27/04/2011

Avui la Moreneta no té copa

2 min

Si el Barça hagués guanyat la Copa del Rei, probablement s'hauria esperat fins avui per pujar-la a Montserrat i oferir-la a la Mare de Déu en el seu dia, que és avui. Imagineu-vos que, a les envistes del monestir, en Puyol aixeca el trofeu per mostrar-lo a les càmeres de televisió que acompanyen l'autobús, i li cau per la finestra amb tan mala fortuna que, després de rodolar una mica, va a parar sota les rodes. La qüestió és que amb una copa aixafada no et pots presentar davant de la Mare de Déu. És absurd, però els símbols tenen vida pròpia i són molt seus. De petits vam aprendre que els soldats mai no deixen caure la bandera, que simbolitza el país sencer, amb la seva història i la seva gent. Les copes suposo que tampoc s'han de deixar caure, encara que no se sap ben bé què simbolitzen. Sigui el que sigui, tant si és tota la història del club com si és el mateix rei, se suposa que no pot anar per terra, i que si s'aixafa, tot allò que simbolitza també queda aixafat. El món dels símbols és així. No cal dir la importància que tenen els símbols religiosos, i com reaccionen els creients davant del que es consideren insults o ofenses a les imatges, als llocs o als llibres sagrats. Però el món laic també és així de boig. Per un estrany fenomen, hi ha qui és capaç de veure, en la silueta d'un toro que publicitava un conyac, l'espanyolisme més ranci. I cada quatre anys, quan veig córrer els atletes amb la flama olímpica, que ha estat encesa a Grècia, al mont Olimp, concentrant amb una lupa els rajos del sol, penso en les reunions i en les previsions i en les despeses que deuen haver fet els organitzadors per decidir què cal fer si s'apaga una torxa.

Aquesta mena d'adoració dels símbols sempre m'ha resultat estranya. Si s'apaga la flama olímpica es torna a encendre amb un encenedor i llestos. Tendeixo a veure l'objecte, la matèria, més que no pas aquesta càrrega invisible de significats. Per això no hi veig cap gràcia al Museu del Rock, on es veu que hi ha ximpleries com una rajola de la piscina on es va ofegar un dels Rolling, o una jaqueta de Michael Jackson. ¿Algú és capaç de sentir alguna mena d'emoció, un punt de nostàlgia, alguna cosa diferent a la indiferència davant d'una caçadora que ha portat el Loquillo? La qüestió és que hauria estat penós haver hagut d'oferir a la Verge un val per una copa. El Barça encara ha tingut sort.

stats