Bridget Jones repassa els seus diaris en l’època del #MeToo

LondresBridget Jones, l’heroïna de quatre llibres i tres pel·lícules que va esdevenir un fenomen cultural i social al Regne Unit entre finals dels noranta i la primera dècada del segle XXI, torna a ser aquí. No pas amb una nova entrega dels seus diaris satírics, sinó amb un recull d’assajos sobre feminisme, publicat recentment en anglès amb el títol Feminist don’t wear pink (and other lies) (Les feministes no vesteixen de rosa, i altres mentides). Al costat de noms com l’actriu Keira Knightley o Saoirse Ronan, o les activistes Nimco Ali i Alicia Garza, i fins a un total de 52 contribucions, l’autora de les peripècies de Jones, l’escriptora i excolumnista de The Independent -en què Jones va néixer el 1995- Helen Fielding ha obligat el personatge a repassar les anotacions de fa vint anys per portar-les a la llum del present.

I una de les característiques més accentuades del present pel que fa als drets de la dona, i la lluita per la igualtat en tots els àmbits de la societat, és el moviment #MeToo. Un moment molt diferent d’aquell en què sorgeix la història, quan “tenir una feina també significava que el meu cap em mirés lliurement els pits i no sabés el meu nom”.

Bridget Jones, editora i més tard productora de televisió, sovint preocupada pel seu pes i per la grandària dels malucs, pel nombre de cigarretes que fuma, les copes que pren, els bombons que menja o les mirades amb què la perseguia Mr. Fitzherbert, fa examen de consciència, superats els 50, ja amb dos nens i vídua del príncep blau que troba al tercer llibre, Mark Darcy.

I s’adona, esclar, que hi havia un abús i un masclisme estructural en moltes de les situacions en què es veia involucrada. El 2018, escriu: “I Richard Finch [el cap a la televisió], que em va donar la meva gran oportunitat a la televisió, es va passar tota l’estona intentant filmar el meu cul i els meus pits. Res d’això podria passar ara. El senyor Fitzherbert [un dels caps a l’editorial] i Richard Finch perdrien les seves feines, sens dubte.”

Assetjadora sexual?

Però també reflexiona que, en ocasions, ella potser es va situar al cantó equivocat. O no? Bridget Jones escriu en una altra entrada del nou i breu text: “L’atracció sexual a la feina no és senzilla i, quan miro enrere, veig que també vaig assetjar sexualment en Daniel Cleaver [un altre dels companys de feina a l’editorial, amb les mans prou llargues]. ¿Però això és diferent, perquè jo li agradava i, ehem, jo era dona i ell era home?”

En un llibre d’assajos sobre feminisme, amb alguns textos que han causat bastanta polèmica, la reflexió de Fielding-Jones sobre el moviment també està present, de vegades, fins i tot expressada amb la frivolitat o lleugeresa habitual del personatge. Si el 1996 considerava que “sentir com a feminista era una altra de les coses que havies de ser, com ser prima, tenir parella, ser mare, tenir el teu propi negoci...”, la seva actitud ha canviat el 2018 i afirma que “el feminisme és un cop més una altra cosa. Però és una cosa diferent. No se n’han apropiat solemnes intel·lectuals autocarregades de raó. Ara és de totes les dones.”

Polèmica amb Kate Middleton

Més enllà del renaixement de Jones, la publicació del llibre ha estat acompanyada d’algunes polèmiques que n’han afavorit la divulgació. En primer lloc, pel text escrit per l’actriu Keira Knightley, que fa una descripció molt gràfica i explícita del que va suposar per a ella parir un fill. Knightley no estalvia cap detall, per desagradable que pugui semblar. I contrasta les seves sensacions, i el seu estat físic, amb l’aparença mostrada per la princesa Kate Middleton, que va donar a llum el 2015 un dia després que l’actriu. Mentre Knightley estava desfeta, la princesa va posar per a la premsa set hores després en un estat perfecte. El text ha estat considerat un atac.

L’altre episodi polèmic va ser el que va tenir lloc el dia del llançament del llibre, la setmana passada, quan una botiga de moda d’Oxford Street, Topshop, va vetar l’obertura d’un estand que s’havia instal·lat a l’establiment per promocionar-lo sense donar-ne cap raó.