A l'Alt Camp titelles, al Baix Camp dansa i teatre gestual

Barcelona.Valls i Reus es disputaran la capitalitat escènica de Catalunya des de demà i fins al 23 d'octubre. Alt Camp i Baix Camp inauguraran aquest divendres dos festivals de teatre emblemàtics: el Guant, de titelles, i el Cos, de moviment i teatre gestual. L'especialització de les dues cites contribueix al fair play entre les comarques del Camp de Tarragona, que, més que fer-se la competència, es complementen fins al punt que comparteixen un espectacle internacional: Don Giovanni in carne e legno, de la companyia italiana Tap Ensemble, una obra que barreja Commedia dell'Arte amb humans i titelles.

El Guant celebra la seva setena edició amb un programa extens, de 20 companyies nacionals i internacionals que oferiran 28 representacions a tota la comarca. L'epicentre és Valls, però vuit poblacions més acolliran funcions escolars o familiars: "La filosofia del Guant és que els pobles tinguin el petit luxe d'acollir companyies excepcionals. A Mont-ral, que té 90 habitants, hi congreguem més espectadors que habitants", explica Jordi Cartanyà, de la Companyia d'Espectacles Pa Sucat, que assumeix la direcció del festival. El seu objectiu és "programar espectacles de diferents tècniques i reivindicar els titelles d'adults, perquè fer titelles no vol dir putxinel·lis per a nens; hi ha grans històries i es poden explicar moltes emocions, amb titelles".

El programa s'ha hagut d'adaptar a una bona tisorada -el pressupost és de 65.000 euros, la meitat del que havien arribat a gestionar-, però inclou espectacles sorprenents com el de la Bag Lady , que fa titelles amb bosses, i El Señor de la Bombillas, que treballa amb aquest objecte. Això a més de titelles de guant, com el clàssic Toni Rumbau, el genial manipulador Roberto White o l'espai lúdic de Laitrum Teatre, que permetrà jugar al públic.

A Reus, el Cos celebrarà la catorzena edició convidant dinou companyies d'arreu. És el segon any que engloba dos antics festivals independents de dansa i mim, i el resultat multidisciplinari ha funcionat prou bé perquè es consolidi. Una mostra que el xoc d'aquestes disciplines és natural és l'espectacle que produeix el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), Perdiendo el tiempo , signat per la ballarina Mar Gómez i l'artista de circ Ignasi Gil. Aquesta serà l'única producció pròpia del CAER, una retallada imposada per la reducció del 17% d'un pressupost que queda en 108.000 euros.

"Hi ha moltes companyies joves que tenen ganes d'explicar coses -afirma el director, Lluís Graells- i el Cos vol demostrar als programadors que aquest tipus de teatre té públic i agrada". Alguns exemples són el brillant col·lectiu amb seu a França Troisième Génération i el dels Parallel Exit de Nova York, una barreja de Chaplin, Buster Keaton i Monty Python.

Graells reivindica que el gest i el moviment formin part de les programacions estables dels teatres, i no només quedin relegats als festivals esporàdics. Per això el Cos s'ha sumat a la xarxa europea eMix (amb festivals de prestigi de Bèlgica, Dinamarca, Escòcia o Polònia) per crear un circuit de promoció i difusió del teatre visual i el mim.