Caballé cantarà els ‘Ave Maria’ amb els àngels

La reina Sofia, Pedro Sánchez i Quim Torra assisteixen al funeral de la soprano a Barcelona
LAURA SERRA / MARTA PORTER

Sonava l’ Ave Maria de Schubert interpretat per la poderosa veu de Montserrat Caballé mentre el seu fèretre s’acostava a l’altar. La música va oferir els moments més emocionants del funeral d’una de les sopranos més importants del segleXX, celebrat ahir al migdia amb senzillesa i austeritat al Tanatori de les Corts. Sentir cantar Caballé feia encara més evident i palpable el buit que deixa la seva mort. Caballé va morir dissabte a la matinada a l’Hospital de Sant Pau, als 85 anys.

No hi va haver lectures de caràcter personal, ni per part de familiars ni de companys de carrera. De la mateixa manera que la soprano havia deixat dit que no volia ser exposada al Saló dels Miralls del Liceu, el funeral també pretenia ser íntim i sobri, tot i l’ampli desplegament periodístic que hi havia a les portes del tanatori sota un dia gris i que amenaçava pluja.

El Padre Ángel -fundador de l’ONG madrilenya Mensajeros de la Paz- va oficiar la missa en castellà amb l’ajuda de tres capellans més, entre els quals el pare Apel·les, gran admirador de Caballé. El sacerdot va explicar que vestia de blanc perquè estava segur que la cantant haurà trobat el camí del cel.

Òbviament la música va ser escollida amb cura. O mio babbino caro, de Puccini, un enregistrament amb una veu extraordinària de Caballé, va acompanyar la comunió, mentre que durant la cerimònia va sonar Lascia ch’io pianga, de l’òpera Rinaldo, de Händel, en una versió de Caballé, ja més gran, al costat de la seva filla, Montserrat. La Vergine degli Angeli, ària de l’òpera La forza del destino, de Verdi, va acomiadar el funeral entre els plors de gent anònima que, barrejats entre cantants d’òpera i polítics, van retre el seu particular homenatge a la diva. Va cloure el funeral una sonora ovació que va durar més de dos minuts i en el qual es van sentir alguns bravos, un recordatori de l’afecte que havia rebut sempre del seu públic.

La màxima representació institucional va estar present a l’enterrament. El tanatori estava envoltat de policia des del matí, esperant l’arribada de la reina Sofia; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president del govern català, Quim Torra, a més de desenes d’autoritats de la societat civil i del món de la música.

Músics, polítics i societat civil

Entre els companys de professió hi havia els tenors Josep Carreras, Jaume Aragall i Josep Bros; el violagambista Jordi Savall; el cantant Al Bano; els compositors i directors d’orquestra Antoni Ros Marbà, Josep Pons, Alberto García Demestres i David Giménez i Carreras. Aquest últim va arribar juntament amb la cúpula del Liceu: el president de patronat, l’empresari Salvador Alemany; el director general, Valentí Oviedo, i la directora artística, Cristina Scheppelmann, que van ocupar la primera fila. També hi havia el director del Festival de Peralada, Oriol Aguilà; el del Festival de Pedralbes, Martín Pérez, i la presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla.

Les personalitats culturals i cíviques van situar-se a la banda esquerra d’una sala de cerimònies plena a vessar amb més de 400 persones, també de liceistes, melòmans i admiradors de la cantant. A la dreta, els polítics, amb una primera fila reservada per a la reina Sofia; Pedro Sánchez; Quim Torra; el ministre de Cultura, José Guirao; el president del PP, Pablo Casado; la delegada del govern, Teresa Cunillera; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la consellera de Cultura, Laura Borràs. Al darrere, una presència destacada de polítics sobretot del PP (l’exministra Dolors Montserrat, Xavier García Albiol, els germans Fernández Díaz), però també del PSC (Miquel Iceta i Jaume Collboni), de Ciutadans (Inés Arrimadas i Juan Carlos Girauta) i JxCat (Eduard Pujol), entre altres cares conegudes com ara els periodistes Mercedes Milá i Luis del Olmo.

Amb el cor dels àngels

El marit de Caballé, Bernabé Martí, a punt de fer 90 anys, va assistir a la cerimònia amb els seus fills, Montserrat i Bernabé, el germà de la cantant, Carlos, que havia sigut representant de molts joves valors de l’òpera, i altres familiars, dels quals va sortir a fer una lectura la neboda i assistent personal de Caballé durant anys, Montserrat, que va acabar amb la veu trencada. Després ho va fer el seu doctor de confiança, el foniatra Pedro Clarós, que va explicar l’única anècdota de l’acte: “Una vegada la Montserrat em va dir que no sabia si tindria les portes obertes del cel. Jo li vaig dir: «Segur que sí, després de tants Ave Maria que has cantat, segur que t’estan esperant perquè t’uneixis al cor dels àngels»”.

Un acte senzill per a la més gran

“Ha sigut la soprano més important del segle XX, sens subte -deia el tenor Josep Carreras-. Sento una admiració extraordinària per l’artista i per la cantant. I en l’àmbit personal era una dona entranyable, única. Va ser una gran amiga i un gran suport als inicis de la meva carrera. Ella i el seu germà Carlos van ser molt importants per a mi”, va dir a la sortida de la cerimònia. Josep Bros anava pel mateix camí: “Va ser molt generosa, una gran artista i molt important per a totes les generacions de cantants. I per a les que vindran. Ha deixat un gran patrimoni”. Una d’aquelles veus a les quals va fer de mentora va ser la de la soprano María Gallego: “Em va tractar com una filla, i m’explicava la tècnica del cant des del punt de vista humà, com m’havia de deixar envair pel so. A ella i al Carlos els agradava sentir veus noves, «les veus del futur», en deien, i s’hi dedicaven en cos i ànima”, recordava ahir. També el cantant Al Bano va afirmar: “La mort m’ha robat una gran amiga i una gran artista. Hem treballat junts molt i en molts llocs: Peralada, Bucarest, Moscou, Viena... Però, més enllà d’això, ens unia l’espiritualitat. Tenia una força increïblement humana”.

“Ha sigut bonic i dur sentir la seva veu sense tenir-la a ella al davant -deia Cristina Scheppelmann, ja fora del tanatori-. És la cantant més gran del segle XX, una figura impressionant amb 50 anys de carrera, amb un cant d’una bellesa única”. L’empresària Adela Subirana destacava la senzillesa de l’acte: “Ha sigut molt digne, com a ella li hauria agradat; aquesta devoció i aquest silenci. Sempre la recordaré per la lluita que vam tenir perquè acceptessin les dones com a membres de ple dret al Cercle del Liceu. Ho vam aconseguir gràcies a ella. Era el 2001. Per sort després les coses van canviar i li van donar la Medalla d’Or del Cercle”.

Al recordatori del funeral hi havia una cita de la Mare Teresa de Calcuta que exalçava la vida: “La vida és un himne: canta’l. La vida és felicitat: mereix-la. La vida és la vida: defensa-la”. Els assistents van marxar amb una rosa blanca entre mans. Sota la pluja, el seguici va sortir en direcció al cementiri de Sant Andreu, on Caballé va ser enterrada al panteó dels seus pares.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF