Cafè Colón, un variat, un vermut i estar al mig de plaça
Aquest vol ser un petit homenatge als cafès dels pobles, aquests de tota la vida, que han sabut com fer-ho per mantenir-se i renovar-se alhora
Els diumenges a migdia, hi ha tertúlia al Cafè Colón de Llucmajor. Gent del poble que, més que no debatre, xafardeja i posa humor a la setmana política, cultural, social... el que caigui. Més prest, ja n’hi ha hagut d’altres, de tertúlies, de veïnes i de veïns que aprofiten per seure-hi una estona en anar a plaça (els diumenges dematí, hi ha mercat a la plaça Espanya, davant el Colón). També n’hi haurà al capvespre i potser fins a mitjanit. De rotlos que fan cafè, vermut, cerveses, gelats o gintònics mentre es posen al dia. De fet, al Colón, n’hi ha gairebé tot el dia i de cap a cap de setmana (el dimarts, no, que tanquen). Igualment, n’hi ha que mengen, que berenen, que dinen, que tornen a berenar i que sopen: òbviament, un variat, o un frit ben bo, o un pa de vidre amb una taula de formatges, o una amanida, una hamburguesa o una carn filetejada... Tot això no només és cosa del veïnatge, sinó també de quatre turistes tranquils, dels residents estrangers de la zona o d’uns ciclistes que reposen abans de tornar a fer camí. Els bars de poble, els de tota la vida, com ho és el Cafè Colón, tenen aquestes coses, si han sabut sobreviure amb dignitat, sense més reformes que les justes i necessàries, però també amb una renovació dels productes ben entesa. Serveixin aquestes línies com a petit homenatge a tots els cafès de poble que tan bon servei ens fan.
El Colón té noranta anys, justs. El nom li ve del Gran Café Colón de Buenos Aires, perquè Bernat Thomàs, es Coix del cine Recreatiu se’n va anar a fer les Amèriques i va quedar enamorat de l’històric cafè argentí. El Cafè Colón de Llucmajor el va fer el seu fill, el 1928. I els qui tenim avinent la seva terrassa damunt plaça o poder guaitar per les vidrieres, bé que ho aprofitam.
PLAÇA ESPANYA, 17 (LLUCMAJOR)
