11/03/2017

Camí del cel

3 min
Himmelweg, de Juan Mayorca, és un cúmul d’encerts.

Teatre del Mar.- Juan Mayorga havia aterrat al Molinar amb Famélica, una obra escrita el 2014 expressament per a la companyia teatral La Cantera. No hi havia hagut gaire sort amb la maniobra, però tenia atenuants. Els decorats no arribaren a temps o tan sols no arribaren i, per tant, varen haver d’improvisar amb el que trobaren més adient pel magatzem de La Iguana. En qualsevol cas crec que no era tan sols un problema d’ atrezzo, ni de molt. Per a l’ocasió Mayorga no ho havia escrit per a ningú en concret, però Himmelweg (2002) s’ha convertit en l’obra més representada de l’autor més enllà de les fronteres espanyoles i el seu talent i el seu prestigi no s’aturen de créixer. Sense anar més lluny, fa poques setmanes parlàvem de l’estrena madrilenya de la seva darrera criatura, El cartógrafo, dirigida per ell mateix i interpretada per José Luis García Pérez i Blanca Portillo. I per contextualitzar una mica de currículum del que ha duit als escenaris aquesta història basada en fets reals, que varen succeir al camp de concentració de Theresienstadt... Per una banda, el director i també actor Raimon Molins, que vaig poder veure com a director en la traducció d’ Incendis, de Wajdi Mouawad, i com a actor a Coses nostres, la primera obra escrita i dirigida per Ramon Madaula, per posar dos exemples prou significatius. A Guillem Gafaell, el tenia fitxat de quan va fer El juego de amor y del azar, de Pierre de Marivaux, a les ordres de Josep Maria Flotats. D’Elena Raleos, la tercera en discòrdia, la desencadenant de la història que dona pas a un combat interpretatiu entre els dos protagonistes masculins de grandíssim nivell, no en tenia referències. Amb aquesta llista de noms i llinatges, començant per l’autor, queda clar que la cosa pintava molt millor, encara que els fets i el lloc on transcorre la història feien tenir algun dubte.

Una delegada de la Creu Roja entra a un camp de concentració per fer un informe sobre les condicions de vida dels presoners jueus. De la realitat al que li mostraren hi havia anys llum de distància. Aquest és el pròleg. Després passam al que de veritat hi havia, quina era la relació entre el comandant del camp i un jueu, a qui el primer diu “el meu traductor”. No li tradueix paraules, no cal, el que tradueix és la crueltat dels fets en una mena d’obligació moral per al bé de la humanitat, la dels botxins. Himmelweg no és tant una peça que vulgui parlar de l’horror dels camps de concentració dels nazis -d’això, ja en tenim a balquena- com de la condició humana, de com es pot tergiversar la realitat a través de les paraules o les relacions entre opressors i oprimits, que mai no deixarà de ser un tema vigent, potser ara més vigent que mai, sobretot després de llegir les relacions entre Trump i el misser Roy Cohn, que fins i tot copsen més que la de Mayorga. Per una altra banda i deixant de costat les argumentacions morals, Himmelweg és un cúmul d’encerts. Dividida en capítols, que es van mostrant entre foses en negre -la il·luminació n’és un altre, d’encert, que signa el mateix Molins-, i amb una estructura dramàtica minimalista si ens atenem a les repeticions, que reforcen el discurs, hi podem trobar des de crueltat falsament tamisada fins a poesia, amb alguns moments d’una calidesa extraordinària, com per exemple quan fan acte de presència els titelles, que sobre l’original són personatges de carn i os, amb la tècnica del buraco japonès. De totes les virtuts em qued amb les interpretacions de Raimon Molins i Guillem Gafaell, sense menysprear la d’Elena Raleos, tan matisades, amb tants registres farcits de subtileses, d’una precisió superba, que eleven el text a la màxima expressió.

Teatre de Barra.- I’m your Man, de Josep Mercadal, dirigida per Joan M. Albinyana i interpretada per Maria Bauçà i Josep Mercadal. Ben escrita, ben interpretada, ben dirigida, però una mica previsible. No faré un spoiler, però si algú no entén el final la trobarà rodona.

stats