Benvinguts al gran mercat del món

BarcelonaCalderón de la Barca “va anticipar la imposició de les doctrines del mercat molt abans que el capitalisme es tornés religió”, afirma Xavier Albertí. El director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) és també el director de la nova posada en escena d’ El gran mercado del mundo, un acte sacramental de Calderón de la Barca del segle XVII que ha convertit en un text contemporani a través de la dramatúrgia d’Albert Arribas. I ho fa “des del respecte escrupolós al text” i alhora “amb una síntesi escènica allunyada de l’obscurantisme en què ha estat encasellada”, assegura.

El director critica que sovint s’ignorin els actes sacramentals per la seva funció litúrgica, ja que es consideren extemporanis; entre els segles XVI i XVIII es representaven per Corpus Christi. Ell reivindica “la seva riquesa filosòfica” i per això pretén acostar l’obra i els seus personatges al·legòrics -la Fama, la Innocència i la Malícia, la Supèrbia i la Humilitat, el Plaer i la Penitència- al públic actual. “Els actes sacramentals eren com un concert dels Rolling Stones o unes Olimpíades d’avui dia, un espectacle per a tots els públics amb molt més pressupost del normal”, compara Albertí, que arriba a qualificar Calderón de “pare de la modernitat”.

El director s’ha inspirat en la Commedia dell’Arte i el cabaret perquè entén els actes sacramentals “com una gran festa teatral dirigida a un espectre amplíssim de la societat, com la tragèdia grega o les revistes musicals”, afirma. Fent honor a la lectura de la tradició que ell defensa, i també al seu segell artístic, el director situa aquest gran mercat del món en una colorista fira d’atraccions, on sona “música clàssica, però també cuplets i ritmes cabareters” nascuts al Paral·lel barceloní o a la Gran Vía madrilenya. De fet, es tracta d’una coproducció amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC) que es podrà veure des d’aquest dimecres i fins al 22 de juny a la Sala Gran del TNC amb un equip de catorze actors que mescla bagatges de tot tipus: des dels intèrprets especialitzats en el Segle d’Or espanyol fins als forjats en el cabaret, la dansa o la música clàssica. Per exemple, el contratenor Jordi Domènech dona vida al personatge de l’Heretgia, Sílvia Marsó és la Culpa i el ballarí Roberto G. Alonso és la Lascívia, a més de l’assessor de moviment.

El gran mercado del mundo arrenca amb la visita de la Fama a un pare que ha tingut dos bessons, Bon Geni i Mal Geni, i no sap quin és el primogènit. La Fama recomana al pare que doni un talent a cadascun dels fills i els enviï al mercat, on hauran d’utilitzar-los per aconseguir una cosa del que s’ofereix allà. En aquest mercat hi trobaran de tot, Gola, Penitència, Desengany i Culpa, i hauran d’escollir què compren. “Representen virtuts presumptament positives o negatives segons la tradició cristiana, però nosaltres intentem lliurar els personatges al públic d’una manera més oberta”, assegura Albertí. Els actors afirmen que han hagut d’alliberar-se de prejudicis i utilitzar “totes les escletxes de concepció moral”. Per a Albertí aquest Calderón és “teatre polític per a la multitud urbana”.