L’èpica romana de Santiago Posteguillo guanya el Planeta

La novel·la finalista va ser 'Un mar violeta oscuro', d'Ayanta Barilli, filla de Fernando Sánchez-Dragó

A Santiago Posteguillo, guanyador del 67è premi Planeta, li agrada posar Iron Maiden als seus alumnes de la Universitat Jaume I de Castelló per descobrir-los la poesia èpico-romàntica de Samuel Taylor Coleridge. El seu gust pel 'heavy metal' segurament no hauria transcendit si no fos perquè durant l’última dècada s’ha convertit en un dels autors de més èxit en el camp de la novel·la històrica, que mai no ha passat de moda, almenys en els grans grups editorials: la seva rendibilitat ha estat notable fins i tot durant els anys de crisi del sector.

És el cas de Posteguillo, que ahir rebia el Planeta -dotat amb 601.000 euros- per 'Yo, Julia' amb una corbata blava i platejada que feia joc amb el guardó. “Com puc presentar el meu personatge? -va demanar l’autor-. Ha estat la dona més poderosa de Roma, mare d’emperadors, del Senat, de la pàtria... A ningú més se li van reconèixer tants honors”. La Júlia Domna del llibre se sap moure “amb habilitat i intel·ligència en un món d’homes, i sempre els anirà al davant”. Per què? “Els homes poden valdre per conquerir un imperi -va respondre-. Però només una dona és capaç de forjar una dinastia imperial”.

Un supervendes de la casa
El 2006 l’autor va cobrar només 600 euros d’avançament pel seu primer llibre, 'Africanus: el hijo del cónsul' (Velecío). La bona fortuna comercial l’ha acompanyat des de la segona part de la trilogia centrada en Escipió l’Africà, 'Las legiones malditas', de la qual Ediciones B va vendre més de 200.000 exemplars. Des de llavors el nom de l’escriptor valencià ha estat associat a l’imperi romà -teló de fons de totes les seves novel·les- i també a l’èxit comercial. En deu anys Posteguillo ha superat el milió i mig d’exemplars venuts de les dues trilogies que ha culminat, l’última de les quals, centrada en l’emperador Trajà, va començar a publicar a Planeta el 2011 amb 'Los asesinos del emperador'. Cada volum sumava mil pàgines, però tot i així els lectors li van continuar sent fidels.

A 'Yo, Julia', Santiago Posteguillo -vinculat a Planeta des de fa set anys- s’endinsa en la vida de la primera dona protagonista en la seva literatura. La Julia del títol és Júlia Domna, filla del sacerdot d’Al-Gàbal, esposa de l’emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta. Ambientada al segle II dC, narra “l’ascens fulgurant d’una dona en un món masculí immers en la lluita pel poder polític”. Va ser Júlia Domna qui va convèncer Septimi Sever perquè derroqués l’emperador Pescenni Níger el 193. També va ser ella qui va conspirar més endavant contra el marit. I va ser el poder a l’ombra mentre regnava Caracal·la, que va acabar amb la vida del seu germà Geta. La vida de Domna -que va tenir un final digne d’una òpera de Verdi- encaixa a la perfecció amb les ambicions narratives de Posteguillo. “M’agrada escriure històries il·lustrades i alhora vívides -reconeix l’autor-. Les meves novel·les trenquen amb la fal·làcia que al públic majoritari no li interessa la cultura i que només busquen la frivolitat més absoluta”.

Un debut com a finalista
A primer cop d’ull, 'Un mar violeta oscuro', debut d’Ayanta Barilli -filla de Fernando Sánchez-Dragó-, juga en una lliga argumental no gaire allunyada de la de Santiago Posteguillo, encara que estigui ambientada en el present. L’actriu i presentadora -dirigeix els programes 'Es Amor' i 'Es Sexo' i és col·laboradora del magazín de Federico Jiménez Losantos- debuta en la ficció amb “una saga familiar trepidant”, una història “de lluita, superació i supervivència protagonitzada per quatre generacions de dones d’una mateixa família”. Totes elles tenen en comú “que una figura masculina despietada els ha fet perdre els papers”.

“És la meva primera novel·la i estic a punt de perdre el coneixement -va reconèixer l’autora ahir a la nit-. Fa anys que somio poder fer aquest discurs, molt abans d’escriure res”. 'Un mar violeta oscuro' està basada en la “història de la família” de l’autora, però explicada a través de la ficció, “que no és menys autèntica que la veritat”. “Voldria que entre homes i dones hi hagués una reconciliació -va assegurar-. Que siguem lleials els uns als altres”. El llibre rebrà 150.250 euros i no és el primer que publica Barilli -a qui hem pogut veure en pel·lícules com 'Volavérunt' (1999) i sèries com '¿Qué fue de Jorge Sanz?' (2010)-: el 2013 va llançar, juntament amb Sánchez-Dragó, 'Pacto de sangre' (Planeta), un intercanvi d’impressions sobre la paternitat coincidint amb el naixement de l’Akela, que l’autor va tenir poc abans de fer 77 anys, dues dècades després d’endur-se el Planeta el 1992 amb 'La prueba del laberinto'.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF