FOTOGRAFIA

La Barcelona que va ser esborrada per la Via Laietana

Una exposició recupera les fotografies dels últims dies dels carrers i edificis enderrocats fa més d’un segle

Hi ha carrers estrets on juguen els nens. Dones aplegades a l’entorn d’una font pública. Veïns que treuen el cap per finestres on pràcticament no arriba la llum. Comerços d’importació, de flors, de vestits fets a mida, de queviures on es venen tomàquets canaris. Carros a la porta, obradors i tallers, patis d’antics palaus, terrats amb colomars i cadires solitàries. Tot plegat va desaparèixer fa més d’un segle, es va esborrar amb pic i pala per obrir la Via Laietana de Barcelona. L’enderroc va començar el 10 de març del 1908, però pocs dies abans un grup de fotògrafs van documentar els últims dies de la vida als barris de la Catedral, la Ribera, Sant Pere, Santa Caterina i Sant Cugat del Rec. La majoria d’aquestes fotografies no havien sortit de la cambra fosca des del 1913 però ara tornen a veure la llum en l’exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana, que es pot visitar fins al 31 d’octubre a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Rescaten de l’oblit Merletti, degà del fotoperiodisme

“Algunes d’aquests fotografies es van mostrar a l’exposició sobre la Via Laietana que es va fer al Museu d’Història de Barcelona el 2001, però no s’havien vist en la seva totalitat des del 1913, quan Francesc Carreras Candi va fer una exposició al Palau de les Belles Arts, i ens hauríem de preguntar el motiu -reflexiona Jordi Calafell, que ha comissionat l’exposició amb Rafel Torrella-. Provoquen certa incomoditat perquè els veïns van ser desallotjats sense gaires garanties democràtiques”. Les imatges, però, no recullen aldarulls, ni protestes ni l’angoixa dels veïns que van haver de marxar. Hi ha una certa distància entre fotògraf i fotografiats, i es traspua nostàlgia per uns passatges a punt de desaparèixer. No hi ha documents que recullin una oposició a la reforma urbanística, però molts barcelonins van ser desplaçats lluny del centre de la ciutat i d’altres, com Francesc Cambó, van fer molts diners amb la construcció d’aquesta nova via urbana. La Via Laietana va ser també una operació especulativa, un projecte urbanístic ja pensat per Àngel Baixeras al pla de reforma del 1878 però que no es va poder concretar fins al març del 1908. “Si ens mirem les fotografies des de la contemporaneïtat, podem construir un contrarelat a la versió oficial que es va donar de l’obertura de la Via Laietana”, diu Calafell.

Merletti i la Barcelona del segle XX

Mesos abans que els obrers amb carros carregats de pics i pales comencessin els enderrocs, la Unió d’Artistes va pressionar l’Ajuntament perquè fes alguna cosa per preservar la memòria d’aquella part de Barcelona. Es va decidir convocar un concurs de fotografia i de dibuix i es van documentar els enderrocs i els possibles aldarulls. Les bases del concurs es van publicar el 20 de febrer i s’havia de lliurar el material abans del diumenge 3 de maig a la una del migdia. “La col·lecció del concurs està integrada per més de 600 fotografies: és l’únic registre fotogràfic massiu d’aquell territori desaparegut”, assegura Torrella. Els autors de les imatges són Adolf Mas, Narcís Cuyàs, Miquel Matorrodona i Josep Pons, i hi ha dues autories atribuïdes, Carles Passos i Joan F. Rovira.

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona també guarda prop d’un centenar de fotografies de Timoteu Colomines, un funcionari municipal que va documentar els enderrocs.

Els ulls privilegiats de la Barcelona del segle XX

Les dues cares de la inauguració

Les fotografies s’han vist poc però, en canvi, els dibuixos costumistes de Dionís Baixeras, guardonat al concurs en l’apartat de dibuix, han sigut més visibles. Fins i tot es van recollir en un llibre publicat per l’editorial Aymà el 1947. El dia de la inauguració de les obres també està documentat. En una imatge es veu el rei Alfons XIII, amb Antonio Maura i l’alcalde de Barcelona, Domingo Sanllehy, davant el número 71 del carrer Ample.

Els reporters que Franco va castigar amb l’oblit

En realitat, però, l’enderroc va començar en molts altres carrers. La prova és una altra imatge en què apareixen els obrers carregats amb les seves eines. “Tot plegat són les imatges del final d’una època, del final de la Barcelona vuitcentista i l’inici de la Barcelona metropolitana”, conclou Calafell. Aquella ciutat que canviava de pell i d’ànima també es revoltava, i l’estiu del 1909 va esclatar la Setmana Tràgica.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF