L'ESCANDALL
Cultura 02/02/2019

Bach, el preludi

J. A. Mendiola
2 min
L’indiscutible Johann Sebastian Bach presidí la funció oferida per l’Orquestra Simfònica dijous a l’Auditòrium.

Immens preludi del Cicle Bach, que inicià l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, a teatre ple, que són moltes localitats, el passat dijous a l’Auditòrium del passeig Marítim de Palma. El públic va ser més fidel que mai a dues figures mundials amb el violí com a argument, Francisco Fullana i Midori. El mallorquí no necessita presentació, convertit en artista resident de la formació que lidera Pablo Mielgo. Tampoc la japonesa, Midori, que compta les seves interpretacions per tot arreu del món amb èxits. Vist així, no resulta gens estrany que la sala Gran estigués a punt de vessar. Per acabar-ho d’arrodonir, el gran protagonista convidava també a l’assistència. L’indiscutible Johann Sebastian Bach presidia la funció, com sempre, com no pot ser d’altra manera i com també farà en el proper concert, ni més ni menys que amb la Passió segons Sant Mateu, dirigida per Jonathan Cohen, naturalment amb la Coral Universitat de les Illes Balears del mestre Company i els cinc solistes de rigor.

Pel que fa al setè concert de la temporada, el conformaren quatre composicions de Bach i per raons que, tot i que no són fàcils d’entendre, segurament tenen la seva explicació, entre i entre, es va colar la Simfonia núm. 3 Renana, de Robert Schumann. Que el compositor saxó va beure dels vents que impulsaren les melodies de Bach, com tants altres, no sembla raó suficient, però en qualsevol cas tan sols per poder fruir de les tumultuoses magnificències del superb primer moviment ja ho paga, encara que fos incrustada amb un calçador, com si la durada mínima d’un concert fos una circumstància d’inqüestionable rigidesa.

Francisco Fullana va ser l’encarregat d’iniciar la vetlada, amb el Concert per a violí BWV 1041, tot un mostrari de les infinites combinacions amb les quals “el compositor” era capaç d’assolir diferents discursos amb les mateixes eines. Fullana és fluid, suau com si el seu instrument fos un estri de precisió manegat amb desimboltura, amb una naturalitat més enllà de la tècnica, de l’ofici. Per la seva banda, Midori va interpretar a continuació el Concert per a violí BWV 1052r, intensa, expeditiva i no menys perfeccionista. De la mateixa manera sonaren els aplaudiments, amb vehemència. Intermedi, Schumann, intermedi i, de bell nou, la violinista, que interpretà el Concert per a violí BWV 1042, cosí germà del que havia tocat Fullana en la seva primera intervenció, pel que fa les habilitats melòdiques del compositor. Però com li agradava dir a un guitarrista entranyable, Toni Nadal, el millor sempre està per arribar. I així va ser un altre cop, amb el Concert per a dos violins BWV 1043, convertit en el cim de no poques excel·lències, amb les que Fullana, Midori i la Simfònica varen captivar el molt respectable i entusiasmat públic. Un altre notable per al tàndem Mielgo-Bonet.

stats