Arnau Valls, la càmera que actua a ‘Tarde para la ira’

BarcelonaQuan Arnau Valls va acabar els estudis de direcció de fotografia a l’Escac, amb 21 anys, es va parar a pensar què volia fer amb la seva carrera. ¿Posar-se a treballar d’auxiliar o del que fos per anar-se fent un lloc en la indústria? “Sabia com rodar, però no em veia prou culte cinematogràficament”, recorda. En aquella època, van seleccionar el seu curt Treitum (dirigit per Javier Ruiz Caldera) en un festival que se celebra a la ciutat polonesa de Lodz, on va descobrir una escola de cinema que el va fascinar. “L’únic problema era el polonès, però em vaig posar a aprendre’l i una noia em va llogar una habitació a canvi d’ensenyar-li castellà a ella i la seva germana -explica-. I vaig aprendre’n molt. Però no tant rodant com escoltant a les classes i veient molt de cinema que desconeixia”.

Aquesta barreja de reflexió, inquietud i coratge és el que ha convertit Valls en un dels grans directors de fotografia catalans de la seva generació, mà dreta visual de cineastes com Ruiz Caldera i Kike Maíllo. Però alguns l’han descobert fa poc gràcies al seu treball a Tarde para la ira, la gran favorita dels premis Goya que se celebren aquesta nit. Valls i el director del film, Raúl Arévalo, es van conèixer en la revisió mèdica prèvia al rodatge de Promoción fantasma, que Arévalo protagonitzava. “Vam començar a parlar de pel·lis i vam fer clic -recorda-. No era la típica conversa que tens amb els actors, no parlava d’ell mateix o del seu paper. Era com parlar amb un col·lega cinèfil. I així ens vam passar tot el rodatge de Promoción fantasma ”. Uns anys després, Arévalo li va trucar per oferir-li dirigir la fotografia de la seva pel·lícula.

Rodant en 16 mm

Valls no s’ho va haver de rumiar. Li encantava el plantejament de la pel·lícula: un thriller de venjança violent i cru, enganxat a la realitat. I va estar d’acord amb Arévalo per rodar-la en cel·luloide i súper 16 mm, un format que obligava a enviar cada dia les bobines a un laboratori de Romania que les revelava i penjava a la xarxa al dia següent. “Són processos que la gent es pensa que estan antiquats, però funcionen -diu Valls-. El 16 mm té una textura molt orgànica que va en la mateixa direcció d’aquesta cosa tant de veritat que té la pel·lícula”.

Per a Valls, Tarde para la ira ha sigut una pel·lícula molt important. “Rodo diferent des que la vaig fer. Enquadro els actors d’una altra manera. Abans ja els mirava als ulls, però ara els miro, els sento, gairebé els toco...” Arévalo va demanar-li que fos “com el càmera de Cassavetes”, que actués amb els actors, reaccionant al que feien. “Era un plantejament tan xulo que se’m posava la pell de gallina només de pensar-ho”. Valls fins i tot va participar en els assajos dels actors i, quan en faltava algun, n’ocupava el lloc i donava la rèplica. “T’adones de com és de difícil el que fan -diu-. El Raúl entén cada personatge d’una manera diferent i construeix cada seqüència en funció d’això”.

Fa sis mesos Valls va marxar amb la família a viure a Los Angeles, on ja té previst rodar una pel·lícula amb Simon Pegg; abans va rodar a l’argentina Nieve negra, un thriller amb Laia Costa, Ricardo Darín i Leonardo Sbaraglia que es presentarà al pròxim Festival de Màlaga. I continua posant-se reptes que el facin créixer com a creador, tot i que potser no tan exòtics com anar-se’n a estudiar a Polònia: fa uns mesos va presentar el llibre de fotos Dreamland sobre la gravació de l’últim disc de Manel a Nova York. “Feia temps que volia fer un projecte fotogràfic i era l’excusa per posar-m’hi, fer-ho i aprendre noves lliçons. La solitud de la fotografia, a més, em permet veure millor cap on vaig artísticament i qui soc jo”, diu.

Altres opcions catalanes als Goya

Tarde para la ira és la gran favorita dels premis Goya, tot i sumar les mateixes nominacions que El hombre de las mil caras (11) d’Alberto Rodríguez i una menys que Un monstre em ve a veure (12), de J.A. Bayona. Les altres nominades a millor pel·lícula són Julieta, de Pedro Almodóvar, i Que Dios nos perdone, de Rodrigo Sorogoyen. La gala se celebrarà al Madrid Marriott Auditorium Hotel i serà presentada per Dani Rovira. Eduard Fernández és un dels favorits al premi al millor actor, Nely Reguera està nominada a millor direcció novella per María (y los demás) i Marc Crehuet al millor guió adaptat per El rei borni. Les altres bases catalanes són la música de Sílvia Pérez Cruz a Cerca de tu casa, el curt Timecode i tot l’equip d’Un monstre em ve a veure.