EXPOSICIONS

Art a Palma, les ‘delicatessen’ al marge del ‘brunch’

Entre les 11 h i les 14 h, s’inauguren a Ciutat una dotzena d’exposicions, en una cita que ja té 15 anys

La quinzena edició de l’Art Palma Brunch ha posat l’accent en la gastronomia que l’acompanya. Tanmateix, els llonguets que preparen una desena de reputats xefs de Mallorca, a més de la cervesa que s’hi podrà beure, només són o haurien de ser això, l’acompanyament de la festa de l’art matinal, contrapunt primaveral de la Nit de l’Art que obre la tardor. El ‘brunch’ artístic, organitzat per l’associació de galeries ArtPalma, inaugurarà avui, dissabte, entre les 11 h i les 14 h, una dotzena d’exposicions a Ciutat, a més d’una desena que ja varen ser inaugurades en les passades setmanes però que aquest matí tindran les portes obertes per a l’ocasió. Al marge de l’oferta de menjar i beguda, que és a càrrec de Rosa Blanca i de Chefs(in), els artistes i les seves obres són -o haurien de ser, hi insistim- els protagonistes de la jornada. Per això, proposam un recorregut comentat per les principals exposicions, unes mostres que estaran obertes una mitjana de dos mesos a cadascun dels espais de l’art a Ciutat.

Peces per a gurmets

Entre l’oferta, destacam algunes obres que deixen empremta

Si bé és cert que cada persona que recorri les exposicions que s’estrenen per al Palma Brunch se sentirà atreta i interessada per unes obres concretes, volem començar per destacar-ne algunes del nostre recorregut, en una mena de menú degustació per anar fent boca.

Ja que l’esdeveniment d’avui es vesteix també de cita gastronòmica, comencem per un aperitiu, un parell de peces de línies concises, de gran senzillesa però que et poden deixar empremta al paladar. A la galeria Pep Llabrés (carrer Sant Jaume, 17), la proposta Binari de 2monos, la parella formada per l’arquitecta italiana Nicoletta Mantoan i l’artista mallorquí Alejandro Dumon -artífex de les col·leccions de mobiliari 2monos que fan artesanalment al seu taller de Campos- ens deixa diverses obres per a uns gurmets de l’art que aprecien tant l’escultura com l’arquitectura. Podríem fixar la mirada en la peça més gran de l’exposició, però la deixarem per a un altre capítol. Per a aquesta degustació, ens quedam amb una escultura de petites dimensions que es troba just a l’entrada de la galeria. Són només dues línies que dialoguen subtilment entre elles i amb la projecció de les seves ombres.

Complementam aquest entrant amb un quadre dibuixat per Tomeu Ventayol, artista que ocupa tot l’espai d’ABA Art Lab (Porta de Santa Catalina, 21) amb el seu projecte Jano Bifront, pintures, dibuixos i escultures que demostren, una vegada més, la curolla que ha tingut sempre aquest alcudienc, nascut el 1945, per trobar nous materials, noves expressions i nous camins i reafermar així el seu llenguatge de sempre. El quadre en el qual posam especialment la mirada està dibuixat amb retolador, línies tan simples com viscerals, fetes en una superfície de fibra de vidre damunt plexiglàs. És un càntic a les qualitats d’aquest artista per aconseguir una harmonia en el contrast matèric i la senzillesa dins la complexitat de la realització.

De primer plat d’aquest menú degustació, oferim les obres i, en conjunt, el muntatge Es ir a de Raúl Domínguez (Barakaldo, 1984) a la planta baixa de la galeria Pelaires (carrer de Can Verí, 3). Tot i estar format per nombrosos dibuixos, realitzats des del 2014 fins ara, i fets en distintes tècniques i amb formats diversos, Es ir a és un projecte especialment concebut per ser observat de manera global com una extensió del taller del mateix artista: ritme, mirada llunyana i propera alhora, formes difoses i imatges concretes, centenars de matisos, del negre més intens al gris més clar, tensió i complementarietat que, com afirma l’artista, “despleguen una imatge paisatge” que demana temps i una certa solitud per ser contemplada.

El plat fort del nostre recorregut arriba servit en pots i ens l’ofereixen a la galeria Kewenig (a l’oratori del carrer de Sant Feliu). Són exquisides, aquestes peces de l’artista Sudarshan Shetty (Mangalore, Índia, 1961), qui crea un conjunt escultòric fet d’unes construccions tan harmòniques com desconcertants. Són pots o gerros originalment de ceràmica xinesa antiga en els quals les peces que no han sobreviscut a la trencadissa són substituïdes i reconstruïdes per peces de fusta. El resultat és per a vertaders gurmets d’un art contemporani que sap com fer una síntesi brillant del passat. A la mateixa galeria, que exhibeix tres artistes hindús, destacam també l’obra de Sunil Padwal (Mumbai, 1968), uns ensamblatges de gran sensibilitat que reuneixen passat i present per activar una memòria urbanita.

Les postres les pinta José Manuel Broto (Saragossa, 1949) a la Maior (carrer de Can Sales, 10) i amb l’obra Otros universos Dos, que ocupa l’espai central de la galeria. Són unes postres dolces, però no tant com pugui semblar-ho; un paisatge abstracte, d’un cromatisme pervers però sempre optimista que caracteritza la pintura de qui és Premi Nacional d’Arts Plàstiques 1995, entre molts altres reconeixements.

La pintura omple el plat

Distintes generacions i la salut del llenguatge

Prosseguim amb el Palma Brunch i amb un llenguatge, la pintura, que en aquesta edició és molt més present que el que marquen moltes de les tendències artístiques actuals. Continuam a l’exposició Geologías de Broto, un dels grans defensors del llenguatge pictòric que ens demostra, en alguns dels papers que exhibeix, que un cant a la pintura també pot ser un procés digital. Tornam també a Tomeu Ventayol i a la seva pintura damunt grans superfícies d’alumini, mirall o metacrilat.

I anam, especialment, a la galeria Xavier Fiol (carrer de Sant Jaume, 23A), on els quadres de Tomàs Pizà (Palma, 1983) no només ens submergeixen, amb pintura i textos, en unes arquitectures abandonades i envaïdes per una natura quasi sempre exhuberant, sinó que ens parlen de la vitalitat del llenguatge pictòric entre les generacions més joves. És el cas també de Bel Fullana i de la seva pintura irreverent, plena d’ironia i sarcasme des del mateix títol de l’exposició, Isla bonita, que trobam a la planta 0 de la galeria Fran Reus (passeig de Mallorca, 4).

Pictòrics són igualment els exercicis dels tres artistes que componen la mostra A landscape of the nature within, que ofereix el CCA Andratx a la planta noble de la galeria Pelaires: els paisatges abstractes de Carsten Fock, les experimentacions amb fluids orgànics de Karl Troels Sandegård i les pinzellades fotogràfiques digitals d’Absalon Kirkeby.

I pintura és, òbviament, la de dos clàssics del segle passat: les interpretacions de les Menines realitzada per part de Manolo Valdés i una bona selecció d’obres del ja desaparegut Antoni Clavé que ens serveix la galeria Vanrell (Tous i Maroto, 1).

Una qüestió de concepte

De Vasco Araújo a Juan Uribe: quan el missatge importa

La gastronomia artística també té la seva proposta conceptual. En aquest cas, ens arriba de la mà de la galeria Horrach Moyà (plaça de la Drassana, 15) en un projecte que inclou vídeo, fotografia, objectes i poesia, del portuguès Vasco Araújo, un artista que trobam als principals museus del món. It could have been otherwise..., títol de l’exposició, remet a la memòria i a la identitat, a la mort i al trànsit de la vida. Els poemes gravats en diferents objectes -domassos i mobles vells- són de la poetessa lusitana Adilia Lopes.

En un sentit diametralment diferent, el projecte Small World de Juan Uribe (Bogotà, 1985), comissariat per Álex Brahím, que ens ofereix la galeria Addaya (carrer de les Caputxines, 4), també possa l’accent en el missatge. Fent servir diversos llenguatges, Uribe aprofundeix, amb una visió que té l’humor com a qualitat, en la dominació de l’estètica occidental en l’Amèrica Llatina.

Fora de les galeries

Els centres d’art públics i privats, oberts sense ‘brunch’

Si les galeries, només les de l’associació ArtPalma, tenen llonguets i cervesa -un fet que ha provocat malestar i la retirada del programa per part de la galeria 6a-, els centres públics i privats, sense brunch, obren també aquest dissabte les portes.

Entre les propostes artístiques que exhibeixen alguns d’aquests centres trobam Cowboys de Sergio Prego i La disolución del tiempo de Xim Llompart al Casal Solleric; les exposicions Faces, Alma. Mèdiums i visionàries ila retrospectiva de Fabrizio Plessi al museu Es Baluard; Miró, esperit salvatge a la Fundació Miró Mallorca; La competició a l’antiga Grècia al CaixaFòrum Palma i Mestelrich: l’home del circ al Centre Cultural de la Misericòrdia.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF