Cultura 22/12/2013

El Cançoner 2.0 es fa gran

Aquest mes s'hi han acabat d'incloure els quatre volums del pare Ginard

Enric Borràs
3 min

Palma.El Cançoner 2.0 s'ha fet gran: ja aplega, disponibles per a tothom a internet, les més de 15.000 cançons dels quatre volums del Cançoner popular de Mallorca i recopilades pel pare Rafel Ginard Bauçà. El directori digital, que pretén convertir-se en el principal magatzem de la cançó popular mallorquina, es prepara ara per incloure en uns sis mesos les més de 5.000 variants de les peces que va recollir Ginard i, després, encara més obres.

Carme Castells -la directora de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet- explica que s'ha acabat d'incorporar el cos principal de la recopilació feta per Ginard aquest mateix mes. Això converteix el Cançoner 2.0 en el principal recopilatori de cançó popular en català. De fet, diu Castells, no han trobat cap altre projecte equiparable a internet.

Si els reculls en paper asseguraven que el patrimoni oral no es perdés, el cançoner digital el fa accessible, des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. El fa més viu. Per provar-ho, just cal entrar a fundaciocasamuseu.cat -es preveu que el 2014 ja tingui un domini propi-. I no només això, sinó que les cançons s'hi han indexat de tal manera que es poden cercar per qualsevol paraula que continguin o per temes. Si al paper, obligatòriament, només podien tenir un tema, a la web es poden etiquetar amb tots aquells de què tractin.

El cançoner Ginard

Tot i que el cançoner és format principalment per gloses, també hi ha peces d'altres mètriques, com romanços, o que superen les quatre estrofes clàssiques de la glosa. Hi ha tot el material oral que Rafel Ginard va aconseguir recopilar durant bona part de la seva vida -més de 40 anys de feina, explica l'editor Francesc de Borja Moll a l'estudi preliminar del llibre- classificat amb els paràmetres més òptims per cercar-lo des d'un ordinador.

El primer volum dels quatre que varen resultar de la feina de Ginard es va publicar el 1966 i va tenir una molt bona acollida. Mai abans a l'illa s'havia fet res semblant. I tampoc a fora. Era el recull de cançons orals més important fet mai en català i segurament un dels més extensos en qualsevol idioma, segons deia Moll.

Amb les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, Castells explica que alguns investigadors i acadèmics ja han començat a fer servir el Cançoner 2.0 per preparar recerques i conferències, malgrat que esdevindrà força més útil per això ara que s'hi ha inclòs el cos principal de les més de 1.800 pàgines del Cançoner popular de Mallorca. I ho serà cada pic més a mesura que, a poc a poc, s' hi incorporin les altres obres previstes com Aportació al cançoner popular de Mallorca, d'Antoni Gili; el Cançoner tradicional de Mallorca, de Miquel Julià, Sexe i cultura a Mallorca: el cançoner, de Gabriel Janer Manila; el Cançoner musical de Mallorca, de Josep Massot, etc.

Creixement 2.0

En plena època de les xarxes socials, incloure recopilacions de cançons orals ja publicades no és l'única manera de fer créixer el Cançoner 2.0. Els responsables de la Fundació Casa Museu també ho fan incloent-hi aquells versos que els envien a través de la web mateix, d'un formulari fet per a l'ocasió, o per via d'eines com Facebook i Twitter. De moment, encara els n'envien poques, però ja en van arribant i confien que cada pic serà més habitual.

Així, per exemple, ja fa dos anys posaren en marxa l'etiqueta #glosatuit, per fomentar la creació de cançons improvisades, prenent la idea del #garrotuit, que al Principat havia tingut prou èxit. Tot i que al principi el hashtag no va tenir gaire èxit, poc abans del Sant Antoni passat, espontàniament, el seu ús es va començar a escampar entre els tuitaires. Com passa fora del món digital, a internet les gloses varen ser les reines de Sant Antoni. Castells espera que aquest Sant Antoni torni a passar el mateix i explica que guarden les gloses que s'envien amb aquesta etiqueta per anar-les incloent al Cançoner 2.0. D'aquesta manera recopila no només la cultura popular passada, sinó també l'actual. "Les gloses de Mateu Xurí també han de cabre al Cançoner 2.0", assenyala Castells.

És una feina titànica a la qual es dediquen, quan poden, tres dels cinc treballadors de la Fundació, incloent-hi Castells. Una tasca que, abans de començar a fer-se pública ara fa devers sis mesos, quan el cançoner es va obrir a tothom a internet, ja acumulava dos anys de recerca prèvia sobre quina era la millor manera de fer-ho. En aquest temps varen decidir com classificar les cançons i com fer-les accessibles de manera que fossin tan últis com fos possible. Per això varen comptar amb l'ajuda del Grup de Recerca Etnopoètica de la Universitat de les Illes Balears. La feina, però, no és debades. A banda dels investigadors, interessa al públic general, i la Fundació ho ha notat en les visites a la seva web.

stats