Misc 10/12/2019

El programa del CCCB el 2020, amb els peus al Raval i el cap a Mart

El planeta vermell i l'artista sud-africà William Kentridge seran els protagonistes de les dues grans exposicions de l'any vinent

i
Antoni Ribas Tur
5 min
'History of the Main Complaint', de William Kentridge

BarcelonaEl camí que emprendrà al CCCB la temporada que ve començarà a les mateixes portes del centre, al barri del Raval, i arribarà fins un lloc tan llunyà com el planeta Mart, protagonista d'una de les dues grans exposicions que obriran les portes al llarg del 2020: Mart: El mirall vermell (del novembre del 2020 fins a l'abril del 2021). "Mart s'ha convertit en un tema d'actualitat des que s'ha reactivat la cursa espacial, en la qual participen països europeus, els Estats Units, els Emirats Àrabs i la Xina", afirma el flamant cap d'exposicions del centre, Jordi Costa. "Algunes veus associen Mart a una cinquena revolució industrial que posarà l'èmfasi en la possibilitat de colonització d'altres planetes, i preferentment Mart, que es postula com un hipotètic planeta B", explica Costa. El comissari de la mostra és Juan Insua, el director del CCCB Lab, i el recorregut estarà dividit en àmbits com Mart en el cosmos antic, en què Mart és un "símbol d'una masculinitat violenta que recorre la història de la humanitat fins als nostres dies". Ciència ficció i el planeta vermell és un altre àmbit que explica el tractament que autors com Jules Verne, H.G. Wells, Ray Bradbury i Kim Stanley Robinson van donar a Mart en paral·lel al creixent coneixement científic sobre el planeta. També Mart en l'antropocè, on Insua vol abordar, d'una banda, la possibilitat de colonitzar Mart com a reflex de la gravetat de l'emergència climàtica i, de l'altra, Mart com a "metàfora de les tendències ancestrals, titanistes i prometeiques".

Imatge del color vertader de Mart, presa al febrer de 2007 per l'instrument OSIRIS de la sonda espacial Rosetta

El CCCB començarà l'any amb la potència d'haver culminat fa pocs mesos la renovació de l'equip de programació: a més de la directora del centre, Judit Carrera, i de Jordi Costa al capdavant d'exposicions, Elisabet Goula succeeix Carreras com a cap de debats i Susana Arias estrena el càrrec de cap de mediació. "Molt sovint ens preguntem què és el CCCB 25 anys després de la seva creació, i sobretot què hauria de ser, convençuts que el que ens convé és refermar la seva identitat com a espai plurisdiciplinari de reflexió sobre els grans temes de la societat contemporània", afirma Judit Carrera. "Som un espai que és una cruïlla de mons, que aspira a esborrar fronteres entre disciplines sense cremar els ponts", subratlla. La directora també creu que el centre té la responsabilitat política de "reforçar la societat civil, crear comunitat i exercir la crítica al poder". "Aspirem a ser una esfera pública com a tal –afegeix–, un espai obert, lliure i plural, un espai per a l'aprenentatge, la trobada, la creació, la representació, la memòria i la mediació". L'objectiu de Carrera és actualitzar el llegat "humanista" del centre tenint en compte les vicissituds d'ara: "Tenim un nou context polític marcat pel malestar generat per la globalització i pels efectes negatius de la crisi financera. Tenim societats més desiguals i més precàries. També societats més plurals, més riques, però que generen més pors. Tenim societats marcades per la incertesa, la manca d'expectatives, el malestar generacional i l'augment substancial de l'extrema dreta arreu del món, també a casa nostra", explica Carrera.

L'empremta de l'apartheid

Precisament el protagonista de l'altra gran exposició del 2020 serà un degà de l'art contemporani, el sud-africà William Kentridge, que s'ha caracteritzat per abocar en els seus dibuixos, pintures, pel·lícules i escenografies les convulsions polítiques de la sud-Àfrica de l'apartheid i de l'actualitat global. "William Kentridge sap que l'art veritablement polític no passa pel dogmatisme, la propaganda ni l'adoctrinament sinó per l'exploració de la incertesa, l'ambigüitat i fins i tot la contradicció", explica Costa. L'exposició, que es podrà veure del 9 de juny al 22 de novembre, té el títol provisional de William Kentridge. Les ombres i el poder i permetrà veure completa per primera vegada a l'Estat una de les sèries cabdals de l'artista, les pel·lícules d'animació Drawings for projection [Dibuixos per a projecció]. L'exposició és una coproducció amb la filmoteca d'Amsterdam.

En el terreny del programa de debats, el CCCB acollirà la segona edició de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta (13-18 d'octubre), celebrarà un seminari internacional amb la filòsofa nord-americana Judith Butler (entre altres noms) titulat Desobediència, resistència, protesta: el dissens en una època d'autoritarismes (28 i 29 de maig); uns debats amb escriptors i filòsofs per "impulsar una nova sensibilitat cap al nostre planeta", en paraules d'Elisabet Goula, titulats Canviar el relat: cap a una nova estètica i sensibilitat de la natura (22 de gener - 2 d'abril), i també estrenarà la figura del filòsof resident, per donar veu a joves pensadors i incorporar-los a tasca de programar les activitats del centre. L'objectiu de Susana Arias amb la programació de mediació és fer el CCCB "més porós, divers i hospitalari" amb projectes com Nachlass/Llegat, una instal·lació interactiva de la companyia alemanya Rimini Protokoll presentada conjuntament amb el festival Grec (8-26 de juliol). Consistirà en vuit habitacions de persones que han decidit començar a preparar el seu comiat. També recuperaran els recorreguts urbans i es convidaran públics diferents a participar en les Exploracions urbanes. Ciutats viscudes i cartografies crítiques, per desenvolupar altres mapes possibles de Barcelona.

Dins les línies de treball de mediació també recuperaran els recorreguts urbans que havien sigut una

marca de la casa i es convidaran públics diferents a participar en les Exploracions urbanes. Ciutats viscudes i cartografies crítiques, per desenvolupar altres mapes possibles de Barcelona. El pressupost per al 2020 serà d’11.064.000 euros, un 4,7% més que la temporada passada. La reflexió sobre la imatge és un altre dels trets característics del centre, i dins aquest àmbit tornaran exposicions i esdeveniments com l’XCèntric, Soy Cámara, el World press Photo i festivals com l’OVNI, el d’D’A, el DOCS, el Serializados i l’Alternativa.

Creixement de públic sostingut

Pel que fa al balanç provisional d’enguany, el centre ha rebut fins a l’1 de desembre la xifra rècord de 484.626 visitants i la reproducció de materials penjats a la web ha augmentat un 43% respecte al 2018. “La nostra web ha deixat de ser una simple agenda d’activitats per ser una plataforma de coneixement i de generació de continguts”, explica Carrera. La principal font de visitants del centre en els últims 11 mesos van ser les exposicions: 274.705 persones, gairebé 50.000 més que el 2018, van visitar la l’exposició del cineasta Stanley Kubrick durant els tres últims mesos de la seva estada a Barcelona, Quàntica i Feminismes! Aquesta última exposició s’ha prorrogat i estarà oberta fins al 5 de gener. L’exposició més vista els mesos passats va ser la de Stanley Kurick, amb 86.187 visitants (en va tenir 146.667 entre el 2018 i el 2019), i Quàntica en va rebre 80.096. La previsió és tancar l’any amb 513.000 visitants.

stats