PalmaFa cinquanta anys al passeig Marítim de Palma va néixer una il·lusió de la qual tots seríem els grans
beneficiaris. Fa cinquanta anys que Marcos Ferragut va presentar Herbert von Karajan al
capdavant dels cent vint músics de la Filharmònica de Berlín per inaugurar el que es convertiria en un dels grans bastions de la cultura d'aquesta terra, una "catedral de la música i l'art", com la defineix Joan Company al programa de mà. Cinc dècades farcides d'esdeveniments que es faria impossible detallar per manca d'espai, però així, de rampellada, podríem citar alguns dels noms més significatius que hi han intervingut. Des de el mateix Karajan fins a Daniel Baremboin, des d'Els Joglars fins a La Fura dels Baus, des de Sokolov fins a Pogorelich, des de Montserrat Caballé fins a Alfredo Kraus, des de Vittorio Gassman fins a Dario Fo... i sense oblidar que és la seu de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Més de nou milions d'espectadors i prop de catorze mil funcions formen part del bagatge de tan emblemàtic edifici, per la qual cosa qualsevol homenatge quedarà petit en comparació amb els mèrits i la tasca de la família Ferragut al capdavant d'aquest vaixell.
El vaixell va ser la metàfora que utilitzaren els presentadors al llarg de la vetllada de divendres vespre, en la qual els deu Clubs Rotaris de Mallorca varen retre un llarg reconeixement a la tasca de la família. Un reconeixement que es va iniciar amb l'aparició d'El Casta, qur amb el seu peculiar humor va elogiar les virtuts del marc incomparable i els seus gerents i propietaris, encapçalats per Rafel Ferragut, el fill de l'altre Marc incomparable, no sense fer broma de les butaques i de tot el que deuen haver vist, ni del tan peculiar tarannà del públic mallorquí.
Era del que es tractava, de retornar en la mesura que fos possible una petita part del que havíem rebut. Es va iniciar un poc més tard de les vuit del vespre amb la projecció del documental 'Llum de tramuntana', de Marcos Molina, una passejada per la Serra amb l'estil del 'Koyaanisqatsi' (1982) de Godfrey Reggio amb música de Philip Glass. A continuació pujà a l'escenari el cor dels Blauets de Lluc i part de la Coral Universitat Illes Balears per interpretar 'In paradisum', pertanyent al 'Rèquiem' de Gabriel Fauré. Continuaren agraint i significant la feina ben feta Suzanne Bradbury, Serafí Nebot i Joan Company amb la contextualització de l'esdeveniment per part d'Antoni Garí Ferrer, president del Rotary Club Palma Ramon LLull.
La Jove Orquestra Rotària de Mallorca, dirigida per José María Moreno, i tot just després la Banda Municipal de Música de Palma, dirigida per Francisco Valero Terribas, varen oferir el seu harmònic agraïment per tot seguit, juntament amb la Coral Universitat de Joan Company i l'Orfeó de Concepció Oliver, interpretar l'estrena del compositor campaneter Antoni Mairata, 'Obertura Mallorca', dedicada especialment a l'Auditòrium. El director de la banda va entregar a Rafel Ferragut la partitura original.
Moments per a l'emoció, que no varen ser els únics. La segona part es va iniciar amb la projecció del documental sobre la construcció de l'edifici des dels seus inicis fins al concert inaugural del 3 de setembre de 1969. Actuació de Cap Pela i, de nou, una composició d'Antoni Mairata interpretada per la Jove Orquestra de les Illes Balears, dirigida per Joan Barceló, amb Irene Gili com a solista, acompanyada per l'Orfeó i el Cor Ciutat de Mallorca, que dirigeix Joan Laínez. Poc abans de començar la interpretació hi va haver una no menys entranyable sorpresa, Leon Steirer, que el dia de la inauguració exercí de 'concertino' de la Filharmònica de Berlín i que va tornar a fer acte de presència per fer sonar el mateix 'la' d'afinament a la Jove Orquestra i col·locar-se després entre els violinistes com un més.
Projecció d'un carrusel d'imatges de més de dos-cents artistes que han estat a l'Auditòrium, entrega d'un obsequi commemoratiu, paraules de Rafel Ferragut... i ara, a esperar que passin cinquanta anys més al mateix nivell.
