Publicitat
Publicitat

ART URBÀ

Boa Mistura: art i integració social per crear espais menys grisos

Un dels membres del col·lectiu és Juan Jaume, de pare vilafranquer

Juan Jaume (Madrid, 1983) és un dels membres de Boa Mistura, un dels col·lectius d’artistes d’art urbà més punters del món i que treballa amb la integració social del lloc on intervenen. Jaume ha estat aquesta setmana a Mallorca, convidat pel CaixaForum dins el cicle de trobades amb artistes, i hem aprofitat l’avinentesa per conversar-hi. Jaume és de pare vilafranquer i va néixer a Madrid, on resideix. Estirat, però, per les arrels, visita cada any Mallorca, “per Cap d’Any el poble i als estius des que tenia 3 mesos Son Serra de Marina”. Parla un mallorquí envejable, transmès pels seus padrins de Vilafranca, familiars i amics que té a l’illa.

Boa Mistura “som un grup de cinc amics que ens vàrem conèixer pintant grafits a Alameda de Osuna, un barri dels afores de Madrid. Érem molt dolents jugant a futbol i els caps de setmana quedàvem per pintar”. Aquella afició va anar creixent fins que l’any 2010 varen decidir muntar un estudi. “Una vegada que havíem acabat els estudis universitaris i independitzats dels pares”, assenyala Jaume.

Murals de carrer

“Intentar viure del grafit era el nostre somni”, diu, i ho han aconseguit. “Des del 2010 ens dedicam en exclusiva a l’art urbà, des de l’estudi de Madrid i viatjant arreu, i des de fa dos anys tenim un equip de col·laboradors que s’hi ha anat sumant”, hi afegeix. L’estudi s’anomena La fábrica de pepinos i des d’allà treballen exclusivament amb el grafit i l’art urbà, fent murals al carrer i sobretot projectes a comunitats molt humils. “Intentam fer obres que siguin participatives, involucrant-hi els veïns i treballant amb ells perquè se sentin protagonistes del procés de canvi del seu barri i es puguin sentir orgullosos del lloc on viuen. Nosaltres treballam en escenaris en què la gent no se sent satisfeta de viure-hi. Per exemple, hem fet obra a faveles de Sao Paulo, a indrets marginals d’Algèria, d’Àfrica, de Ciutat del Cap, de Nairobi. Ara també a Xile i a Mèxic, a on les persones ens relaten que no els agrada l’indret on viuen perquè està molt brut o és tot gris. Nosaltres intentam girar-los la mirada i demostrar-los que el lloc on viuen és bell. Ho feim a través de l’art, un gest que és molt senzill, la pintura és a l’abast de tothom. Amb una capa fina de pintura es pot aconseguir que les persones canviïn la percepció de la zona on viuen, s’empoderin del seu espai i lluitin per construir un lloc millor. Això sona molt bé, llavors en el terreny a vegades s’assoleix en major o menor mesura. Intentam ser molt sincers i humils i sembrar una petita llavor que pot ser l’inici d’un canvi”, explica l’artista.

Boa Mistura deixa una petjada a cada indret que intervenen. “Cada suport és diferent, a vegades l’escala és un mur, d’altres un edifici sencer o fins i tot un barri complet. Ara, per exemple, acabam d’arribar de Xile d’un projecte en el qual hem pintat 300 habitatges amb un equip de 40 persones, nosaltres cinc, 20 veïns locals i 20 artistes de la zona que s’han involucrat en el procés. És un dels projectes més complexos i més complets que hem fet fins ara”, recalca Jaume.

Boa Mistura -que significa bona mescla en portuguès- utilitza la paraula en moltes de les seves obres i en la llengua del lloc intervingut. “Intentam que siguin missatges positius, inspiradors i generalment molt acolorits”.

Treballen amb institucions, ajuntaments, ONG i a vegades quan no hi ha recursos “ens inventam alguna cosa per obtenir el finançament”. La seva obra ha estat exposada a la Biennal d’Art de l’Havana, la Biennal d’Arquitectura de Venècia, el Museu Reina Sofia o el CAC de Màlaga. “A Nova York anàrem a pintar convidats per una galeria d’art. És una professió que hem inventat i ens apassiona”, conclou.

Intervenció als búnquers del Trenc

Art Nit Campos va demanar al col·lectiu Boa Mistura que fes una intervenció als búnquers de la platja del Trenc. “És un lloc tan privilegiat que va ser un repte molt gran, perquè, per una banda, érem davant d’un paisatge que no necessita res més, és perfecte i l’havíem de tractar amb molt de respecte i, per una altra, ens agradava moltíssim la idea de poder intervenir una cosa tan rotunda i terrible com uns edificis de guerra”, assenyala Juan Jaume. Per dur-la a terme varen usar tan sols pintura blanca, a sobre de la textura original del búnquer com a testimoni de la identitat del que allò va ser, però “canviant-li per complet l’ús”. De fet, el projecte es va dir Paratges de pau i elegiren el poema Cala gentil de Miquel Costa i Llobera. “Estam molt contents que la intervenció hagi estat tan ben acollida; el projecte ja no és nostre, és de la gent”, afirma l’artista.

Etiquetes