acomiadar el festival que, com marca la tradició, va abaixar la persiana quan va sortir el sol, cap a quarts de set del matí.

6 de juliol del 2019

"Ha sigut un èxit. Estem molt contents, tenim un públic fidel i que va exhaurir les entrades dos mesos abans del festival", va destacar la directora del Canet Rock, Gemma Recoder, que va anunciar la data de l'any vinent: 6 de juliol del 2019. A més, com a novetat, dissabte a mitjanit es van posar a la venda les primeres entrades per al 2019 a 25 euros, amb dues possibilitats de pagament: ingressar l'import sencer o fer-ho en dues aportacions. Un mètode que va donar fruits ràpidament: en només tres hores es van vendre unes 200 entrades, tot i no haver anunciat cap nom del cartell.

De fet, la directora no va voler revelar ni un sol detall de la pròxima edició i va augurar que serà molt especial perquè serà la desena, si es compten les quatre que es van celebrar entre el 1975 i el 1978, i les sis del segle XXI. "Només us podem dir que hi passaran moltes coses", va indicar Recorder, que va rebutjar la idea d'instal·lar dos escenaris però que, en canvi, no va descartar ampliar el festival a dues nits.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF