BIENNAL DE VENÈCIA D'ARQUITECTURA
Cultura 02/02/2012

Austeritat catalana a Venècia

Jordi Badia i Félix Arranz han guanyat el concurs per dissenyar el pavelló català i balear de la Biennal d'Arquitectura de Venècia. Vogadors és un projecte d'arquitectura catalana actual, austera i arrelada.

Antoni Ribas Tur
2 min
Austeritat catalana a Venècia

BARCELONA.Fa més d'un segle que l'arquitectura tradicional de la Mediterrània inspira els arquitectes, des de Josep Lluís Sert, que va caure fascinat davant l'austeritat de les cases tradicionals eivissenques, fins a Elías Torres, autor de nombrosos habitatges a Eivissa i d'altres projectes com l'Hospital de Móra d'Ebre o l'esplanada del Fòrum. Als anys 50 els arquitectes del Grup R, entre els quals hi havia noms com Josep Antoni Coderch, Antoni de Moragas i Oriol Bohigas, van eixamplar el llegat de Sert i van mantenir el seu compromís ètic i estètic amb la societat del seu temps.

Aquesta tradició, que encara té un altre referent en algunes obres del desaparegut Enric Miralles, és una de les tendències que defineix més bé el caràcter de l'arquitectura catalana i la tesi de Vogadors, el projecte amb què els arquitectes Jordi Badia i Félix Arranz han guanyat el concurs per dissenyar el primer pavelló català i balear de la Biennal de Venècia d'Arquitectura, que se celebrarà del 29 d'agost al 25 de novembre a la ciutat dels canals.

Els remers (vogadors) als quals fa referència el títol parlen d'un diàleg entre el passat i el present, de crear el futur sense perdre de vista el passat. Tots dos arquitectes se senten plenament identificats amb aquesta línia. "Els remers avancen mirant enrere -va recordar ahir Arranz-, el futur i la memòria es confonen". Badia, per exemple, és autor de Can Framis, la flamant seu de la col·lecció de pintura d'Antoni Vila Casas, que era una antiga fàbrica.

Badia i Arranz no van avançar detalls dels projectes seleccionats, ho faran d'aquí un mes i mig. El nucli central de Vogadors seran vuit obres de joves catalans. Cada obra estarà representada amb maquetes, fotografies i vídeos i estarà acompanyada per un comentari d'un arquitecte català o balear d'una generació anterior, per veure els seus antecedents, i un altre d'un arquitecte estranger, per connectar-les amb el context internacional.

La tesi del pavelló català i balear entronca amb l'arquitectura del director de la Biennal, el britànic David Chipperfield, que va guanyar l'últim premi Mies van der Rohe per la restauració del Neues Museum. Els guardó jove d'aquest premi se'l van emportar els gironins Bosch i Capdeferro per la Casa Collage, que coincideix de ple amb la tesi de Badia i Arranz.

Suport al sector en temps de crisi

La participació catalana i balear en la Biennal d'Arquitectura de Venècia -que visiten unes 170.000 persones- té per objectiu donar suport als arquitectes, un dels puntals de la cultura catalana, però també un sector molt castigat per la crisi, va recordar ahir Vicenç Villatoro, director de l'Institut Ramon Llull. El pressupost del projecte és de 350.000 euros, 225.000 dels quals són per a l'exposició.

stats