A la Nit de l’Art li passa un poc com al nostre model econòmic. Això vol dir, ara i aquí, com al nostre model turístic. La cosa és sumar i sumar (ara ciclistes, ara lloguer vacacional, ara creuers, ara maratons…). Com en el turisme, també respecte de la Nit de l’Art es va parlar de posar-hi fre, de tornar a l’esperit inicial, com declaraven els organitzadors fa tot just tres o quatre anys. Tot seguit, i com a mesura desestacionalitzadora, la Nit es va dividir en tres vetlades: el dijous per debatre, el divendres per a les visites –diguem-ne–professionals i dissabte per a la festa grossa i massiva. Amb tres edicions del nou model, a mesura que avançava el capvespre d’aquest divendres, els espais de l’art de Ciutat s’anaven omplint, fins al punt que el Solleric, a darrera hora de gom a gom, augurava una Nit de l’Art avant la lettre. I una no vol dir que això sigui bo ni dolent, només que es veu venir que, en dos o tres anys, hi haurà dues nits de col·lapse més que no d’art.
