Art

En primera línia per defensar les galeries

La sisena edició del Barcelona Gallery Weekend inclou 28 exposicions amb més de 70 artistes

L’artista xilè Fernando Prats es va establir a Barcelona fa més de dues dècades, però l’esclat social de la passada tardor a Xile el va sorprendre allà, i el va convertir en combustible creatiu. Es pot veure en l’exposició que inaugura aquest dijous a la galeria Joan Prats, dins la nova edició del Barcelona Gallery Weekend. L'exposició inclou treballs que va fer amb manifestants que estaven en la primera línia. A Arco, Prats va presentar dues banderes xilenes que els va donar perquè les intervinguessin, i ara en presenta divuit de tensades dins l’espai de la galeria per reflectir el conflicte entre l’estat, les forces policials i els manifestants. “La bandera és una pell, un suport en el qual ells volien reivindicar la justícia que després demanarien al carrer”, diu Prats. En una altra obra va capturar un dels lemes de les revoltes conegudes com el despertar xilè: “Ens van prendre tant que fins i tot ens van prendre la por”. L’obra més colpidora és amb vidres parcialment fumats –el fum és una constant a la mostra–, amb els quals vol denunciar els 650 ulls ferits o perduts per impactes de perdigons. “Hi ha dues fundacions que treballen perquè l’estat assumeixi la seva responsabilitat, i vull que la meva obra tingui visibilitat per ajudar a aconseguir fons perquè hi hagi una reparació”, explica l’artista.

La sisena edició del Barcelona Gallery Weekend inclou 28 galeries amb més de 70 artistes. Tres són de l’Hospitalet de Llobregat –etHall, Nogueras Blanchard i Ana Mas Projects– i tres més hi participen per primera vegada: Chiquita Room, Galeria Cortina i la Galeria H2O. Aquesta última exposa l’artista més jove, Bruna Ruiz Planella (Barcelona, 1996), que explora juntament amb Ana Arsuaga les possibilitats del retrat. “Reivindiquem el format del Gallery Weekend”, especialment en un any com aquest, diu el galerista i president de l’associació Art Barcelona Àlex Nogueras. “Les ciutats i el món de l’art estan potenciant el format del Gallery Weekend sobretot en un moment com aquest –afegeix–, perquè és amable amb la ciutadania, perquè passa sobretot a l’exterior mentre es passeja per la ciutat i dins les galeries els aforaments estan molt controlats”.


La victòria de poder obrir i rebre públic

Els organitzadors del Gallery Weekend han treballat molt durant la pandèmia per no deixar de defensar les galeries. “Els últims sis mesos han sigut de canvis constants, i poder obrir les galeries i rebre el públic és una victòria”, diu la directora del Barcelona Gallery Weekend, Susanna Corchia. “Les galeries han hagut de canviar els projectes perquè els artistes no podien produir o venien de fora i s’han anat adaptant”, explica. Una de la galeries que presenten obra nova és l'Àngels Barcelona: estrenen Paisatge interior amb marina, de Mabel Palacín i l’arquitecte i col·laborador habitual seu Mirko Mejetta, sobre “l’espai on ens trobem amb les imatges o l’espai que aquestes imatges són capaces de generar”. També hi col·laboren la multiartivista experimental argentina Maia Koenig i el pintor sud-africà Jake Aikman. "Com tot el treball de la Mabel té moltes capes. Es tracta de mirar, de mirar amb el cos", diu la galerista Gabriela Moragas. També hi ha una reflexió sobre l’espai i la percepció en la mostra d’Anna Dot a Bombon Projects. " Escrits per a la pell vident és una exposició dedicada a la mirada cansada amb el desig d’oferir-li un pausa, tot estimulant el cos i convidant-lo a ballar, deixant-se guiar per la pell”, diu Dot, una de les artistes destacades de les últimes generacions. Una de les peces és una obra d’art sonor per recórrer l’espai escoltant-la.

També participaran en aquest Gallery Weekend noms coneguts com Mar Arza (galeria Rocío Santa Cruz), María María Acha-Kutscher, Núria Güell i Margaret Harrison (totes tres a ADN). Per al públic que no vulgui limitar-se a veure l’obra d’un únic artista, diversos espais a més d'ADN presenten exposicions col·lectives. Per exemple, 3 Punts Galeria, Artur Ramon (que presenta una mostra grupal de ceramistes contemporanis), Didalica, Espai Tactel Toormix, Pigment Gallery i ProjecteSD. En la mostra Notes on the anthropocene [Notes sobre l’antropocè], Pigment Gallery aborda una qüestió d’actualitat: la relació entre l’home i la natura en la nostra època.

El record d’una “amistat intensa”

Amb l’exposició de Toni Catany que inaugura la Sala Parès tornen a un artista que els va deixar una empremta molt profunda, perquè va ser el protagonista de la primera exposició d’un fotògraf que van fer i perquè Catany va morir l’octubre del 2013, tres dies abans d’inaugurar-hi una altra exposició. El director de la sala, Joan Anton Maragall, recorda que la mostra commemora la primera exposició de Catany al seu espai i que al llarg dels anys els va unir “una intensa amistat”. En aquesta ocasió mostra un aspecte molt íntim de la seva producció: els retrats que va fer als cossiols que la seva mare feia amb els materials domèstics des dels anys 70 fins poc abans de morir.

Com la de Catany, la Galeria Mayoral presenta una altra exposició de museu, comissariada per Juan Manuel Bonet: José Guerrero. La influència dels EUA està composta per nou pintures d'entre els anys 1959 i 1967, cinc de les quals estan a la venda amb preus entre els 100.000 i els 200.000 euros. Les obres reflecteixen com José Guerrero (Granada, 1914 - Barcelona, 1991) va fer dialogar les arrels andaluses i els colors mediterranis amb l'expressionisme abstracte de pintors com Jackson Pollock, Frank Kline, Willem de Kooning i Robert Motherwell. Un dels trets distintius és que Guerrero va fer servir el negre com un color o com un símbol del dol, mentre que pintors del grup El Paso el van fer servir per denunciar una Espanya negra i expressar angoixa i agressivitat. Una de les pintures és un préstec de la col·lecció d'art contemporani de La Caixa, Vermell i negre; i una altra és un de la viuda de Manolo Millares, Elvireta Escobio. D'altra banda, coincidint amb l'exposició Jamais del Museu Picasso, la Galeria Marc Domènech dedica una altra mostra a Óscar Domínguez, amb treballs datats entre el 1948 i el 1952. I per veure dos pintors destacats més cal anar a la Galeria Carles Taché, on exposen Miguel Ángel Campano, i a la Senda, amb Peter Halley.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF