TEATRE

El Brossa serà la casa de la poesia escènica

El nou director, Marc Chornet, accentuarà la singularitat de la sala i espera més suport

Fa un mes l’Escenari Joan Brossa va anunciar per sorpresa un relleu en la direcció artística de la sala, poc habitual a mitja temporada: Marc Chornet substituïa Ferran Madico, que era adjunt a la direcció artística des del 2016 i que ha quedat despenjat del projecte just la temporada en què Hermann Bonnín s’ha jubilat i ha deixat la direcció. Ahir el gerent del teatre, Jesús Julve, cofundador de l’antic Espai Escènic Joan Brossa juntament amb Bonnín i amb la complicitat del poeta -aquest teatre va ser l’embrió d’aquesta fàbrica de creació municipal-, va explicar que el motiu és “un retorn a les arrels”. La voluntat és accentuar la singularitat de la sala com un espai dedicat a les poètiques brossianes, als gèneres menors que interessaven a Brossa i a rellegir en clau contemporània el llegat del poeta. “També respon a la col·laboració amb la Fundació Brossa”, va afegir. L’entitat ha obert seu a l’edifici annex, que pertanyia també a la fàbrica de moneda de La Seca, i té l’ambició de ser el referent museístic internacional sobre Joan Brossa. “L’Escenari Brossa ha de ser un teatre d’autor, i aquest autor és Joan Brossa”, va dir Julve.

La idea central de Chornet té a veure amb la capacitat de transgressió i transformació de l’art que defensava Brossa, tant des del punt de vista humà com expressiu. “Serà la casa de la poesia escènica”, va dir Chornet. Quan es planteja “què fem avui del llegat de Brossa”, considera que la seva generació ja no ha de “preservar el llegat” només, com han fet les precedents, formades essencialment per amics del poeta. Ell ja no va conèixer Brossa, de manera que considera que el pot “tractar com un clàssic contemporani, com Beckett”: “Hem de llegir i valorar la seva figura des de la influència de la seva obra. Hem de vetllar perquè una llum tan poderosa influeixi i dialogui amb el present teatral”, va proposar.

Una de les novetats destacables és que la companyia de Chornet, Projecte Ingenu (La dona pantera, Romeu i Julieta, Vaig ser pròsper ), serà companyia resident de la sala i s’ocuparà d’una de les dues produccions pròpies que faran a l’any, on abordaran clarament la “poètica brossiana” però no sempre amb textos de Brossa -això en cas que es mantingui el ritme de producció actual, si bé s’espera un suport més gran de l’Ajuntament de Barcelona; actualment es reben a l’any 161.360 euros del consistori-. El nou director té contracte indefinit, si bé la concessió municipal a l’empresa de Hausson i Bonnín s’acaba el 2021. Chornet espera teixir vincles amb companyies, artistes i institucions del mapa barceloní. Un exemple d’això és l’acord que ha signat amb la Nau Ivanow perquè algunes de les seves residències escèniques es puguin programar al teatre. També ha obert un correu per rebre propostes. “Espero fidelitzar artistes a la sala, i fidelitzar i rejovenir el públic”, va dir.

Poesia visual en format cabaret

Aquesta temporada, una de les produccions pròpies del teatre és Laberint striptease, un cabaret que s’inspira sobretot en els poemes visuals de Brossa i en el seu teatre irregular. Es podrà veure des d’avui fins al 12 de maig. “Les imatges m’inspiren més que les paraules”, va dir el coreògraf i director Roberto G. Alonso. Una ballarina d’estriptis, un saltimbanqui, una cantatriu, l’actor Jordi Andújar -alguns dies el mateix Alonso- i el músic i compositor Jordi Cornudella juguen amb els elements de la poesia visual per parlar de l’actualitat. “Brossa és molt actual”, va dir Alonso. I va plantejar que alhora és exactament el contrari: “L’actualitat és molt antiga”. Sigui com sigui, “sembla que hagi passat molt de temps i som al mateix lloc. L’actualitat torna enrere”, va concloure.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF