Catalina Cantarellas: “Tots defensam el patrimoni fins que ens afecta els interessos”

PalmaSe sent un poc incòmoda, tot i que també honorada. Acaba de rebre el premi Ramon Llull del Govern balear i, dimecres que ve, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià li atorga la Medalla d’Honor de la institució. Catalina Cantarellas (Palma, 1947), catedràtica d’Història de l’Art de la UIB, és una de les persones que més ha estudiat l’art mallorquí, sobretot dels segles XIX i XX, i també una de les veus de referència en qüestions de patrimoni. A ella se li demanen constantment informes en matèria patrimonial. És una veu crítica i així l’exerceix agradi o no. Té clar que “qualsevol crítica sempre és constructiva”, i així ho diu.

Premi Ramon Llull, Medalla d’Honor... Com viviu els reconeixements a la vostra trajectòria?

La veritat és que, a mi, totes aquestes coses serioses, oficials, fan que em senti descol·locada. No voldria donar una imatge de falsa modèstia, em sent honorada, només que és un espai en el qual no em sé moure. S’hi ha de saber estar, i jo mai no n’he sabut, d’estar. Em surt aquesta vena punyent, sempre he estat punyent, de vegades gratuïtament, fins i tot.

Feis part de la Comissió del Centre Històric de Palma de fa molts anys. Hi viviu. Quan arribava a ca vostra per a l’entrevista, he vist que a la cantonada fan un hotel d’un altre casal. Què pensau de la transformació del nucli antic de Ciutat?

Fa anys que deman una regulació de l’ús del sòl en el centre històric, sobretot pel que fa als establiments hotelers. Una planificació, un model definit, potser ens hauria duit a trobar un punt intermedi entre allò que hi havia abans, cap hotel, i el que hi ha ara, que es compten per desenes. És una transformació absoluta que afecta el patrimoni arquitectònic: s’ha de pensar que l’arquitectura civil és de les coses més importants de Palma. És un despropòsit que tot es converteixi en serveis. També hi ha el canvi social: gairebé ja no tenc veïns mallorquins.

Hi ha compradors o inversors i hi ha venedors.

És el neoliberalisme o, si es vol, el neoconservadorisme. Diuen que hem d’aprofitar la demanda, però la realitat és que el poder polític, en el sentit que plantejava Foucault les estructures de poder i la relació de forces, pràcticament ha desaparegut a favor del poder econòmic. El sistema s’ha adaptat al poder econòmic, a la inversió. Volen fer hotels i els permetem fer hotels. Entre els venedors, qui més qui manco agafa els doblers i es posa a córrer. On vas amb tants de doblers?

No estimam el nostre patrimoni?

Tots defensam el patrimoni fins que ens afecta els interessos, els nostres interessos particulars. Parlam molt de conservar, però el patrimoni no només s’ha de conservar, sobretot s’ha d’estimar. I tenir un poc de memòria, perquè no hi ha punt de partida zero, que és el que creus quan ets jove. Victor Hugo ja clamava contra la destrucció de patrimoni per l’afany de riquesa. Quadrado va escriure allò de Dos palabras sobre demoliciones y reformas. No n’aprenem. S’han fet totes aquestes vendes, i què ens han aportat?

Parlau de planificació per al centre històric. Què prioritzaríeu?

No es tracta de prioritzar. El centre històric, però no només això, s’ha de pensar en conjunt. Es tracta de valorar-ho tot, analitzar-ho globalment, com la Carta de Risc italiana; i amb aquesta consideració del conjunt, pensar què cal fer, quins criteris aplicar, com intervenir; en una paraula, planificar. En tot cas, a mi el centre històric em sembla important, però avui al patrimoni se li ha de dir territori. El territori, com a marc d’acció de les persones, és la unió de patrimoni natural i cultural, material i immaterial... S’ha de tenir en compte tot per planificar i gestionar en condicions.

Quantes vegades, després de defensar en un informe la conservació o no d’un bé patrimonial, heu canviat d’opinió passat un temps?

Moltes vegades. Deixant al marge béns indiscutibles -no tomarem la Llonja-, el valor de la resta de les obres ha de ser revisable, s’hauria de revisar cada cert temps. Hi pot haver un canvi de context i també pot haver canviat la situació particular de l’obra.

Defensàreu la protecció de l’edifici de Gesa. Heu canviat de parer?

Gesa ha canviat. L’edifici de Gesa es va catalogar perquè era exemplar, des de l’arquitectura a la il·luminació i el mobiliari. L’edifici de Josep Ferragut era exemplar i estava complet. Així com està ara, ja no sé si té sentit protegir-lo.

Vàreu fer un informe concloent en què dèieu que no hi ha cap valor patrimonial per mantenir dret el monòlit de la Feixina. Esbucar-lo era un compromís de l’actual govern de Cort i no es tomarà per ara.

En l’esbucament de la Feixina, no hi va haver mai una decidida voluntat política de fer-ho, per molt que es digués que es tomaria.

Cada dos per tres es parla d’intervencions a la Seu. Què en pensau?

La Seu no pot acollir allò que a qualsevol li passi pel cap. Amb el patrimoni convé ser conservador abans que creatiu. I, en general, hauríem d’afrontar el tema dels béns de l’Església i acordar qui els manté i com es mantenen. No hi ha transparència i ningú ha gosat mai entrar en aquest tema.