ENTREVISTA
Cultura 07/07/2018

Bartomeu Sastre: “No s’entén el mateix per professional dins el món de l’art o a fora”

Bartomeu Sastre (Palma, 1986) exposa a la galeria Fran Reus Ensayo para un monólogo improvisado

Magda Albis
5 min
Bartomeu Sastre: “No s’entén el mateix per professional dins el món de l’art o a fora”

PalmaBartomeu Sastre (Palma, 1986) exposa a la galeria Fran Reus Ensayo para un monólogo improvisado, una mostra en què, una vegada més, l’artista utilitza el llenguatge i les paraules com a recurs expressiu. En aquest cas, la peça central és un monòleg que es dugué a terme anit i que tractà en clau d’humor els diferents tipus d’artistes i les dinàmiques que es donen en el món de l’art.

Tornau a utilitzar les paraules per formalitzar el vostre discurs, però aquest pic en forma de monòleg.

Em pareix coherent, em feia moltes ganes fer això. I seguint el meu bagatge me pareixia lògic continuar amb aquesta línia i formalitzar-la amb un monòleg, que és una cosa totalment immaterial en què tenen a veure coses amb les quals no estava acostumat a fer feina: controlar el tempo, tenir un públic que està pendent de tu en directe i, per a mi, això és molt difícil.

Heu fet una aturada de tres anys.

Me vaig agobiar del context artístic en general perquè ho veia tot molt fals. Fa tres anys que no produïa res, cosa que és estranya en mi perquè sempre havia fet coses. No és que no hagi fet res, però necessitava un temps per repensar el que feia, on, per què i el que he fet ha estat investigar en temes d’humor i formar-me.

Una de les peces predominants d’aquesta exposició són unes 50 targetes amb frases divertides i àcides que ens remeten al sector artístic.

Són cue cards i s’utilitzen sobretot als Estats Units per donar pistes del guió al presentador de televisió. Estan fetes a mà i tampoc no hi estic molt acostumat i és una de les coses que m’ha costat, tornar a produir amb les mans. Normalment he treballat digitalment. També el tema de l’idioma, normalment he fet feina en anglès i aquí és en castellà, perque és com me trob més còmode per fer el monòleg.

“Decathlon es la nueva tienda de bellas artes” o “Hay artistas comiendo bio y trabajando con epoxy” són algunes de les frases que hi podem veure. D’on heu tret el discurs?

Les frases que apareixen estan fetes amb autocrítica o des d’un mateix, de veure quines coses potser són incoherents i al final gracioses, des del meu punt de vista, i que a vegades no només són coses meves, sinó que són comunes a tot el context artístic o en bona part.

Una altra de les peces és una camiseta amb la frase “To shy to say hi” (massa tímid per saludar)...

La camiseta té també a veure amb aquest procés. A mi me costa molt socialitzar, xerrar en públic, són coses que no són les que se’m donen millor i també requereixen un entrenament. A les inauguracions i als actes artístics se suposa que com a mínim has de saludar i entrar dins aquest joc social que em costa molt. També forma part d’una cosa que dic en el monòleg. Me pareixia bastant lògic fer una camiseta i l’hem convertida en un objecte de marxandatge, n’hi ha 25. Hi ha altra gent que també li passa, és com una manera de compartir-ho.

Per què decidíreu que el monòleg havia de ser la peça central de l’exposició?

M’interessa aquesta manera de formalitzar que en realitat no necessites gaires elements però que els pocs que hi ha han d’estar molt ben treballats. El fet de contar una història només amb la veu me pareix molt interessant també pel fet de no produir res material.

Recorda la performança dels setanta, amb Marina Ambramovic o Chris Burden, que es posaven al límit ells mateixos i al públic.

El públic, participi o no, condiciona, només pel fet de ser-hi present. Pens que el que faig és un monòleg dins una galeria que és un espai artístic, i potser no encaixa dins el que és un monòleg típic, és més aviat un experiment, i com diu el títol, també és un assaig. No és que estigui al 100% definit i tancat. M’estim més que sigui més monòleg que no performança.

Com us iniciàreu en aquest gènere de l’stand up comedy?

M’he format. Vaig fer un postgrau de guió i he fet algun curs de monòleg. També està bé sortir del context artístic i veure altres coses i des d’allà veus com et veu la resta de societat.

Us plantejàreu el curs de monòleg com a gest artístic?

En realitat m’interessava personalment però és inseparable de perquè m’interessava a nivell artístic també. No veig que faci coses diferents. Però no sabia que aquest curs l’utilitzaria per fer una exposició.

Després del monòleg d’anit, l’exposició canviarà. Hi haurà més cartells o cue cards i un vídeo que fins ara estava aturat. Per què plantejau l’exposició per fases?

Quan fas una exposició moltes vegades la penses inamovible però no té perquè, pot ser alguna cosa més viva i que hi passin coses. Pens que no té menys valor haver vist la mostra només al principi o al final. És igual que quan et trobes algú en diferents moments de la vida, tots som diferents i no per això és millor o pitjor, és diferent.

El monòleg així com les cue cards, poden ridiculitzar la feina dels artistes. Hi ha intenció de polemitzar?

No, intenció no. Ara, si passa, idò passa. No crec que l’humor que faig sigui políticament incorrecte, crec que és bastant pla, però pot ser hi ha gent que s’ofén.

Però sí que hi ha una mica de paròdia del sector artístic.

Sí, però pens que això és necessari. Jo no ho faig amb la intenció d’ofendre ningú, simplement és el que vull contar tenint molt clar que moltes coses tenen a veure amb el que jo faig però de vegades és comú amb altres artistes.

Una de les cartel·les parla dels artistes professionals...

És clar, però, què és ser artista professional avui en dia? Perquà n’hi ha que ho pareixen però hi ha artistes consagrats a Espanya que formen part de la història de l’art contemporani espanyol i, si vols, pots dir que són professionals però no ho són. I estan consagrats i estan dins els museus però a la pràctica no s’entèn el mateix per professional dins el món de l’art o a fora. En realitat, nosaltres quan arribam a estar professionalitzats potser s’acosta més a un altre ofici, però amateur.

Qué és ser artista professional?

Em referesc sobretot a condicions laborals.

Algú que viu de l’art?

Sí, però també m’agradaria saber què passarà quan ja no puguis fer feina, quin atur tindràs. Perquè potser pots sobreviure ara mateix, però i en un futur? Perquè no estàs cotitzant per tenir una pensió.

stats