Música
Cultura 13/08/2020

Ara Malikian: "Els concerts d'aquesta gira estan sent molt emocionants"

El violinista actua a Porta Ferrada, Pedralbes, Nits del Fòrum i el Camp de Mart de Tarragona

Xavier Cervantes
5 min
Ara Malikian en una imatge promocional.

BarcelonaEl violinista Ara Malikian (Beirut, 1968), acostumat a tocar en recintes com el Palau Sant Jordi, està immers en una gira a duo amb el pianista Ivan Melon Lewis. És un format reduït per a l'excepció pandèmica d'aforaments reduïts, però amb una agenda plena de concerts arreu de l'Estat amb quatre parades a Catalunya: aquest divendres al Festival de Porta Ferrada, dissabte al Fes Pedralbes, diumenge a les Nits del Fòrum i dilluns al Camp de Mart de Tarragona. El públic està responent a la proposta del músic d'origen armeni instal·lat a Espanya des de fa vint anys, i pràcticament està exhaurint unes entrades el preu de les quals va dels 32 als 50 euros.

Com està anant aquesta gira tan estranya?

Bé, és una gira diferent, però està sent molt maca perquè t’hi enamores del públic encara més. Tot i la situació, tot i les dificultats, el públic hi és i et dona més suport que mai, dona més suport a la cultura i a la música. En aquests concerts s'ha creat una cosa que abans no passava tant. Òbviament, al principi era estrany veure tanta gent amb mascareta, i molt separats uns dels altres, però hi ha alguna cosa especial que s'ha creat entre el públic i l’artista. Els concerts d'aquesta gira estan sent molt emocionants, molt inspiradors. I hi ho estem passant molt bé, la veritat.

Està fent concerts a violí i piano. ¿Ha canviat molt el repertori respecte a la gira anterior a la pandèmia?

Bé, sí. És diferent. Són concerts més íntims, de violí i piano, que és una formació molt estàndard de tota la vida, tot i que jo la trobava a faltar perquè portàvem molts anys tocant amb banda gran. Ara l’Ivan Melon Lewis i jo ho estem gaudint molt perquè tot és més despullat i cada detall es multiplica per cent. És molt bonic perquè es poden fer molts més matisos, molts més jocs, i hi ha una compenetració musical entre nosaltres dos i el públic que potser abans hi era tant.

Com ha gestionat amb els altres músics de la banda el fet que no puguin treballar en aquests concerts de format reduït?

La situació és molt difícil, molt dura, però hem tingut sort perquè nosaltres portem girant molt de temps i els músics tenien un bon contracte, així que ara tots els nostres músics estan en un ERTO fins que puguem tornar a tocar amb tota la banda. Ara tot el sector està molt perjudicat, tenim molts companys que s'han quedat sense res, sense feina i sense saber quan tornaran a treballar, però almenys els músics de la nostra banda tenen aquesta seguretat que els permet tenir un mínim.

Fins quan creu que haurà de mantenir aquest format més reduït?

En realitat no té límit, podem tocar així fins que vulguem. Ara a l'estiu són tots concerts a l'aire lliure i en espais molt amplis, però a partir de l'octubre m'imagino que, si tot va bé -encara que això no se sap perquè cada setmana hi ha canvis-, podríem entrar als teatres amb aforaments limitats.

Concerts com el del Palau Sant Jordi de l'any passat és més complicat que puguin fer-se en els propers mesos, oi?

Bé, el 6 de setembre farem un concert al Wizink de Madrid, que és semblant al Palau Sant Jordi. Té un aforament de 15.000 persones, però tocarem per a 2.000. És a dir, sí que es poden fer concerts en aquests espais, però sempre amb aforaments limitats.

On era quan es va decretar el confinament?

Un dia abans del confinament era a l'Argentina preparant una gira. Encara sort que vaig arribar a Espanya just a temps per poder, almenys, estar confiant a casa amb la meva família. Així que, dins de tot, vaig tenir la fortuna de poder tornar a temps i passar aquests mesos amb la família.

¿Ha pogut tocar molt a casa durant el confinament?

Doncs sí, deunidó, el que he pogut tocar, compondre i descansar... Malgrat la tragèdia que viu el planeta, he tingut la sort de passar-ho relativament bé perquè he pogut estar amb la família, gaudint amb el fill i amb la dona, i també he tingut temps per compondre i estudiar. Ha sigut una època molt creativa per a mi.

¿I aquesta creativitat com s'ha traduït? ¿En música més introspectiva, o tot el contrari, més alegre?

M'han sortit coses més íntimes, músiques més tranquil·les. Estava més en aquest estat d'ànim. Componc el que em surt, no tinc l'obligació de compondre una música d'un tipus o d'un altre, així que m'he deixat portar pel moment i m'han sortit coses molt més tranquil·les, serenes i íntimes. En els últims anys era el contrari, perquè abans pensava molt en ser a l'escenari i tocar d'una manera molt apassionada. En canvi, en aquest confinament m'han sortit coses més tranquil·les, més íntimes.

I quina música que no sigui seva ha escoltat aquests mesos?

Bé, escolto el que puc, perquè qui controla el que s'escolta a casa és el meu fill. No puc escoltar el que vull sinó el que ell decideix [riu]. Peppa Pig, aquestes coses. El meu fill té cinc anys. És el tirà de la casa.

Com creu que tot el que està passant influirà en la seva manera de tocar el violí?

Home, totes les teves vivències influeixen en la teva manera d'expressar-te. Ha d'influir d'alguna manera perquè si no semblaria que ets immune a tot el que passa al teu voltant. A mi en els concerts no m'agrada parlar del covid ni de la pandèmia, però hi ha coses que toco que estan inspirades en el moment. D’una manera o una altra, tot el que està passant influeix en la teva música, òbviament. És un moment en què hem d’estimar, respectar i solidaritzar-nos més els uns amb els altres, deixant de banda l'odi.

Quines notícies té del seus familiars al Líban, després de l’explosió del 4 d'agost a Beirut

Tinc un tiet i una tieta i molts amics que viuen a Beirut, i està sent molt dur. És molt tràgic el que ha passat. Diuen que ha sigut la tercera explosió més gran de la història després de les dues bombes atòmiques. I en un país tan petit... Ara com ara no es preocupen pels danys econòmics, perquè molta gent ho ha perdut tot, la casa i els negocis. Simplement estan ajudant-se els uns als altres. La situació és duríssima. N’hi ha que diuen que amb una sola explosió s'ha destrossat el mateix que en els 25 anys de bombardejos durant la guerra civil libanesa.

¿Els seus familiars estan bé?

He parlat amb ells i sí, estan bé, encara que tenien danys a les cases on viuen. De salut estan bé, però estan molt preocupats perquè la situació del país està molt malament. Ja estava malament, i ara encara pitjor.

stats