13/12/2011

Bauman i l'altre món possible

3 min
Bauman i l'altre món possible

BARCELONANo n'hi ha prou a saber nedar. Per sobreviure en aquest món líquid sense ofegar-se, calen "màquines que separin el gra de la palla" enmig de tant coneixement i en un context econòmic, polític i social en què "pot passar qualsevol cosa". Som en un interregne: predomina la incertesa i les dianes es mouen contínuament, de manera que costa tenir objectius clars, saber cap on hem d'apuntar. Així està el pati segons el sociòleg i assagista polonès Zygmunt Bauman, el culpable que l'adjectiu líquid s'apliqui gairebé a tot: a la modernitat, al temps, a l'amor, a les relacions personals i, sí, també a la coca-cola.

"Si teclejo el nom de Zygmunt Bauman al Google, em surten tres milions i mig d'entrades, i no és només perquè jo sigui tan vell", va dir Bauman ahir al vespre a La Pedrera, demostrant que està al dia de les noves tecnologies i que fins i tot ell practica l'egosurfing. "La quantitat de coneixement que se suposa que necessitem és tan gran que se'ns gira en contra i esdevé un mur impenetrable, un obstacle. En un exemplar del New York Times de diumenge hi ha més informació de la que rebien els filòsofs del segle XVIII al llarg de tota la vida, i l'allau d'informació ens satura".

Ni ell mateix podia imaginar-se quan el va formular que el concepte de modernitat líquida faria tanta fortuna. La liquiditat del món no fa més que augmentar. "Hem patit uns canvis molt profunds: tot s'ha anat desregulant, flexibilitzant i liberalitzant, i això ha inclòs la desregulació del mercat laboral i la subsidiarització". S'ha imposat el campi qui pugui: "La modernitat sòlida somiava un ordre final, definitiu, en què el canvi seria perniciós. Totes les utopies s'havien projectat fins a l'últim detall, com en un jardí en què les males herbes s'han d'arrencar perquè en fan malbé el disseny. Ara se'ns demana que siguem caçadors, que cacem les nostres oportunitats individuals i només ens dediquem a omplir el sarró, sense preocupar-nos de quantes bèsties salvatges quedaran al bosc després de la cacera. Aquesta actitud destrueix la sostenibilitat del planeta, i ens condemna a ser responsables del propi fracàs".

Temps era temps ("quan jo era molt més jove que ara", diu Bauman, de 86 anys), els estats eren sobirans. "Avui la sobirania és una idea zombi, està morta però fa veure que és viva. No tenim actors prou poderosos per aplicar les decisions que es prenen, ni tan sols Europa és prou sobirana. El passat cap de setmana els líders polítics se'l van passar tremolant a l'espera de la reacció dels mercats". Temps era temps, els llicenciats tenien feina. "Avui patim un col·lapse de conseqüències encara desconegudes, però està clar que l'atur és aquí per quedar-s'hi. Fins i tot els universitaris hauran de fer feines escombraria".

Per un moment va semblar que els assistents a la conferència, més que sortir-ne en estat líquid, en sortiríem fets pols. Però no: segons el sociòleg, hi ha esperança. I llum al final del túnel. Bauman confessa que és "pessimista a curt termini i optimista a llarg termini". Es mostra convençut que "aquest no és pas l'únic món possible, sempre hi ha una alternativa, fins i tot en un camp de concentració nazi un presoner podia suïcidar-se". L'altre món possible passa, per exemple, per una "globalització nova, positiva: si finalment creéssim una cosa semblant a una democràcia global, no es tractaria de fer un Parlament més gran".

En una democràcia, sortir al carrer no és cap garantia de canvi. "Fa mesos que la gent ocupa Wall Street i no ha canviat res ni a Wall Street ni a la Casa Blanca -observa el sociòleg-. La democràcia absorbeix la controvèrsia, i el poder per canviar les coses és inferior. Per contra, als països totalitaris sortir al carrer és més eficaç: els ciutadans de dictadures han aconseguit desfer-se de Mubarak i de Gaddafi".

Professor emèrit de la universitat de Leeds, Bauman no ha parat de treballar des de la seva jubilació el 1990. "M'interessa molt l'impacte de les noves tecnologies de la informació. Hi ha persones que viuen en dos mons alhora, un món on line i un món off line. Un atractiu del món virtual és que és molt fàcil fugir-ne: desconnectes i ja està. Si vols sortir d'una comunitat, deixes de respondre missatges o prems la tecla d'esborrar i ja n'ets fora. És tot tan fàcil que no m'estranya que la gent tingui problemes per assumir les dificultats quotidianes". Per entendre'ns, separar-se d'una parella de carn i ossos és una mica més complicat que fer un unfollow al Twitter.

stats