Bel Font: “L’art sense ànima no té sentit”

PalmaMés de 1.600 imatges creades per més de 120 artistes configuren els 36 anys d’història de 6a Galeria d’art i taller d’edicions d’obra gràfica, que aquesta setmana ha rebut la Medalla d’Or de la ciutat de Palma. És la seva una trajectòria que començà el 1982, quan els pintors Maria Carbonero i Ramon Canet, l’impressor Pep Sitjar i Lluís Roca decidiren recuperar les tècniques d’estampació tradicionals, uns processos artesans substituïts per les reproduccions mecàniques. En parlam amb Bel Font, que fa 18 anys que està al capdavant del 6a i que mai no es cansa de fer una tasca educativa per a la valoració de l’obra gràfica original com “un art de primer ordre”.

El taller de Miró a Palma s’ha tornat a obrir substituint les obres per reproduccions. Com ho valorau des de la vostra experiència?

És un despropòsit que alimenta la confusió. Promou una contemplació errònia: contemplar la buidor . L’art sense ànima no té gens de sentit; una reproducció no té res a veure amb una obra d’art. Les màquines, almenys de moment, no han aconseguit tenir la tecla que transmeti l’ànima de l’artista, cosa que sí que trobam en cada estampa feta amb tècniques tradicionals, artesanes.

La recuperació de les tècniques de l’obra gràfica original, l’objectiu amb el qual es fundà el taller 6a fa quasi quatre dècades, és una batalla perduda si la tecnologia no fa més que potenciar la mecànica?

Rotundament no, no és una batalla perduda. Després de 36 anys, al 6a ja no hem de fer esforços per recuperar-les, ho hem fet i ara ens centram en la conservació i consolidació d’aquestes tècniques -litografia, xilografia i altres processos de gravat- a través d’una investigació constant i una innovació que posam a disposició dels artistes. Si hi ha una cosa que tenim molt clara és que no ho hem aconseguit tot. Aquí mai no ens conformam amb el que sabem fer. I no, no ho és, una batalla perduda, perquè a molts països s’estan recuperant els tallers d’estampació tradicionals. Mantenim contactes amb París, amb Copenhaguen... Hi ha molt d’interès. Igualment, artistes d’arreu d’Espanya venen a treballar a Palma, al 6a, perquè els oferim unes possibilitats d’expressió que no troben en altres llocs. En aquest món de la globalització, la singularitat i fer allò que no saben fer els altres és un camí d’èxit.

La gent reconeix i valora la diferència entre l’obra gràfica original i les simples reproduccions?

Ho veig cada dia a la galeria i al taller, la gent ho valora molt. També és la nostra feina, posar davant els ulls de l’espectador la immensa diferència que hi ha. En l’obra gràfica original no hi ha cap exemplar igual a l’altre. L’artista posa l’ànima damunt cada pedra o cada planxa, i nosaltres aquí, amb Xisco Campins com a mestre de taller i a través de les tècniques artesanes, posam aquesta ànima en cada estampa. M’agrada pensar i dir que la del 6a és una història pintada i estampada. I, en tot cas, entenc la Medalla d’Or de la ciutat de Palma com un reconeixement a 36 anys de difusió de l’art contemporani posant en valor les tècniques tradicionals.

Molta gent ha arribat a pensar que la gràfica és la germana pobra de la pintura.

Les tècniques de la gràfica són tan meravelloses i complexes que, en mans d’un bon artista i un bon taller, fan un art de primer ordre. Convindria que ens traguéssim de sobre aquest caire pejoratiu que s’ha donat a la gràfica i que sobretot ve donat per un mal ús de les paraules. Es diu litografia a qualsevol reproducció mecànica, malgrat que la litografia només és feta damunt pedra. Jo no estic en contra que es faci mecànicament, però s’ha de dir que és una reproducció, una fotocòpia.

Com a productors que sou al 6a, què opinau de l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB) recentment fundat pel Govern? Us serà útil? I del vostre àmbit, què us hauria agradat trobar al Pla de Cultura?

Mirau, al 6a, ni sabem res del Pla de Cultura, perquè no se’ns ha demanat l’opinió, ni tampoc, sent com som una de les poques empreses productores de les Illes dins el camp de les arts plàstiques, no ens han informat de què és l’ICIB ni com podem col·laborar-hi. Tenim 36 anys d’història com a indústria cultural i ara la Medalla d’Or de Palma, però es veu que la Conselleria de Cultura no ens considera. He de dir que no em preocupa en absolut. Són ells que demostren com fan les coses. Nosaltres continuam i continuarem amb la mateixa línia i creixent. Continuarem apropant l’obra dels artistes a la societat, sigui en forma d’obra única o de gràfica original. Continuarem investigant i produint cultura amb l’exigència de la qualitat que sempre ens hem imposat. Fer cultura és costós i requereix un gran esforç. Assumim el risc.