ART
Cultura 14/02/2013

Arco 2013: crític i assequible

Les obres reivindicatives i més econòmiques destaquen en una delicada edició de la fira

Joan Faus
3 min
LA 'CARNISSERIA'  Un home camina per la instal·lació del nord-americà Mario Ybarra Jr., de la galeria Honor Fraser de Los Angeles.

Madrid.En un any clarament condicionat per la crisi i per la pujada de l'IVA cultural al 21%, les obres de denúncia social han adquirit un protagonisme molt significatiu als estands de la Fira Internacional d'Art Contemporani (Arco), que va arrencar ahir a Madrid.

La galeria DNA de Berlín mostra una peça que recrea, amb un maniquí, una dona tapada amb un burca que llegeix l'Alcorà i que està penjada de cap per avall amb una corda lligada als peus. L'obra pretén denunciar la falta de drets de la dona als països musulmans i té un preu de 32.000 euros. Semblant en forma és American apparel , de l'artista nord-americà Hugo Markl, que consisteix en una figura d'un home completament vestit de negre i amb una caputxa també negra, assegut a terra al costat d'una corda. Aquesta obra de la galeria Dittrich & Schlechtriem, també de Berlín, està situada en una zona molt fosca a l'exterior de l'estand, cosa que desperta l'atenció dels visitants, que dubten de si es tracta d'una persona o d'una escultura. El seu objectiu és criticar la tradició i la vida comercial, i està valorada en 186.000 euros.

En el camp de la fotografia destaca el projecte del portuguès Nuno Nunes-Ferreira per a la galeria de Santander Juan Silió sobre el drama dels nadons robats. Es tracta d'una composició de fotografies de nadons i retalls de notícies de diaris sobre casos reals de robatoris. També criden l'atenció la denúncia de la violència del narcotràfic a Mèxic que l'artista mexicana Teresa Margolles fa amb la instal·lació Ya basta hijos de puta ; les 30 fotografies de cares de persones de diferents races que exposa la galeria madrilenya Max Estrella, així com les imatges sobre el dret a la llibertat d'expressió i manifestació que comercialitza una altra galeria madrilenya, Juana de Aizpuru.

Pel que fa a les sales catalanes, a la galeria Àngels Barcelona, una de les que al desembre van amenaçar de no assistir a Arco per "raons econòmiques", destaca la peça Habitaciones de servicio de la peruana Daniela Ortiz, que consisteix en una anàlisi -amb fotografies, plànols i informació de l'arquitecte- de les habitacions de les criades de 60 cases de luxe de Lima en els últims 80 anys. El projecte busca denunciar com la dimensió i la qualitat de les habitacions ha empitjorat al llarg d'aquests anys. La galeria també exposa fotografies de Joan Fontcuberta i Mabel Palacín. "En un any que es presenta difícil per la pujada de l'IVA hem portat un projecte més arriscat per cridar l'atenció dels col·leccionistes internacionals, que són els que tenen més capacitat de compra", explica Gabriela Moragas, codirectora de la galeria Àngels Barcelona. De fet, la representació estrangera ha crescut un 66% i és la gran esperança dels venedors.

Obres més petites i barates

A l'estand de Joan Prats es parlava "d'optimisme en un clima incert", mentre que en el de Carles Taché s'apostava per atreure un públic nou de "joves conceptuals". La galeria manté una secció clàssica amb obres, per exemple, d'Antoni Tàpies -de qui diuen no haver rebut més interès d'ençà que va morir, ara fa un any- i una altra amb obres més petites i a un preu més baix. De fet, es tracta d'una tendència generalitzada d'aquesta edició d'Arco: apostes més segures i comercials; és a dir, menys preu i menys espectacularitat.

Tot i així, sempre hi ha excepcions. En l'aspecte cridaner, la carnisseria del nord-americà Mario Ybarra Jr. En l'econòmic, un quadre del 1963 de Picasso que la galeria Edward Tyler de Nova York ven per quatre milions d'euros. I en el de les sorpreses, que una persona trenqués ahir accidentalment una escultura del mallorquí Bernardí Roig valorada en 55.000 euros a l'estand de la galeria Max Estrella.

stats