Convé que sigui d'aquí

S’han presentat les esmenes dels grups parlamentaris al nou projecte de llei agrària. Hi ha posicions diverses, matisos importants i hi ha grups que tenen una proposta més elaborada que altres. Però n’hi ha que, sense tenir un posicionament gaire pensat, com a mínim s’han estudiat la llei per fer propostes constructives. I això, en aquests temps, ja és d’agrair. En aquest sentit, n’hi ha que han fet els deures, millor o pitjor; d’altres continuen instal·lats dins la comoditat d’una ignorància premeditada de la realitat pagesa, fent gala d’una aparent voluntat de no voler comprendre un món que, potser, per a ells ja no té cap paper a jugar. Així i tot, la tramitació parlamentària, en tots els casos, obliga els grups a pensar quines propostes tenen sobre temes com la sobirania i la seguretat alimentàries, la gestió del territori i dels recursos, la diversificació econòmica i tants d’altres que tenen relació directa amb el món agrari.

ÉS BO QUE SIGUI D’AQUÍ

Aquesta campanya d’Eroski és impulsada durant tot l’any

Probablement el grup cooperatiu Aprop/Eroski és la principal plataforma comercial del producte local de les Illes Balears. En la seva campanya d’estiu ‘Producte local, és bo que sigui d’aquí’ fan una aposta pel producte de l’Arxipèlag i en especial pel producte fresc. Les patates i les hortalisses, les carns de qualitat, els formatges, els olis amb denominació d’origen, les olives, la llet, els ous, els vins i licors i molts d’altres productes integren una oferta de qualitat i preu que és vàlida fins al 22 d’agost, a excepció dels productes frescos. El lema de la campanya és encertat. No és tan sols que el producte d’aquí és bo, sinó que és bo per a tothom i en molts de sentits que sigui d’aquí. No és fàcil millorar el contingut d’aquesta campanya i el seu mèrit és que no queda en una flor d’estiu, sinó que té continuïtat de cap a cap d’any, amb una atenció continuada per a les produccions locals.

ESCORXADOR I AJUNTAMENT

Haurien d’apostar per la producció ramadera local

No seria positiu que l’Ajuntament de Palma no fos conscient del paper i les funcions de l’escorxador de la ciutat, el més important de les Illes Balears, sobretot si tenim en compte que l’escorxador actual, des dels inicis, va ser una iniciativa directa de la municipalitat i està ubicat dins Mercapalma, societat de la qual l’Ajuntament forma part. Encara hi són a temps, si corren a recuperar el temps perdut, d’aixecar una bandera a favor de les produccions ramaderes locals i per la sobirania alimentària. En cas contrari, Mallorca, atesa la situació de tancament de l’escorxador de Manacor, es veurà abocada a reduir a mínims la producció càrnia local amb una major situació de dependència cap a les importacions i amb la pèrdua de les xarxes locals de ramaders, elaboradors i comerciants, que mantenen -demostrant una notable voluntat de supervivència- una realitat econòmica, social i alimentària que costa de valorar.

DEFENSA DE L’ERUGA PELUDA

Conselleria i municipis afectats han planificat les actuacions fins al 2019

El canvi climàtic i la globalització, amb la posició de les Balears enmig de la cruïlla de camins de la Mediterrània, ens estan convertint en un lloc d’aterratge de noves plagues i d’intensificació de les antigues. L’Ibanat treballa per frenar l’avanç de l’eruga peluda, insecte que s’alimenta de les fulles de l’alzina. Des que s’inicià aquest rebrot, s’han instal·lat un milenar de trampes i feromones per a la captura massiva de papallones en zones afectades. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca s’ha reunit amb els municipis afectats per planificar les actuacions que es duran a terme fins al 2019. L’àrea malmesa són unes 4.000 hectàrees. Els municipis de Costitx, Inca, Sineu i Llubí foren els primers el mes de maig i després s’ha escampat pel Pla (Lloret, Sant Joan, Muro, Algaida i Vilafranca) i cap a la serra de Tramuntana (Valldemossa, Esporles i Bunyola). Pel conseller Vicenç Vidal, l’objectiu és evitar el creixement exponencial de la plaga amb vista a les properes temporades i salvaguardar així la salut dels amenaçats alzinars.

LA VEREMA A EIVISSA

S’espera un increment de la producció de raïm respecte de l’any passat

És un altre dels efectes del canvi climàtic i és indiscutible. La verema s’anticipa d’any en any. Aquest és el cas de la verema a Eivissa, que ja s’ha avançat dues setmanes tan sols en una dècada, atès que ha passat de mitjan agost a finals de juliol. A Formentera la situació no és gaire diferent. L’1 d’agost es varen veremar els primers raïms de malvasia a Eivissa i es va iniciar la verema 2018 de les vinyes emparades per la indicació Vi de la terra d’Eivissa. L’absència de pluja dels darrers mesos i l’elevada insolació ha ajudat a mantenir el bon estat dels ceps i a afavorir una bona maduració del raïm. Les previsions a Eivissa són d’un increment de la producció de raïm en relació amb la campanya de l’any passat, en la qual es varen veremar 56 tones de raïm blanc i 156 tones de raïm negre.