Artistes, aturats i sense atur

Palma“L’estat d’alarma ens ha agafat amb gairebé cap actor en actiu i ens trobam sense protecció. Qui en té, empra estalvis, però anam tots molt justos de doblers”. Així de contundent descriu Marga López, presidenta de l’Associació d’Actors i Actrius de les Illes Balears, la situació complicada en què es troben la majoria dels professionals associats ara mateix. No és excepcional dels actors, però, aquesta situació: es replica a tots els àmbits de la cultura i posa en evidència la debilitat d’un sector que arrossega una precarietat històrica. L’aturada en sec de l’activitat per la Covid-19 ha deixat els creadors sense feina i, molts d’ells, sense prestació d’atur ni cap ajut.

El reial decret d’alarma preveu certa protecció per a les empreses, autònoms i treballadors que en el moment que es va aprovar estaven en actiu, fonamentalment préstecs ICO, una prestació per a autònoms i dret a l’atur sense tenir en compte els dies cotitzats i sense computar, si la persona s’ha vist afectada per un ERTO.

Tanmateix, el problema és que el treball cultural és intermitent: molts dels que treballen per compte propi no s’han donat d’alta d’autònoms perquè no en poden pagar la quota, i els que treballen per projecte just havia de coincidir que estaven contractats quan es va aprovar el decret per poder-se a acollir a les mesures. “I cap de nosaltres estava contractat”, assegura Marga. “Teníem coses emparaulades per als pròxims mesos, però no contractes tancats”, diu. A més, un problema afegit és que no només s’ha aturat la feina creativa sinó també l’educativa. Molts dels artistes treballaven en centres o extraescolars de teatre, música o dansa, unes activitats que també s’han paralitzat. És per aquesta peculiaritat del treball creatiu que es reclamen mesures específiques perquè, en aquesta crisi, els artistes tinguin algun recurs econòmic.

Les pèrdues

Els productors de cinema de les Illes han advertit en un comunicat que, si l’aturada s’allarga fins al juny, hi haurà una pèrdua a les Balears de 6.400 llocs de feina en una de les indústries culturals més consolidades a l’Arxipèlag. Per la seva banda, la plataforma CREA -de la qual formen part una setantena d’empreses culturals i creatives de les Illes- ha calculat unes pèrdues de vint milions d’euros fins al juny. Exposen que, fins ara, s’han suspès més de 400 actuacions d’arts escèniques, més de 100 produccions audiovisuals i totes les fires i mostres. En l’àmbit de les arts visuals, les galeries han sofert una davallada de les vendes d’un 80%.

El Govern balear ha enviat un qüestionari al sector per tenir un panorama de la situació i manté converses amb el Ministeri i les altres conselleries per afrontar-la “d’una manera transversal”, expliquen fonts de la Conselleria. Per ara, han flexibilitzat els terminis de les subvencions, han informat que les empreses es poden acollir als crèdits Isba i l’Institut d’Indústries Culturals ha pagat la línia d’equipaments i projecció exterior. A més, s’està gestionant el primer pagament de la convocatòria de producció.

L’Associació de Cineastes de les Illes Balears (ACIB) critica que “s’aturin convocatòries” que només “amb un petit esforç es podrien presentar telemàticament”. “Si aturau la roda, ens condemnau a mort”, afirmen. “Les ajudes que sortien a final de mes del Consell a la producció audiovisual s’han aturat i no es tornaran a convocar fins que s’acabi l’estat d’alarma”, denuncia Antonina Obrador, presidenta de l’ACIB. Explica que, a més, arrosseguen els problemes amb les convocatòries del Govern de l’any passat: “Es varen convocar el juny passat i s’han resolt fa unes setmanes”. Obrador sosté que el problema de fons és que l’ICIB no funciona, que la directora continua treballant tota sola i “sempre trien algú que no sap res del sector audiovisual”. “No ens equivoquem: no som Van Gogh, som treballadors d’una indústria que pot donar molta feina, però falten doblers”, rebla.

Un sector dèbil abans de la Covid-19

“Estam veient la debilitat del sector, que ve de lluny”, fa constar Miquel Martorell, president de l’Associació de Gestors Culturals. “Ja teníem abans pocs projectes de creació. I està molt bé que es donin crèdits, però manca inversió i una estratègia per al sector que creï pilars i estructures sòlides”, sosté. “Si no, en vendrà una altra com aquesta i tornarem a estar igual”, diu.

Entre els associats hi ha diverses situacions: petits empresaris que no poden tirar endavant projectes, autònoms amb la mínima i assalariats que treballen per projecte i han quedat desprotegits. “Moltes coses s’han cancel·lat amb la clàusula de força major. I el públic mira de reprogramar però en el privat l’encàrrec cau”, explica. I reprogramar no serà sempre la solució: “Haurà d’haver-hi coordinació entre institucions perquè tampoc podem morir d’empatx”. A més, “el comportament del ciutadà canviarà”, perquè no tindrà immediatament tants de doblers i “es pensarà on posar-los”, apunta. Marga López tanca amb una reflexió: “Els artistes omplim els dies de quarantena. Quan tot això acabi, no ho oblidem”.

DECÀLEG DE CORT I AJUTS ESPECÍFICS DEL CONSELL

La directora insular de Cultura, Maria Pastor, assegura que estan treballant per ampliar terminis per a subvencions i fer bestretes. Estan ajornant tot el que es pot ajornar i “mirant de fer front a allò que no”, explica. A més, estudien la possibilitat de convocar ajuts extraordinaris per suplir aquells aspectes que no arriba a cobrir la normativa estatal.

Per la seva banda, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma ha presentat un pla de xoc en forma de decàleg per pal·liar els efectes de la Covid-10 en el sector. Entre les mesures, destaquen uns ajuts extraordinaris valorats en 250.000 euros, el pagament per avançat del 50% del preu del contracte de les activitats ajornades i el compromís de programar talent local.

Com viuen aquesta situació els artistes?

Cris Juanico, músic: “La frenada ha estat en sec i l’arrancada serà molt lenta”

Els concerts, les audicions, el segell discogràfic, la gira Salpols, que començava aquest mes... “Tenia més de 25 compromisos de feina per a les setmanes vinents i tot ha quedat aturat”, confessa el menorquí Cris Juanico. “La frenada ha estat en sec i l’arrancada serà molt lenta. Ja veurem quanta goma s’haurà gastat en la frenada”, diu. Remarca que “el sector cultural és precari i va a empentes. Tenim una feina en la qual invertim temps i doblers abans que un projecte comenci a rodar i en puguem treure un cert rendiment”. És autònom, però encara no sap si podrà acollir-se a l’ajut de l’Estat. “L’economia no només és el que cobres, sinó també el que has de pagar. Si s’atura l’economia, que s’aturi tot, perquè si només hi ha despeses (imposts, lloguer, etc.) no ho podrem resistir ni dos mesos”, afirma.

Maria Antònia Oliver, coreògrafa i ballarina: “La incertesa és total. No sabem com recuperarem tot això”

“Voldria aprofitar per reflexionar i relaxar-me, però gairebé no puc, perquè he d’intentar organitzar i resoldre tot allò que ha quedat pendent”, diu. Coreògrafa, ballarina i educadora, Mariantònia Oliver ha vist ajornats alguns dels bolos que tenia i d’altres encara no sap si es cancel·laran. La Impossible i EIMA estan tancats, tot i que han tret la convocatòria de residències en espera de saber si al maig podran obrir els espais. “La incertesa és total. No sabem com recuperarem tot això”, confessa. “Els informatius donen un missatge que fa pensar que els treballadors de la cultura o bé no existim o bé regalam la nostra feina. Haurem de treballar molt en col·laboració i veure entre tots com canalitzam la nostra energia, si més no perquè no hi hagi tant de robatori d’energia com hi ha en el nostre sector”.

Olimpia Velasco, artista: “El dubte no és com passar dos mesos, sinó com viure d’aquí a nou”

“Visc de l’art. No tenc sou ni ingressos fixos, però sí despeses fixes”. Olimpia Velasco no defuig posar-hi dades: “Solia obtenir uns 1.500 euros de mitjana al mes, però en tinc uns 700 de despesa, entre el lloguer de l’estudi i una hipoteca compartida amb el meu company”. L’artista havia d’inaugurar una exposició a Palma a principi d’abril, on mostraria la feina dels darrers dos anys. “Tenia una previsió de vendes, que se n’han anat en orris”, confessa. No sap si deixar l’estudi i treballar a casa. “En tot cas, el gran dubte ara no és com passar aquests dos mesos, sinó com sobreviure d’aquí a nou”. Planteja la necessitat de crear un sou bàsic per als artistes, “com fan molts països”, remarca. Com altres companys, critica el suport prioritari “a la indústria cultural, quan els creadors som la base. Qui se’n fa càrrec?”.

Rodo Gener, actor: “Sovint els ajuts culturals són per a empreses. I els treballadors?”

“El més dur és que molts actors quedarem sense dret a atur. S’ha de tenir en compte que nosaltres solem donar-nos d’alta per a un o dos dies, quan tenim funcions. Com a molt, si tens el rodatge d’una sèrie –ara també aturats–, estam d’alta dos mesos. Si no hem acumulat prou altes, no tenim dret a prestacions”, explica Rodo Gener, qui demana “mesures per ajudar un sector que té unes característiques molt específiques”. De moment, se li han anul·lat nou funcions. “Hi ha alguna iniciativa pública, però això vol dir que estam en serveis mínims. L’actor subratlla que “sovint els ajuts estan enfocats a les empreses. I els treballadors, què? No se’ns té en compte. Això no ve d’ara, només que amb la situació actual, que és desesperant, percebem més l’amenaça que arrossegàvem”.

Aina Bestard, il·lustradora: “Vull veure-ho com una oportunitat per fer un gran canvi”

Confessa que li passen coses en sentits diversos i fins i tot contraris. Aina Bestard, il·lustradora en el sector infantil, troba l’únic consol en que “en temps de crisi, l’àmbit que menys pateix és l’infantil”. Admet que aquests dies té més feina que abans. “Em demanen feines, sobretot contes, per difondre online”. També viu la incertesa per la cloenda de la Fira de Bolonya, “la porta més important per al llibre infantil i juvenil. S’obre una aturada europea total”, diu qui treballa a nombrosos països. I la incertesa, també, pel futur del seu nou llibre, que s’havia de publicar el setembre. Col·lectivament, es demana “com quedaran les regles del sector en sortir d’això. Però vull veure aquesta crisi com l’oportunitat per fer un gran canvi. Les coses s’han fet malament. És hora de solucionar el tema dels autònoms”.

Pau Andreu Sitjar, mediadora cultural: “Ara faran via a pagar? I per què no ho feien abans?”

Pau Andreu Sitjar es remet a la situació prèvia a la crisi del coronavirus, perquè creu que és la que s’hauria de canviar. “Els sistema esgota els treballadors de la cultura. El problema no és d’ara”, manifesta. “Ara no hi ha convocatòries per a mediació cultural, però tampoc n’hi havia abans. No hi creuen”, observa. Es mostra indignada perquè les administracions públiques “ara plantegen un pla de xoc. Per què només per a aquests dos mesos? I llavors, què, tornarem al mateix?”. En aquest sentit, llança més interrogants: “Diuen que acceleraran els pagaments. Ara faran via a pagar? I per què no ho feien abans? Ens tenien molts mesos sense cobrar”. Per a ella, “fan falta estructura i criteri. Harien de creure de veres en la importància de la mediació cultural i de tenir projectes educatius continuats”.