MORT D'UN ARTISTA GENIAL
Cultura 08/02/2012

Barcelona s'acomiada de Tàpies

La família d'Antoni Tàpies s'ha acomiadat de l'artista en la intimitat i ha obert la Fundació perquè els catalans expressin el seu condol. Avui tornarà a estar oberta de les 9 del matí fins a les 9 de la nit.

Antoni Ribas Tur
3 min
UN HOMENATGE SENZILL PERÒ DE TRANSCENDÈNCIA PÚBLICA 
 Polítics, representants del món de la cultura i persones anònimes van expressar el seu condol i van signar al llibre de condolences que la Fundació va posar a la disposició del públic.

BARCELONA.La Fundació Antoni Tàpies va celebrar ahir la primera de les dues jornades de portes obertes per recordar l'artista. Els familiars li han volgut dir adéu en la més estricta intimitat -"s'han volgut acomiadar del marit, del pare, del tiet, de l'avi", deia ahir al vespre Xavier Antich, president de la Fundació-, però van participar en aquest homenatge col·lectiu amb un gest generós, emotiu i també colpidor: entre les cinc grans obres de Tàpies que s'han exposat amb motiu de la mort de l'artista van demanar incloure-hi Terrós , una tela de la seva pròpia col·lecció datada el 1984. Ja als anys vuitanta, Tàpies es va fer un autoretrat pòstum, com van fer l'artista alemany Paul Klee el 1937 i Pablo Picasso, que es va retratar quan ja sentia la mort molt a prop. En aquesta tela només hi ha, en un extrem -com el gos de les pintures negres de Goya-, una calavera. El cos ja s'ha tornat pols i s'ha dissolt dins la terra. "Tàpies deia que el desig que hi havia en la seva obra era el desig de viure, però tenia una visió de la vida que no excloïa la mort", va recordar Antich.

Les quatre obres que han seleccionat dels seus fons Núria Oms, la conservadora de la Fundació, i Laurence Rassel, la directora, concentren l'univers creatiu de Tàpies: la repressió del franquisme i l'arribada de la democràcia ( Llinda , 1975); l'ús dels materials humils, que adquireixen una forta càrrega espiritual ( Pantalons sobre bastidor , 1971); el desig de comunicar-se amb la societat ( Concert , 1985) i la força del gest de les pintures matèriques ( Llibre mur , 1990).

Ahir fins a les 9 de la nit 2.700 persones havien passat per la Fundació per homenatjar l'artista. "Estaria molt content de veure que la gent es reserva una estona per anar a mirar obres d'art, és fabulós veure com totes aquests persones, tant si els agrada l'obra de Tàpies com si no, han vingut a mirar les seves pintures, a discutir sobre els signes que hi ha. Es passen la tarda entre obres d'art parlant d'art!", deia Rassel.

Antoni Tàpies va morir dilluns al seu domicili envoltat de la família. En els últims mesos, el seu ja fràgil estat de salut s'havia anat deteriorant. La Generalitat de Catalunya els va oferir el Palau i l'Ajuntament de Barcelona el Saló de Cent per ubicar la capella ardent, però la família s'ha mantingut fidel al seu caràcter humil i al compromís amb la societat del seu temps i ha defugit els grans homenatges oficials. El president, Artur Mas, els va expressar ahir el seu condol al tanatori, així com el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, que es va desplaçar a Barcelona a última hora de la tarda.

Recordant l'artista i el ciutadà

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell; l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall; Fèlix Riera, director de l'Institut Català d'Empreses Culturals; el col·leccionista Antoni Vila Casas; l'artista Antoni Llena; el poeta David Castillo; l'actriu Rosa Novell; el filòsof Xavier Rubert de Ventós, i Joan Herrera, secretari general d'Iniciativa per Catalunya, són algunes de les personalitats que van anar a la tarda a la Fundació per donar el condol. Herrera va recordar la relació de Tàpies amb el seu partit i amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya -"el premi Cipriano García que donàvem fins fa poc consistia en unes litografies que ens va regalar", va recordar- i va subratllar el caràcter reivindicatiu de l'artista amb les causes populars.

Joana Ortega va anar a la Fundació "amb un sentiment de pèrdua i a la vegada d'orgull de veure les portades de diaris internacionals que s'han fet ressò de la seva mort", va dir. La vicepresidenta del Govern va afirmar que "Tàpies era molt més que un artista, era un gran ambaixador de la cultura catalana que va saber extrapolar a l'art la singularitat del nostre país".

Jordi Hereu va dir que "totes aquestes persones que han vingut, els agradi o no l'obra de Tàpies, segur que se senten interpel·lats" i també va recordar el seu caràcter cívic: "Va posar el seu art al servei de moltes causes del seu temps". L'exalcalde de Barcelona va alabar el vessant humà de Tàpies, va recordar les converses que va mantenir amb ell amb motiu de la remodelació de la Fundació i com l'artista es preocupava pel ritme de les obres.

stats