El Béjart Ballet Lausanne trepitja Sant Cugat amb tres peces que reviuen l'esperit del coreògraf

BarcelonaEl Béjart Ballet Lausanne té una relació especial amb Sant Cugat del Vallès. Amb la mort de Maurice Béjart, el coreògraf Gil Roman va agafar les regnes de la companyia sota l'encàrrec de preservar-ne el llegat. "Molta gent em va girar l'esquena aleshores. Però Sant Cugat em va acollir. En els pitjors moments és quan t'adones de qui són els teus amics", explica Roman. Després del seu debut el 2011, Romain torna a la ciutat vallesana amb tres coreografies que reprodueixen l'esperit de Béjart: 'Piaf' i 'Boléro', creades per Béjart, i 'Tombées de la dernière pluie', que ha elaborat Roman. Totes tres peces es podran veure aquest divendres i dissabte al Teatre-Auditori de la ciutat.

La primera és, segons Roman, "un homenatge a Piaf amb un perfum molt francès". L'obra fa un recorregut artístic per la trajectòria de la cantant francesa i la seva relació amb els homes mitjançant els moviments d'un grup de ballarins masculins. "Béjart no concebia que cap ballarina pogués encarnar Piaf, així que va decidir parlar d'ella a través dels homes", diu el coreògraf. A 'Boléro', en canvi, el protagonisme recau en un ballarí i una ballarina que estan acompanyats per un grup d'intèrprets masculins.

Conscient de la forta presència de ballarins masculins a les obres de Béjart, Roman va decidir crear-ne una on les dones fossin majoria. A 'Tombées de la dernière pluie' hi participen 10 dones i un home que donen forma a un conjunt d'històries entrellaçades. "La dona pren el lloc que li pertoca en aquesta peça. Han canviat molt els temps des que Béjart va morir. Volia que la coreografia estigués plena de dones fortes, energètiques i amb molt de caràcter", assenyala Roman.

Sobre la seva tasca com a deixeble de Béjart, el coreògraf explica que l'objectiu de la companyia sempre ha sigut "adaptar el seu llegat artístic als nous temps", com també donar a conèixer aspectes de la seva obra encara desconeguts. "Va crear més de 300 coreografies. És impossible veure una obra seva i no descobrir-hi coses noves", diu el coreògraf, que precisa: "Amb Maurice Béjart vam pactar no convertir la companyia en un museu que visqués només del passat i, per això, combinem les seves peces amb noves creacions".