El Bach de Savall, cada cop més a prop del cim

Barcelona'Passió segons sant Mateu'. L'Auditori. 16 abril 2019

Fa quatre anys, Jordi Savall es va encarar per primera vegada a la 'Passió segons sant Mateu', que va definir com “l’Everest de la música”. La crítica no es va mostrar especialment complaguda, tot i que Xavier Cester, l’il·lustre cronista que llavors ocupava aquesta tribuna, va dir que la interpretació havia albirat el cim a uns quants quilòmetres del campament base.

Qui escriu aquestes línies no va sentir aquella versió. Però ara la feina s’ha notat a través de l’aprofundiment en el sentit dramàtic. Tot i així, el resultat dista de ser rodó. Començant perquè el preciosisme sonor propi de les interpretacions de Savall segueix primant per damunt de l’expressivitat i del sentit pregon de la paraula.

Instrumentalment i coralment la cosa va funcionar i, tot i alguna errada tècnica, Le Concert des Nations va estar a ple rendiment i vorejant l’excel·lència, així com la Capella Reial de Catalunya. Va ser una llàstima, per cert, que el Cor Infantil Amics de la Unió –amb bon rendiment a la primera part– no s’afegís al número conclusiu de la partitura.

El principal problema d’aquesta versió de l’obra de Bach va ser la desigualtat qualitativa dels solistes: tot i mostrar ocasionals moments de fatiga –comprensibles– a la segona part, l’Evangelista de Florian Sievers va ser majúscul. També va convèncer el Jesús de Matthias Winckhler, un baix-baríton molt jove però amb l’autoritat majestàtica al servei del Redemptor. I en les àries van destacar especialment el contratenor Nils Wanderer (sobretot a la segona part), la soprano Rachel Redmon i, per damunt de tot, la també soprano Marta Mathéu, que va signar un 'Aus Liebe' hipnòtic que va ser el moment més excels de la vetllada. La resta dels solistes van quedar molt desnivellats i en alguns casos molt per sota dels seus col·legues. Insuficient per fer el cim.