Can Bou, un espai i una feina que ja són únics
Al cor de Santa Margalida, un negoci centenari té amb Sònia Aguiló el relleu de tres generacions dedicades a fer els tradicionals vestits de pagès
La processó de la Beata de Santa Margalida, el primer diumenge de setembre, fa olor d’olivera fresca, en cap cas de naftalina. Centenars, potser més d’un miler de joves del municipi i arribats de tota l’illa llueixen –sí, llueixen, passegen amb l’orgull dels dies d’estrena– els seus vestits de pagès. Elles van contentes amb les seves faldes llargues de cotó o de seda, faldes estufadores, gipons o camises amb manegots, alguns rebosillos, però sobretot mocadors al cap, que han decidit fermar al clotell i no sota la barra perquè, certament, és més afavoridor. Els agrada més el vestit de pagesa que el de senyora. Són clara majoria. Ells també s’han fet fer o han recuperat el seu vestit de pagès, els calçons a l’ampla, les camises de fil, el guardapits, la faixa i el mocador. Entre elles i ells, es nota que són molts els qui van d’estrena. Les robes i la cara els delaten.
Can Bou ha fet una feinada. Can Bou és un comerç únic, ja no n’hi ha d’altre a Mallorca. És un petit negoci centenari al cor de Santa Margalida dedicat exclusivament als vestits de pagès, venda de teixits i sobretot confecció de totes i cadascuna de les peces necessàries. Al capdavant, Sònia Aguiló ha reprès amb força la feina a la qual s’ha dedicat la família de fa tres generacions: el padrí, Nicolau Aguiló; els seus fills, sobretot na Rosa i també en Jaume, i la seva dona, na Magdalena, pare i mare de na Sònia, han donat continuïtat a un ofici, patronatge que s’hereta, anar a comprar i triar les teles de batista, de fil, de mocador de bolic, de cànyom, blondes, organdí suís, sedes... I fer els vestits, les peces que cadascú combinarà al seu gust, seguint els cànons tradicionals o renovant-los lleugerament, per distingir-se de la resta. Can Bou fa una feinada, i per molts d’anys.
Carrer de Joan monjo march, 4 (santa margalida)
