FIRA D'ART CONTEMPORANI ARCO
Cultura 20/02/2012

Arco treu el cap per sobre de la crisi

Arco ha aconseguit salvar la crisi i tancar la 31a edició amb resultats positius. L'organització va reforçar el col·leccionisme privat per fer front a les retallades de les institucions culturals públiques.

Antoni Ribas Tur
3 min
Arco treu el cap per sobre de la crisi

BARCELONA."Arco és com una bombolla dins d'un món molt especial. Hi ha col·leccionistes que guarden els diners tot l'any per venir a comprar a la fira", va comentar ahir Joan de Muga, propietari de les galeries Joan Prats i Polígrafa Obra Gràfica. Aquest galerista torna cap a Barcelona -la fira va tancar les portes ahir al vespre- amb bons resultats als dos espais. Dimecres el col·leccionista Josep Maria Civit va comprar a la Joan Prats Portal amb catifa , un Perejaume dels anys 80, i el Centre Gallec d'Art Contemporani (CGAC) els va comprar una obra de Javier Peñafiel. A l'estand de Polígrafa, entre altres peces, gairebé tots els Tàpies que estaven a la venda van trobar comprador.

La moderació ha sigut probablement la paraula més repetida durant aquests dies a l'entorn d'Arco. Les expectatives eren magres. Els museus d'arreu de l'Estat i les fundacions han sigut tradicionalment un suport important per a la fira. Com que el seu suport perillava amb les retallades, l'organització va convidar 280 col·leccionistes d'arreu del món per enfortir el col·leccionisme privat. Entre els uns i els altres han salvat l'edició de la fira amb resultats prou positius.

Les 15 galeries catalanes que han participat en aquesta edició d'Arco van oferir un panorama divers: des de l'aposta per les avantguardes històriques de la galeria Oriol fins a l'art més contemporani, representat en espais com la galeria Àngels Barcelona; Palma Dotze, de Vilafranca del Penedès, i ProjecteSD.

Artistes catalans al Reina Sofia

El Museu Reina Sofia té un pressupost assignat per comprar a Arco. Enguany ha adquirit obres a dues galeries catalanes. A la galeria Oriol va comprar Rendez vous , una obra del surrealista català Esteban Francés. Aquest artista va néixer a Olot el 1913, però es va haver d'exiliar a París, arran de la Guerra Civil, i més tard a Mèxic i als Estats Units, amb motiu de la Segona Guerra Mundial. La història de Rendez vous és gairebé tan atzarosa com la vida de l'artista. Quan era a París la va regalar a l'artista britànic Gordon Onslow Ford, que més endavant la va regalar a la seva germana, Elizabeth. L'any passat la galeria la va recuperar arran de la seva mort. El museu dirigit per Manuel Borja-Villel també es va emportar l'obra de Pep Agut Distància zero d'Àngels Barcelona. A més d'aquesta venda, Emilio Álvarez, el director de l'espai, també va destacar les vendes d'obres d'Esther Ferrer i de Mabel Palacín. Les fotografies de 180 , el projecte que aquesta última artista va presentar al pavelló català de la passada Biennal de Venècia, són les que van funcionar més bé, recorda Álvarez.

El galerista Carles Taché, al capdavant de la sala que porta el seu nom, ha acabat la fira satisfet, va vendre una obra de gran format de Cornelia Parker a una fundació estrangera. El cas de Rocío Santa Cruz, la responsable de la galeria Raíña Lupa és ben curiós. Al seu estand va presentar les obres de dos artistes catalans, Àngels Ribé i Jordi Mitjà, però tots els compradors van ser internacionals: grecs, portuguesos i nord-americans. Les obres de Ribé, a qui el Macba va dedicar una exposició l'any passat, les va adquirir una fundació grega.

Pilar Carbonella i Sílvia Dauder, les responsables de Palma Dotze i ProjecteSD, dues galeries marcadament contemporànies, també marxen amb vendes tancades, però troben a faltar que la fira sigui més ambiciosa en l'àmbit internacional. Dauder va presentar la gran obra de Hans-Peter Feldman Dones assegudes en pintures , però va quedar gran als col·leccionistes de la fira.

stats