La biblioteca Can Sales, de casal amb llibres a casal de llibres

PalmaL’edifici on hi havia el palau de Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona, i que rep el nom de la família aragonesa Salas, acollí la biblioteca dels marquesos de la Romana i finalment quedà en ruïnes. Però sobre aquelles restes s’hi edificà l’actual Biblioteca Pública de l’Estat a Palma, Can Sales; una infraestructura bàsica de la cultura a Mallorca, que el 2020 també compleix quinze anys.

Fins aleshores, la Biblioteca Pública de Mallorca estigué instal·lada a la Casa de Cultura, al carrer Ramon Llull de Palma, compartint l’espai amb l’Arxiu del Regne de Mallorca. El seu origen s’ha de cercar a la Desamortització de Mendizábal (“un dels esperits més generosos i més ardorosament progressistes d’Espanya”, diu d’ell George Sand a Un hivern a Mallorca ), quan els llibres dels convents confiscats serviren per crear les biblioteques de les províncies.

La llavors Biblioteca Provincial s’ubicà al monestir de Monti-sion fins al 1955, quan es traslladà a la Casa de Cultura. Però cap als anys noranta del segle passat la manca d’espai aconsellava deixar l’edifici del carrer Ramon Llull només per a l’Arxiu del Regne i traslladar la Biblioteca. El desaparegut Jaume Gil, aleshores director general de Cultura, va gestionar un nou emplaçament, a la plaça de la Porta de Santa Catalina.

El que quedava de Can Sales, propietat de Chisto SA -es deia així-, tenia obert expedient de ruïna. Un cas de “maltractament a la Història i la Cultura”, denunciava l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics, ARCA, al seu quadern Can Salas Major. Narra la trajectòria del que fou casal dels conversos Piris, dels Pax, del marquès de la Romana i la seva biblioteca de 18.215 volums, “una de les millors d’Espanya”, segons Joan Llabrés, i finalment asil de les Germanetes dels Pobres i “esbucada sense contemplacions” cap als anys cinquanta, al voltant de l’obertura de Jaume III.

El que ara és la Biblioteca Pública de Palma, però, s’havia xapat de la “casa major”, i l’arxiduc Lluís Salvador “ja la veié dividida”, narra l’estudi d’ARCA. Per aquesta mateixa raó, tot i que en un extrem de l’actual Can Sales una placa recorda que va ser presó de dones durant la Guerra Civil i el primer franquisme, aquesta corresponia a una parcel·la veïna del que fou el vell casal.

La nova Can Sales s’inaugurà oficialment el 12 de març del 2005, amb l’assistència de l’actual vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, aleshores ministra de Cultura del gabinet de Rodríguez Zapatero, que va citar Ramon Llull. El 14 d’aquell mes s’obrí al públic. Aquest 14 de març se’n commemora l’aniversari i s’havien de lliurar els premis del concurs de cartes d’amor -per Sant Valentí-, que Can Sales va organitzar per primera vegada el 2006 i que ha passat dels quaranta concursants inicials a més del doble, 88, el 2020. Però a causa del coronavirus, la biblioteca queda tancada fins a nova ordre.

Can Sales, feta amb un projecte de José Luis Martín Clabo, s’estén al llarg de 4.771 metres quadrats. La planta baixa, amb accés directe des de la plaça, alberga l’hemeroteca, el mostrador per als préstecs i les devolucions, i una bona selecció audiovisual i de música. Aquí es conserven uns arcs que són la darrera resta del vell casal. Al semisoterrani hi ha els llibres de préstec de lliure accés i la sala d’actes. I al soterrani, els dipòsits. A la primera planta s’ubica la secció infantil-juvenil, i a la segona, la sala d’investigadors: són consultes més especialitzades, amb material que no es presta o amb premsa microfilmada.

El ‘fons de l’Infern’

La producció referida a temàtica balear, com també d’autors de les Illes, creix de manera important gràcies als lliuraments del dipòsit legal. Només d’aquest àmbit hi ha prop de 30.000 títols. El fons de la Biblioteca Pública de Mallorca puja a 267.845 volums i 266.299 publicacions seriades, i inclou un notable dipòsit audiovisual i fonogràfic.

Les joies de la col·lecció són els 724 incunables, és a dir, dels començaments de la impremta, com també 1.330 manuscrits i altres materials històrics, entre els quals hi ha meravelles com l’obra lul·liana De misèria humanae condicionis i la Geografia de Claudi Ptolomeu, datada a Venècia el 1573. També s’hi conserven les biblioteques personals de Marià Aguiló, Joan Estelrich i Joan Rosselló de Son Fortesa, una part dels llibres de Rosselló-Pòrcel i 1.800 partitures de Joan Maria Thomàs. El ‘fons de l’Infern’ són 375 títols que la mentalitat puritana d’uns quants decennis del segle XX considerava “no aptes” per a la consulta.

Estudiants, investigadors, sol·licitants de préstecs de llibres i pel·lícules, i lectors de premsa són visitants habituals d’aquest espai, que ha vist pujar el seu nombre d’usuaris de manera vertiginosa: dels 96.280 del seu primer exercici als 195.459 del 2019, és a dir, cent mil més en quinze anys. A Can Sales es programen presentacions de llibres, teatre i concerts, conferències i celebracions com el Dia de la dona escriptora, cada octubre. Hi ha cinc clubs de lectura (un per a infants), s’hi fan classes d’occità i els caps de setmana s’hi fa l’activitat familiar Dissabte de colors.

Maria de Lluc Alemany, directora de la Biblioteca Pública de Mallorca -ja ho era quan s’ubicava a la Casa de Cultura-, creu que si alguna cosa caracteritza aquest equipament públic és “intentar sempre avançar i estar al dia en tot” pel que fa a materials i serveis. “Aquesta és la nostra intenció”, afegeix.