DANSA

El Ballet de Catalunya crea un ‘Don Quixot’ més espanyol

Crítica de 'Don Quixot' al Centre Cultural Terrassa

‘Don Quixot’

CENTRE CULTURAL TERRASSA |  9 DE NOVEMBRE

El Ballet de Catalunya ha crescut des de l’última actuació. Ho va demostrar divendres en l’estrena al Centre Cultural Terrassa de Don Quixot, una nova producció que recull l’esperit del ballet original de Marius Petipa i el dota d’una nova dramatúrgia.

Ballarins i ballarines es consoliden tècnicament i en seguretat escènica. Rebecca Storani va ser una Kitri alegre i segura, amb una tècnica precisa i una interpretació convincent, acompanyada per Istvan Simon, un convidat avesat al paper i segur com a acompanyant. En els papers secundaris van ressaltar la menuda Miho Okamura amb un Cupido vibrant, àgil i perfecte, i Alexandra Urcia, amb una tècnica implacable i un doble tour a la segona a càmera lenta que va deixar-nos bocabadats. Els nois, vestits de llampants toreros, han guanyat en maduresa i els seus salts són de primer ordre.

En l’àmbit dramatúrgic, però, el resultat és desigual. L’aposta per un actor-narrador que ens situa en cada escena és impecable. Joel Minguet no llegeix sinó que interpreta el Quixot, Sancho Panza i el mateix Cervantes dotant-los de veu pròpia i convertint les seves aparicions en petites obres de teatre que aporten modernitat a l’espectacle. La idea de barrejar dansa clàssica, espanyola i flamenc sembla positiva a priori, però l’excés l’acaba convertint en un batibull. A la festa popular del primer acte la intenció d’incorporar la dansa clàssica espanyola i l’escola bolera, recuperant l’esperit de Joan Magrinyà, és d’agrair. Però un decorat de colors llampants, un vestuari massa variat i acolorit i tants estils i tòpics espanyols superposats -toreros, mantons, castanyoles, batas de cola, vestits de jota, capots, vanos, clavells, ganivets, castanyoles i fins i tot pandereta- acaben per fer perdre l’atenció de l’espectador.

Potser seria millor depurar elements sobrers i mostrar les autèntiques virtuts de la companyia, uns bons ballarins i la seva ferma voluntat de fer créixer el projecte.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF