10 Artistes per seguir

PalmaEntram a deu galeries de Palma i cercam, amb l’ajuda dels responsables de cada espai, quin artista dels que representen val la pena situar en el nostre punt de mira. Ens demanam per quins noms i per quins valors aposten els nostres galeristes. Repassam la trajectòria i l’obra d’uns creadors majoritàriament joves o molt joves, que es mouen o comencen a moure’s pel món amb unes obres que generen interès per la seva particular manera d’afrontar la creació artística

IAN WAELDER

La idea del rastre

Com a membre del col·lectiu Pure Fyction, acaba de participar en un projecte al Kölnischer Kunsteverin de Colonya; ha mostrat les seves obres més recents a les fires Sunday de Londres i a Arco; d’aquí a unes setmanes inaugura exposició individual a l’espai Las Palmas de Lisboa; va clausurar fa poc la seva mostra Das Kniegelenk a L21, la galeria de Palma dirigida per Óscar Florit, que hi ha confiat i hi ha apostat des dels inicis, pràcticament adolescents, de la seva trajectòria artística. Ian Waelder va néixer a Madrid, el 1993, ha crescut a Palma i ara mateix viu a Frankfurt. I és un dels artistes més inquiets intel·lectualment i amb més projecció exterior de la creació que surt de les Illes Balears.

“Continuu perseguint aquesta idea del rastre, d’allò que queda en els objectes i materials a partir de diferents accions que no cercaven cap resultat en concret”, diu Waelder d’una obra, la seva, en la qual ha començat a introduir, a través del reading, un vessant lleugerament performatiu.

TOMÀS PIZÀ

Un paisatge contemporani

Du la pintura cap a la representació d’un paisatge contemporani. Tomàs Pizà (Palma, 1983) és llicenciat en Belles Arts i arquitecte. Viu i treballa a Londres, on participa en el Turps Painting Programme, màster especialitzat en pintura contemporània. Ens el recomana Tomeu Simonet des de la galeria Addaya de Palma com un dels valors més sòlids. Pizà també treballa amb la Xavier Fiol, on inaugura exposició individual el 23 de març. “Aconsegueix encabir tot el seu món figuratiu i arquitectònic en una pintura absolutament actual. És molt sòlid”, afirma el director d’Addaya.

BARTOMEU SASTRE

Qüestionar la pràctica artística

Humor i text són dos dels elements que més fa servir a les seves obres i sobre els quals investiga constantment. Bartomeu Sastre (Palma, 1986) és una de les apostes més fermes de la galeria Fran Reus. “Sempre es força a sortir de la seva zona de confort per avançar en la pràctica artística, qüestionant-la”, afirma Reus. Ara, és artista resident a Hangar de Barcelona. Són especialment rellevants les seves performances, com Ensayo para un monólogo improvisado, realitzada a la fira SWAB (2018) i a la Fran Reus, on l’aparença banal de les situacions pren un caire transcendent i poètic.

JAUME ROIG

Ceràmica, el camí natural

Jaume Roig (Palma, 1981) acaba de fer la primera individual a l’ABA Art Lab, la galeria de les germanes Bordoy Bennàssar, que a l’hora d’apostar per un artista jove i amb projecció, opten sens dubte pel ceramista. Ho fan “per la seva autenticitat, honestedat i senzillesa”, per un llenguatge que va de la ceràmica a la pintura i a l’escultura, “pel seu arrelament a la terra que l’envolta” . “És un artista visceral, activista i defensor de la terra on viu. La seva austeritat a l’hora de viure i crear és constant i és una declaració de principis. Roig té un llenguatge estètic contundent, propi, orgànic”, afirmen.

MARTA PUJADES

Aparença i representació

Té una residència al MACBA per al projecte Accionar la fotografia: més enllà de la immobilització del gest. No és l’únic llenguatge de Marta Pujades (Palma, 1990), l’artista més jove de les que treballen amb la galeria Xavier Fiol. “Les seves imatges van més enllà de la fotografia com un fragment d’una realitat. M’agrada la cura extrema que té amb la seva formació, construeix una carrera molt prometedora”, diu Fiol. Amb una obra que aprofundeix en l’aparença i la representació, va guanyar el Ciutat de Palma 2016, entre altres reconeixements que l’han duita a treballar intensament fora de l’illa.

MARCELO VÍQUEZ

La mirada i el mig somriure

El dibuix, l’escultura, les instal·lacions... Qualsevol llenguatge serveix a Marcelo Víquez (Montevideo, 1971) per traduir una mirada irònica, sovint sarcàstica, sobre el món, i dibuixar un mig somriure. Entre els artistes que treballen a Mallorca, de fa anys és una presència constant a la galeria Kewenig. “Ara torna de Guadalajara, Mèxic, on ha treballat dos mesos a la residència Los Guayabos, amb artistes mexicans”, conta Clara Garau, directora de la galeria.Ella coneix bé fins a quin punt Víquez desperta interès fora de l’illa, tant en exposicions com a les nombroses fires d’art on se’l troba.

Viu a Màlaga, tot i que fa llargues estades a Mallorca, perquè es declara “enganxat” a la pedra litogràfica, que treballa als tallers de la galeria 6A. Emmanuel Lafont (Buenos Aires, Argentina, 1980) no deixa de sorprendre la directora d’aquest espai de Palma, Bel Font, qui el recomana ferventment. “La seva obra és un culte a l’ofici, de qui domina com pocs el dibuix, amb imatges fortament realistes, potents, que enganxen. Lafont és intens tant amb el llapis sobre paper com amb el carbonet sobre la tela”, diu. Arran del projecte Un conte d’hivern, que va fer a 6A el 2017, “va trobar en el carbonet sobre tela de gran format el seu lloc. Però mai en té prou i cerca, constantment, com satisfer el seu procés creatiu”, afirma Bel Font. L’obra d’Emmanuel Lafont s’ha pogut veure en la darrera edició de MACO (Mèxic), amb resultats molt positius tant a Mèxic com aquí. El febrer passat inaugurà el mural La mirada lateral al Museo Ruso de San Petersburgo de Màlaga. És un dels creatius de la discogràfica Steyoyoke de Berlín.

CLAUDIA PEÑA SALINAS

El temps, la terra, l’espai

Claudia Peña Salinas (Montemorelos, Mèxic, 1977) ja ha exposat al Whitney Museum, al Queens Museum of Art, al Museo de Arte de Puerto Rico i a El Museo del Barrio de Nova York, entre d’altres. A la galeria Pelaires aposten per la seva obra com a valor segur, “perquè és una artista molt interessant per la investigació i formalització de conceptes com el temps, la terra, l’espai i la cosmologia de la tradició prehispànica que transporta a la contemporaneïtat. Qüestiona el període colonial alhora que recupera les teories d’artistes que acabaren al seu Mèxic natal, com Albers”.

MADELEINE BOSCHAN

Proposta de concreció

Madeleine Boschan (Braunschweig, 1979) exposa regularment al seu país, Alemanya, però també a Espanya, Àustria, Bèlgica, els Estats Units i Israel, amb presència a nombroses col·leccions públiques i privades. A Palma, treballa amb la Maior, on exposa fins al 16 de març. “Si apostam per ella és perquè desenvolupa una pràctica artística de gran qualitat, maduresa i concreció”, diu Antoni Ferrer, director de l’espai. D’aquí a poc exposarà a Copenhaguen. “En el seu llenguatge del tot abstracte, existeix una dimensió social que cristal·litza en la urgent qüestió de com viure junts”, afirma.

EMMANUEL LAFONT

La intensitat del llapis

Viu a Màlaga, tot i que fa llargues estades a Mallorca, perquè es declara “enganxat” a la pedra litogràfica, que treballa als tallers de la galeria 6A. Emmanuel Lafont (Buenos Aires, Argentina, 1980) no deixa de sorprendre la directora d’aquest espai de Palma, Bel Font, qui el recomana ferventment. “La seva obra és un culte a l’ofici, de qui domina com pocs el dibuix, amb imatges fortament realistes, potents, que enganxen. Lafont és intens tant amb el llapis sobre paper com amb el carbonet sobre la tela”, diu. Arran del projecte Un conte d’hivern, que va fer a 6A el 2017, “va trobar en el carbonet sobre tela de gran format el seu lloc. Però mai en té prou i cerca, constantment, com satisfer el seu procés creatiu”, afirma Bel Font. L’obra d’Emmanuel Lafont s’ha pogut veure en la darrera edició de MACO (Mèxic), amb resultats molt positius tant a Mèxic com aquí. El febrer passat inaugurà el mural La mirada lateral al Museo Ruso de San Petersburgo de Màlaga. És un dels creatius de la discogràfica Steyoyoke de Berlín.

ROBERT FERRER I MARTORELL

Els extrems de l’abstracció

La seva obra és habitual de les fires d’art d’arreu del món, de Miami a Nova York, Dubai i Lima. Ha tingut quatre individuals a la galeria Lina Davidov de París, ciutat on també ha presentat el seu treball a l’Institut Cervantes. Robert Ferrer i Martorell, nascut a València el 1978, viu a Mallorca des de fa anys. A les Illes, el representa la galeria Pep Llabrés de Palma. El galerista ha apostat ferm per la seva obra. Segons Pep Llabrés, “en Robert és un dels pocs artistes joves espanyols que han aconseguit recuperar la geometria i la cinètica tradicional europea i fer-ne una interessant actualització”.