Blau edita el seu disc 700
La discogràfica compleix 35 anys de viatges per diferents estils i gèneres musicals i d’alts i baixos
PalmaTot va començar al carrer de l’Estanc de Palma. L’any 1982 hi obria la botiga de discos Xocolat, especialitzada en música jazz i salsa i exposicions de fotografia. Arran de l’establiment apareixia un dels segells discogràfics més emblemàtics i longeus de Mallorca, Blau, amb Miquel Àngel Sancho i Joan Bibiloni al capdavant. El primer disc que produïren fou obra del mateix Bibiloni, Joana Lluna, i de llavors ençà n’han editat fins a 700.
En aquests 35 anys hi han publicat músics de tot tipus d’estils i gèneres. El segon disc que va editar Blau fou de Jorge Pardo, el primer en solitari del jazzista, que va enregistrar a Mallorca l’any 1982 acompanyat pels millors músics del jazz espanyol d’aquell moment. Aquesta edició continua sent considerada com un dels millors discos de fusió de l’Estat de tots els temps.
“La tercera referència és la que ens va donar a entendre que una discogràfica podia tenir sentit aquí”, diu Sancho. Era el primer disc de Tomeu Penya; el cantautor vilafranquer va vendre, “i molt”. La relació entre Blau i Penya de llavors ençà ha estat intensa, ja que Miquel Àngel Sancho li hi ha editat gairebé tots els discos, manco un o dos que va fer a Barcelona.
Altres músics i formacions que hi treballaren foren Toni Morlà, Música Nostra i tots els grups de pop rock que començaven a despuntar. Pocs anys més tard, varen apostar fort per l’edició de grups de pop rock en català i de Catalunya. “Va ser quan ens varen fer una proposta de muntar un segell discogràfic allà i aparegué Discmedi, establerta a Barcelona”, assenyala Sancho. És propietat de quatre socis i la distribuïdora oficial de Blau, que n’és soci majoritari. Tingueren des d’Els Pets fins a Lax’n’Busto. “Va ser una passada”, confessa. “Llavors vingué Antònia Font, que vàrem incorporar i als qui férem quatre discos fins al seu comiat. També vaig editar Joan Miquel Oliver, que ara està amb Sony”, recalca Sancho.
Ossifar va ser la revolució
Un dels moments més àlgids de la discogràfica, en què “vàrem vendre molts de discos, va ser amb Ossifar, i això que només abraçaven l’àmbit mallorquí. Vàrem arribar a vendre 15.000 discos d’un títol només aquí; això vol dir que hi havia 15.000 famílies que tenien un disc d’Ossifar a casa, un èxit total”.
Tomeu Penya és l’altre gran èxit, és qui més discos ha editat amb Blau. “Del tema Illes dins un riu vàrem arribar a vendre’n 60.000 còpies; avui dia, aquestes còpies ja no les ven ningú. És impensable”, creu el productor, que s’ha hagut d’adaptar a la crisi discogràfica. És “una situació que ja no remuntarà mai; la indústria discogràfica ha baixat en general un 75%. Això, no hi ha cap sector que ho aguanti. És evident que el model de consum de música ha canviat, però no genera el que generava i això fa que afecti no només la indústria, sinó també els creadors. Abans, fins i tot, fèiem espots a la televisió; ara no ho puc ni imaginar. La música i la cultura en general necessiten inversió. Ens hem reinventat; ara més de mitja botiga és un bar i feim exposicions i actuacions. Fa 15 anys em demanaren què passaria amb el sector i vaig contestar ‘tancaran totes les botigues manco nosaltres’. I així ha estat, no en queda ni una, només botigues de vinils per a col·leccionistes i grans magatzems. Palma va arribar a tenir 15 botigues de discos”, conclou Sancho.
El disc ‘700’ és un homenatge als anys vuitanta
La discogràfica Blau celebra la seva referència número 700 amb un nou disc especial que aglutina diverses formacions i una selecció de temes de les bandes pop-rock que va editar en els seus inicis, l’any 1982. Són unes cançons que fins ara eren inèdites en format digital. Entre aquests 19 temes, n’hi trobam de grups com Los Valendas, Tots Sants, Tumbet, La Fosca, Zincpirithione, Harmònica Coixa Blues Band..., de l’onada dels vuitanta als inicis de l’indie dels 90.
