Música

Bestia Bebé i el vol motoritzat del rock independent argentí

Els argentins actuen a Barcelona enmig d'una gira 'low cost' d'onze dates en dotze dies per l'Estat

Cançons de dos minuts o poc més, melodia dolça, riff de guitarra enèrgic i tornades repetides com un mantra. Cantades pel públic, semblen himnes de futbol. I Amaia surt a l'escenari: " Lo quiero mucho a este muchacho...", canta. Va passar a l'octubre de l'any passat a la Sala Vol: els Bestia Bebé van gaudir de valent mentre desenes d'argentins residents a Barcelona "se sentien durant una estoneta a casa", explica Tom Quintans, cantant, lletrista i guitarrista del grup, que mesos abans havia gravat les guitarres i la bateria del disc d'Amaia produït per Santiago Barrionuevo, cantant i frontman d'Él Mató a un Policía Motorizado, un dels grups en espanyol del moment que lidera i obre portes pel salt internacional de la nova generació de rock alternatiu argentí al món. 

Aquest dimecres, els Bestia Bebé tornen a Barcelona per tocar a l'Imagincafé enmig d'una gira que els ha portat per Mallorca, Sevilla, València i, per partida doble, a Madrid, on dilluns a la nit van tocar per als fans a la sala Wurlitzer i on diumenge van créixer una mica com a teloners de Carolina Durante en una sala Riviera amb les 2.500 entrades exhaurides. "Mai havíem tocat davant de tanta gent", explica Quintans, que somriu recordant com un públic en què "només tres o quatre se sabien les cançons" va vibrar i aplaudir enèrgicament el seu directe. Encara els quedarà Lleó, Pamplona, Santander, Burgos i Bilbao en només quatre dies. 

La banda no pot ni vol negar l'estret lligam amb Él Mató a un Policía Motorizado, que apadrinat a l'estat espanyol per Los Planetas (Jota va cantar amb ells i amb Amaia a l'últim Primavera Sound) i també promocionat per una menció a una cançó dels Carolina Durante, que justament va oferir als Bestia Bebé tocar amb ells quan els van veure tocar a un festival a Galícia. "Esclar, són amics i ens obren les portes", reconeix el Tom, però la clau de la filosofia musical i la manera de fer independent d'ambdós grups està en Laptra, una discografia que "funciona com una cooperativa": els grups que publiquen disc són els propietaris. 

La punta de llança de la discogràfica és sens dubte Él Mató, però els precursors van ser 107 Faunos, un banda on per cert toca el germà de Tom Quintans, cantant de Bestia Bebé. Las Ligas Menores, que també han estat per l'estat espanyol al maig i a l'octubre d'aquest any i als quals Los Planetas van dedicar també una versió, són l'altre grup del segell que ha aconseguit saltar l'Atlàntic, que costa més d'ultrapassar des de Llatinoamèrica fins a Espanya. 

En un país, l'Argentina, "on el futbol és present en tota la societat", recorda Quintans, és del tot comprensible que "moltes vegades es coregi els grups com si fossin equips de futbol" o que es versioni una cançó de Creedence Clearwater Revival en forma de càntic (el ja mític " Brasil, decíme qué se siente..." del Mundial 2014), o que Quintans cantés a la Vol amb la samarreta del Barça. "És clar que era especial venir a la ciutat de Messi", reconeix. 

A Madrid i a Barcelona, com a la majoria de destinacions de l'estat, els Bestia Bebé dormen en cases d'amics (peruans, argentins, espanyols...) i malgrat lligar onze dates en dotze dies (amb descans només el 25 i un concert al migdia del dia 1 a Burgos i un a la nit a Bilbao), encara no saben si tornaran a perdre-hi diners com a l'última gira. "Hi vam perdre més que a la guerra, però va ser com una festa de graduació", bromeja el Tom. "Al final de la gira farem els números, això és com tenir una pime, ens arrisquem". 

I aquesta essència de petita banda que assaboreix petites victòries i les aventures pròpies dels humils, cotxes llogats i vols improvisats, que es llegeix també a les seves lletres, els porta a viatjar sense bateria i anar-la demanant als locals i grups d'amics o a enfadar-se quan s'adonen que s'han oblidat de pagar l'última hora de l'aparcament al carrer davant el pis del barri treballador de Delicias on s'allotjaven. 

Amaia: “El so del meu disc em recorda a les primeres cançons de La Oreja de Van Gogh”

Si hi ha una cantant que connecti el món de la gent normal i el de les estrelles mediàtiques sota els focus, és sens dubte Amaia. El Tom es mostra satisfet del disc que va ajudar a gravar, però contrariat pel fet que "van posar malament els crèdits" al disc, accident impensable en un segell petit com el seu. Expressa la seva admiració perquè "molts podien esperar que fes reggaeton o el que demani la gent i va decidir fer el que ella volia, i això té molt de mèrit per a algú que ve d'un talent show". La filosofia, fer el que t'agrada sense fixar-te en el mercat, és la mateixa.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF