Al conte La revolució , del recull de relats breus (Quasi) tots els contes , publicat per Amsterdam, Marta Pessarrodona amaga un trauma d'infantesa: quan la mort s'apareix amb el rostre d'algú conegut.
Amb 5 anys d'edat, Pessarrodona va sentir de la seva tieta la història de dos amants veïns d'ella que un policia va matar presumptament per gelosia. La tieta de l'escriptora va atendre la vigília abans de l'enterrament de la dona morta però just abans que fos el seu torn per veure el mort, van tancar el taüt. Aquesta innòcua anècdota va trasbalsar l'aleshores petita Marta Pessarrodona fins a l'extrem d'arribar a casa amb un atac de nervis que va obligar els seus pares a sotmetre-la a una dutxa freda. El trauma es va fer més gran quan una veïna de la família Pessarrodona es va endur la Marta a veure un vell del mateix barri que havia mort. La senyora va obligar la nena a besar el cadàver. Pessarrodona va acabar de quedar marcada. L'escriptora utilitza aquells fets i les seves pors per traslladar a La revolució un retrat amb esperit crític del fanatisme polític i de la violència just quan esclata la Guerra Civil. El marit de la dona morta apareix al conte com "un home una mica idiota" que es convenç que la mort de la seva muller, una senyora burgesa, en mans d'un policia és la prova que es torna als conflictes guerracivilistes del 1936, quan les faccions descontrolades d'esquerra executaven representants de les classes benestants i conservadores.
