TEATRE INTERNACIONAL
Cultura 19/06/2011

Calixto Bieito i el dolor de la humanitat

El Romea i el Grec ens ofereixen l'oportunitat de veure un d'aquells muntatges que Calixto Bieito fa a fora. Voices , estrenat l'any passat a Noruega amb repartiment danès, és una obra que no oblidaran.

Andreu Gomila
2 min
Els actors canten, ballen i actuen davant d'un mur fet d'altaveus i pantalles, obra de Rebecca Ringst.

Barcelona.Bieito admet que Voices , creat per encàrrec del Betty Nansen Teatret de Copenhaguen, és un dels muntatges més personals que ha creat. Sis intèrprets, entre els quals trobem un cantant de hip-hop i una de pop, parlen cara a cara amb el públic sobre l'experiència del dolor. Els punts de partida són la Passió segons sant Mateu , de Bach, i el text de Fritz Zorn Sota el signe de Mart . Però també trobarem la música de PJ Harvey, Tom Waits, Nick Cave, Abba i Gabriel Fauré, i textos de Primo Levi, Cesare Pavese, Cormac McCarthy i un poema de Jaime Gil de Biedma, De qué sirve, quisiera yo saber, cambiar de piso , entre d'altres. El director català i el dramaturg Marc Rosich també van fer servir textos extrets d'internet escrits per persones que han viscut la mort de prop.

Zorn, però, és la clau del muntatge, ja que en el seu llibre relaciona la decadència de la societat contemporània amb el càncer que l'acabarà matant. "La seva malaltia és una metàfora cruel de la societat occidental", diu Rosich. Primo Levi, al seu torn, recordant el camí que el va portar a Auschwitz es va rebel·lar contra Déu. El mur sonor i físic situat al darrere dels intèrprets, obra de l'escenògrafa Rebecca Ringst, és una altra metàfora, en aquest cas del Mur de les Lamentacions de Jerusalem. I és alhora una altra de les peces centrals de l'obra. Als actors, els servirà de referent. Al públic, de tòtem al qual adorar.

Calixto Bieito es va plantejar el muntatge com un oratori contemporani on explorar el dolor i la culpa. "De vegades, la culpa està lligada amb el dolor quan ens preguntem: per què em passa això a mi?" La redempció també tindrà el seu lloc. I és una de les sorpreses finals d'una posada en escena neta, directa, sense escarafalls tecnològics, malgrat el mur d'altaveus i pantalles. Corglaçadora. Tot passa de cara a l'espectador que, alhora, tindrà molts punts d'interès en escena.

Èxit a Escandinàvia

La recepció que ha tingut l'obra als països nòrdics ha estat molt bona. Al Festival de Bergen (Noruega), en què es va estrenar, el 27 de maig del 2010, va ser rebuda amb deu minuts d'aplaudiments, la gent estava dreta. A Copenhaguen va passar el mateix -la peça ha visitat una desena de ciutats europees- . I això que el missatge de l'obra no convida a picar de mans. Els intèrprets, no obstant això, són de traca i mocador. Tots sis es van prendre molt seriosament la seva primera experiència amb Bieito i n'hi ha alguna que el va advertir que no volia sortir nua en escena. I no hi surt. La resta es fiquen totalment dins els múltiples papers que els toca representar. No es perdin la versió cantada en danès del poema de Pavese Vindrà la mort i tindrà els teus ulls , i la representació del tema de PJ Harvey The mountain . És un espectacle per emmarcar.

stats