BBQQ

El Festival BTHVN finalment va concloure, com estava previst, després de la cancel·lació del darrer concert per causes alienes a l’organització i perfectament justificades. Tan justificades que el Quartet Quiroga (QQ) va fer acte de presència amb les partitures dels dos darrers quartets que va escriure Beethoven (B) sota el braç. És a dir, el Quartet núm. 15 en la menor op.132 i el Quartet núm 16 en fa major op. 135. Dues peces que no són correlatives en el temps, encara que amb no gaire distància, i que musicalment tenen poques coses en comú. Tan sols el segell de qui mai no va deixar d’innovar, de qui mai no va fer concessions, de qui sempre va voler exhibir perfecció i originalitat, de qui l'estat d’ànim, constantment amunt i avall, era l’únic que li dictava les ordres i els ordres de les seves composicions. Tant és així que les seves partitures estan plenes d’anotacions al respecte. Per exemple, abans del tercer moviment del primer quartet, de cinc moviments, que varen interpretar els Quiroga, Molto Adagio - Andante, hi trobam escrit “Cant sagrat d’agraïment –acció de gràcies– d’un convalescent a la divinitat, a la manera lìdia”. Una prova que havia millorat d’un dels seus molts sotracs que havia patit al llarg de la seva vida. En el darrer que va compondre i de la vetlada, un altre cop, hi ha tantes troballes com provocacions estilístiques i anotacions. De les primeres hi trobam a l’ Scherzo fins a 48 repeticions de les mateixes cinc notes, com una broma, com un repte, per, tot just després, assolir cotes d’excel·lència insuperable. Contrastos que sembla impossible que es puguin arrodonir. 

 El Quartet Quiroga va fer una exhibició de subtilesa i equilibri, una lectura acurada, delicada i profunda d’ambdues composicions. “Com ha de ser”, que és una altra anotació al Finale del darrer quartet i contestació a la pregunta que s’havia fet el compositor uns compassos més amunt: “Ha de ser així?”. Qualificar de deliciós el concert és poc. Va ser un exercici de precisió absoluta, “com ha de ser” perquè sigui música a l’altura d’un compositor que no té obres menors. Qui tampoc no en té, ni tan sols els estudis, és el tal Bach (la B que faltava del titular), de qui varen oferir com a bis una coral de la Passió segons Sant Joan. Tot plegat, immillorable.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF