CINEMA

Bayona treu pit amb els seus dinosaures

El director presenta ‘Jurassic World 2’ i parla del seu salt a Hollywood, de Spielberg, de contes i de Trueba

“Gràcies per venir a l’hora de la migdiada!”, va dir Juan Antonio Bayona aquest dimarts en aparèixer en una sala de l’Hotel Villa Magna de Madrid. Acompanyat dels actors Chris Pratt i Bryce Dallas Howard, tots tres arrossegaven encara la ressaca feliç de la première mundial a Madrid de Jurassic World. El regne caigut, el gran salt a Hollywood del director, que arribarà el 7 de juny als cinemes. Una seqüela que, en el fons, no li quedava tan lluny a Bayona: una gran mansió amb aires de misteri, una nena curiosa i sensible, dinosaures monstruosos i fins i tot Geraldine Chaplin. Són tots elements clau en la filmografia anterior de Bayona i també part important del seu nou film. Per això, segons Colin Trevorrow, director de Jurassic World (2015) i productor de la nova entrega, Bayona va ser el primer i únic candidat que ell i Spielberg es van plantejar.

“El Colin estava convençut que jo era el director perfecte per rodar aquest film per culpa d’ El orfanato,i això em va seduir”, confessava Bayona en la primera de les moltes rodes de premsa mundials que oferirà. “Què deu tenir Jurassic Park en comú amb El orfanato?”, es preguntava llavors. Ara, amb la pel·lícula acabada, ho veu clar: és la nena, la casa, el monstre i fins i tot la Geraldine. “Totes les pel·lícules de Jurassic contenen un conte moral que ja es troba en les novel·les de Crichton i que parla de la relació de l’home amb la ciència i el seu enfrontament amb la natura. I aquí el conte moral es transforma a la segona part del film en un conte de fades amb un castell, una princesa i un drac; i això em semblava molt bonic. Va ser un exercici complex, passar de l’aventura a l’illa a una història gòtica de terror als passadissos d’una mansió, però era la part interessant de portar el món de la saga Jurassic un pas més enllà”.

És en aquest salt d’escenari i de to on El regne caigut es diferencia més de la seva predecessora, però també on troba els vincles amb el primer Jurassic Park, el que va filmar Spielberg el 1993. El mateix Spielberg, productor de la nova entrega, ho entén així. “L’Steven va veure un dels primers muntatges i ens va trucar de seguida per dir-nos que estava molt content -recorda Bayona-. Va dir literalment que l’havia transportat al primer Jurassic Park, que tenia una mica del primer Jurassic Park, una mica de Jurassic World i molt del meu estil. I que havia fet meva la pel·lícula sense segrestar el to de la saga”.

I aquest era el gran repte. “Quan et poses al servei d’una saga, has d’entendre el seu ADN. Mai em vaig proposar sortir dels paràmetres, però tampoc em van tallar les ales”, explica el barceloní. “L’altre dia li vaig llegir una cosa al Chris, i crec que és brillant: donarem al públic el que vol, però no el que espera. Ho sento, Chris, t’ho he robat”, li deia a l’actor, assegut al seu costat. I Pratt, sorneguer com sempre, responia: “Sí, era una frase brillant”. I ja més seriós, l’actor coincidia amb Bayona i Spielberg: “La història és més coherent amb les anteriors i alhora es mou en noves direccions. La gent s’espera una pila de dinosaures, dilemes ètics i personatges genials i els tindran, però no és una història a l’illa, perquè això ja s’ha fet i calia avançar”. Per al director, treballar mà a mà amb Spielberg és un dels grans regals d’aquesta experiència. “Una de les coses més boniques per a mi era asseure’m amb ell i coincidir en les claus de la pel·lícula”, deia Bayona, que reconeixia la inspiració i influència que ha representat per a ell el nord-americà: “És curiós perquè en les meves anteriors pel·lícules em deien que es notava la influència de Spielberg i ara em diuen que es nota molt la meva mà”.

Jeff i Fernando, el retrobament

El director d’ E.T., tot i així, no surt als agraïments que fa Bayona al final dels crèdits, en els quals sí que apareixen Guillermo del Toro, padrí de Bayona a El orfanato, i un director espanyol, Fernando Trueba. La pregunta era inevitable: per què Trueba? “Aquesta no és la sorpresa final del film -alertava Bayona-. Simplement va ser perquè jo havia fet un cameo a La reina de España i nosaltres teníem Jeff Goldblum, que fa molts anys va rodar amb Trueba El sueño del mono loco. Va ser el Jeff qui em va parlar de Trueba i li vaig dir: «No et preocupis, que em deu un cameo i el portaré un dia al rodatge perquè us torneu a veure»”. Dit i fet.

Goldblum és un dels ganxos més evidents amb el film original. Un paper breu però clau, la veu de la consciència d’una pel·lícula plena de tocs d’humor còmplice, com els primers plans de les sabates que porta la Claire (Dallas Howard), tan criticada a Jurassic World per córrer en talons alts davant un T-Rex. “Sí, porto botes, i va ser genial. Però al guió deia que a la primera escena portava esportives i jo vaig insistir a dur taló alt: soc en una oficina! -explicava-. Per a mi és una metàfora del viatge del personatge: aquí és més emocional i vulnerable, però vesteix de manera més agressiva”. Talons, cases, contes... I els dinosaures? N’hi ha molts, probablement més que en els films anteriors. La premissa d’aquesta entrega és que, tres anys després del desastre de Jurassic World, el volcà d’Illa Nublar està a punt d’esclatar i matar tots els dinosaures que encara hi viuen. ¿Cal salvar-los? La Claire i l’Owen (Pratt) creuen que sí, però algú se’ls avança amb altres plans.

Amant dels monstres com és, la cara de Bayona s’il·lumina en parlar dels “ dinos ”, molts dels quals són ninots mecànics. Una de les escenes de les quals està “més content” és “la batalla entre dos dinosaures a l’habitació d’un nen”. “Em semblava bonic fer realitat aquesta fantasia que tantes vegades han simulat els nens a les seves habitacions. O aquell moment terrorífic del dinosaure mirant per la finestra de l’habitació d’una nena: és un dels grans terrors infantils”, deia el director. Aquest va ser el moment, revela, en què Spielberg “es va cagar de por”.

El regne caigut és, doncs, Bayona pur, un estil 100% seu que ell reivindica com del seu equip habitual, que aquí el torna a acompanyar: la productora Belén Atienza, el director de fotografia Óscar Faura, el muntador Bernat Vilaplana, Eugenio Mira com a director de segona unitat... Enumerant-los, Bayona va subratllar el privilegi de rodar en dos mons i tenir dues visions. “Abans d’aquest em van oferir un parell de projectes grans, Crepuscle i Els jocs de la fam, i quan vaig decidir no fer-los la premsa espanyola va dir que m’havien rebutjat. Però quan vaig seure amb Spielberg una de les primeres coses que em va dir va ser: «Tenim molta sort de tenir-te». Això ve a dir que no està malament treure pit i que realment tenim molt talent en aquest país”.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF